Els youtubers, la cara visible d’una Andorra que atrau rendes altes i dispara la recaptació
L’IRPF passa de 36 a 91 milions d’euros en cinc anys, mentre els permisos per compte propi representen només el 7% de les autoritzacions de treball dels estrangers
Andorra ha passat de recaptar 36,1 milions d’euros d’IRPF corresponents a l’exercici 2020 a ingressar-ne 91 milions pel 2025.
Un augment del 152% en cinc anys que posa sobre la taula el retorn econòmic de l’atracció de residents i activitats amb capacitat de generar ingressos elevats.
En aquest debat, els youtubers i creadors de contingut ocupen un lloc especialment visible, tant per la seva projecció pública com per les crítiques que han acompanyat els trasllats de residència.
La qüestió va més enllà dels impostos que pugui pagar cadascun d’aquests professionals. La seva exposició pública també pot actuar com a aparador del país davant d’altres creadors, emprenedors i professionals que es plantegen on viure i desenvolupar la seva activitat.
És un possible efecte d’atracció que amplia el debat sobre la seva aportació, encara que les dades disponibles no permeten quantificar-lo.
Les xifres presentades aquest dijous pel director general de Tributs i Fronteres, Carles Ferreira, mostren una recaptació creixent: 18 milions més que els 73 milions de l’exercici anterior i més de 29.700 declaracions, davant de les 17.853 presentades al tancament del termini ordinari de l’exercici 2020.
Una minoria en nombre pot tenir un pes econòmic considerable
Una altra dada ajuda a posar en perspectiva la dimensió del treball per compte propi entre els residents estrangers. Segons les xifres d’Estadística corresponents al desembre del 2025, només al voltant del 7% de les autoritzacions de treball en vigor corresponien a persones que treballaven per compte propi: 3.095, davant de 40.111 autoritzacions per a assalariats.
Aquesta proporció descriu un mercat laboral en què el treball assalariat continua sent àmpliament majoritari. També permet entendre que la visibilitat dels creadors de contingut no equival al seu pes demogràfic.
El percentatge, però, engloba activitats molt diverses: no és un recompte de youtubers ni de residents amb rendes altes. Tampoc permet calcular quina part de l’IRPF aporta aquest col·lectiu.
La lectura econòmica és que el nombre de persones i la seva aportació fiscal no han de créixer en la mateixa proporció. Un grup reduït de contribuents amb ingressos elevats pot tenir un pes recaptatori considerable. Per determinar-lo en aquest cas, caldria disposar d’un desglossament que les dades aportades no ofereixen.
L’efecte aparador dels creadors de contingut
Els creadors amb grans audiències poden projectar una imatge d’Andorra que arriba a persones que difícilment hi haurien tingut contacte per altres vies. Mostrar el país com un lloc des d’on treballar, emprendre i desenvolupar una carrera digital pot afavorir que altres professionals el considerin entre les seves opcions de residència.
Aquest possible efecte multiplicador va més enllà de la declaració de renda del creador. Si aquesta visibilitat es tradueix en l’arribada de nous professionals i activitats, el retorn potencial també inclou consum, demanda de serveis i contractació d’empreses locals.
Ara bé, la recaptació global no identifica quants residents han arribat per aquesta influència ni quina activitat econòmica n’ha derivat. Es tracta d’un mecanisme que cal tenir en compte en l’anàlisi del model, sense convertir-lo en una explicació automàtica de tot el creixement fiscal.
La recaptació creix més que el nombre de declaracions
En cinc anys, el nombre de declaracions ha augmentat aproximadament un 66%, mentre que els ingressos anunciats al tancament de les campanyes ho han fet un 152%. Per tant, la recaptació ha crescut força més que el volum de declaracions.
Aquesta diferència és compatible amb un augment de les rendes declarades, però també hi intervenen canvis en la composició dels ingressos i en el perímetre de l’impost. Ferreira ha atribuït l’increment més recent al creixement econòmic i a l’augment de les rendes del treball i de l’estalvi, amb una evolució força generalitzada.
A més, els 91 milions inclouen uns sis milions procedents de les plusvàlues immobiliàries, que abans tributaven mitjançant un impost separat. Si es descompta aquesta quantitat, la recaptació se situaria al voltant dels 85 milions, encara més del doble dels 36,1 milions del 2020.
Les xifres mostren, doncs, una expansió clara dels ingressos per IRPF, però no permeten atribuir l’augment exclusivament als nous residents ni als creadors de contingut.
Atraure activitat i facilitar que es desenvolupi
El debat sobre l’atracció de professionals també té una dimensió administrativa. Un estudi de la Cambra de Comerç, basat en 873 empreses, situa en 19,7 hores mensuals el temps que els negocis andorrans dediquen de mitjana a tràmits, gestions i compliment normatiu.
La majoria assumeixen costos anuals d’entre 1.000 i 5.000 euros per aquestes tasques, i gairebé un 10% supera els 10.000 euros. Per als negocis petits, aquesta dedicació pot representar una càrrega proporcionalment més elevada.
Facilitar que els professionals puguin desenvolupar la seva activitat és una altra peça del model d’atracció. La capacitat de captar nous residents es pot traduir en un retorn més ampli si aquests consoliden projectes, contracten serveis i estableixen vincles econòmics amb el país.
El salt dels 36 als 91 milions dona una dimensió concreta al debat sobre els ingressos públics d’Andorra. Els youtubers en són una de les cares més conegudes, però valorar el model exigeix mirar també el conjunt de professionals, empresaris i contribuents que hi participen, així com l’activitat que generen.
