El PS renuncia al seu projecte per intentar sobreviure al costat de Concòrdia

L'anunci d'un front progressista impulsat pel Partit Socialdemòcrata (PS), Concòrdia i altres forces polítiques de cara a les eleccions parroquials deixa una pregunta inevitable: què queda avui del projecte polític del PS?

Durant anys, els socialdemòcrates han defensat una determinada visió del país. Han estat un dels principals impulsors del procés d'acostament a la Unió Europea, han rebutjat reiteradament qualsevol fórmula de prioritat nacional en l'accés a drets o prestacions públiques i han defensat un model molt diferent del que avui representa Concòrdia.

Ara, però, sembla que aquestes diferències passen a un segon pla.

Concòrdia ha construït bona part del seu creixement electoral sobre un discurs de crítica al fort increment demogràfic dels últims anys, la limitació de la inversió estrangera, la defensa d'un referèndum ràpid sobre l'acord d'associació amb la UE i un qüestionament del model de creixement impulsat durant els darrers mandats.

La prioritat nacional i l'acord amb la UE

Fins i tot, durant l'últim Debat d'Orientació Política, Cerni Escalé va mostrar sintonia amb Andorra Endavant en la defensa de mesures de prioritat nacional per als ciutadans andorrans, una proposta que històricament el PS havia titllat "d'extrema dreta".

També existeixen diferències evidents sobre el paper de la despesa pública, el model econòmic i la relació amb Europa. Mentre el PS ha estat una de les forces que més ha defensat l'acord d'associació, Concòrdia ha basat bona part de la seva oposició parlamentària precisament en la crítica al text negociat pel Govern.

Malgrat aquestes discrepàncies, els socialdemòcrates han decidit acostar posicions.

És legítim preguntar-se si aquest moviment respon a un projecte polític coherent o si és conseqüència de la delicada situació electoral que travessa el partit.

Les últimes dades del baròmetre polític d'Andorra Recerca i Innovació situen Concòrdia com la primera força en intenció de vot, per davant de Demòcrates, mentre que el PS continua perdent suport respecte a anteriors sondejos.

Després de les últimes eleccions generals, els socialdemòcrates, que aspiraven a liderar l'alternativa al Govern, van obtenir només tres consellers generals, el seu pitjor resultat en molts anys. Des d'aleshores, el partit no ha aconseguit recuperar la iniciativa política.

És legítim que els partits busquin aliances. Forma part del joc democràtic. Però també és legítim preguntar-se quin preu té aquesta estratègia quan obliga a compartir projecte amb una formació que discrepa en qüestions tan fonamentals com la política europea, la immigració, el model demogràfic o la prioritat nacional.

Més que un projecte compartit, la sensació és que el PS corre el risc de convertir-se en el soci menor d'un partit que avui marca l'agenda política de l'oposició.

I això obre una última pregunta: quan un partit renuncia a bona part dels seus postulats per mantenir opcions de govern, continua representant les seves idees o simplement intenta assegurar la seva supervivència política?