EDITORIAL | El lobby antiyoutuber

Fa anys que Andorra aposta per atraure talent digital. Streamers, youtubers, creadors de contingut i emprenedors d'internet han convertit el Principat en una referència internacional dins d'una economia que cada vegada depèn més del coneixement, la tecnologia i la capacitat de generar audiències globals.

Tanmateix, a mesura que aquest fenomen ha crescut, també ho ha fet un discurs cada vegada més hostil contra aquests professionals. Un discurs que sovint redueix tot el debat a una sola qüestió: els impostos.

Resulta sorprenent que alguns dels mateixos sectors que durant anys van aplaudir la internacionalització d'Andorra i la seva capacitat per atreure activitat econòmica siguin avui els primers a qüestionar l'arribada de creadors digitals. Es parla constantment de fiscalitat, però molt menys de la riquesa que generen, de la projecció internacional que aporten o de la transformació econòmica que representen.

Els grans creadors de contingut no han construït les seves carreres gràcies a privilegis ocults ni a activitats opaques. Han aconseguit audiències de milions de persones produint entreteniment, espectacles, retransmissions o continguts digitals consumits arreu del món. Es pot estar més o menys d'acord amb el seu model de negoci, però és difícil negar que es tracta d'una activitat legal, transparent i altament competitiva.

La crítica és legítima. El debat fiscal també. Però quan tota la conversa gira exclusivament al voltant dels impostos, apareix una pregunta inevitable: per què alguns semblen més preocupats per desacreditar aquests professionals que per analitzar objectivament el que aporten al país?

Andorra competeix en un món globalitzat. Altres jurisdiccions competeixen amb infraestructures, altres amb talent, altres amb fiscalitat. El Principat ho fa amb una combinació de factors. Pretendre que la seva competitivitat internacional no forma part d'aquesta equació és simplement ignorar la realitat.

Durant anys, una part del debat públic ha insistit que les opinions expressades per alguns youtubers residents a Andorra acabarien deteriorant les relacions del Principat amb els països veïns i generarien tensions polítiques de primer ordre. Tanmateix, la realitat institucional sembla apuntar en una altra direcció. 

Recentment, Armengol, Prieto o Illa han destacat el bon moment de les relacions entre Andorra i Espanya, i tot indica que la cooperació entre les dues administracions continua sent fluida. Per això resulta legítim preguntar-se si alguns dels advertiments catastrofistes que s'han repetit durant anys no han estat exagerats. Si les relacions bilaterals continuen sent positives malgrat tota la polèmica al voltant dels creadors de contingut, potser ha arribat el moment de revisar determinats relats que presentaven la presència de youtubers a Andorra com una amenaça diplomàtica de primer nivell.

També és força curiós veure com alguns dels qui es presenten com els grans patriotes i guardians de l'interès nacional són sovint els primers a invertir fora del país, ja sigui al Marroc, a Libèria o en altres mercats internacionals on les condicions econòmiques resulten més favorables per als seus negocis. Tanmateix, després són els mateixos que carreguen contra els youtubers i creadors de contingut per haver escollit Andorra com a lloc de residència. Sembla que buscar avantatges competitius és perfectament legítim quan ho fan determinats sectors empresarials, però es converteix en un escàndol moral quan ho fan professionals de l'economia digital. Aquesta contradicció revela una doble vara de mesurar difícil d'ignorar: es critica els creadors per venir a Andorra mentre es normalitza que altres actors econòmics desenvolupin les seves activitats allà on els resulta més rendible.

El risc és que el debat es converteixi en una campanya permanent de desprestigi contra un sector que ha contribuït a modernitzar la imatge del país. No tots els creadors són iguals, ni totes les decisions empresarials són encertades. Però tampoc és raonable convertir qualsevol professional digital en un sospitós habitual només perquè treballa davant d'una càmera i genera ingressos a internet.

Andorra necessita debats seriosos sobre fiscalitat, model econòmic i futur. El que no necessita és una caricatura constant dels creadors digitals. Perquè, al final, la pregunta no és si agraden més o menys els youtubers. La pregunta és si el país vol continuar atraient talent internacional o si prefereix enviar el missatge que qualsevol persona que tingui èxit serà rebuda amb recel i hostilitat.

La crítica és necessària. El debat és saludable. Però la demonització sistemàtica d'un sector sencer no és ni modernitat ni patriotisme. És simplement una mala estratègia de país.