La presumpta espia del cas Nvidia, vinculada a una xarxa que hauria introduït xips prohibits a la Xina
Una investigació revela que servidors amb tecnologia restringida pels Estats Units van acabar en un centre de dades de Xangai
Una empresa fundada per Alice Huang, l'empresària assenyalada com a presumpta espia xinesa i vinculada sentimentalment a l'exdirector executiu de Nvidia, Jensen Huang, està relacionada amb una operació d'adquisició de xips d'intel·ligència artificial que haurien arribat a la Xina malgrat les restriccions comercials imposades pels Estats Units.
Segons una investigació de Bloomberg, basada en documents empresarials i fonts coneixedores de les operacions, diversos servidors equipats amb processadors avançats de Nvidia van ser venuts inicialment a una companyia de Singapur, però posteriorment van acabar en un centre de dades de Xangai.
La informació afegeix un nou episodi a l'escàndol que ha sacsejat Nvidia i que ha desembocat en la dimissió de Jensen Huang com a conseller delegat de la companyia aquest dijous 12 de novembre.
Tot i això, la documentació examinada no acredita que Alice Huang participés personalment en la compra dels equips ni que fos responsable directa de la seva entrada a la Xina.
Els xips prohibits van passar per una empresa de Singapur
La investigació apunta que Aperia Cloud Services, una companyia amb seu a Singapur i vinculada al programa de socis de Nvidia, va adquirir 22 servidors fabricats per Dell que incorporaven processadors H800.
Aquests xips, dissenyats per a aplicacions avançades d'intel·ligència artificial, van quedar subjectes a restriccions d'exportació a la Xina imposades per Washington el 2023.
Tanmateix, els equips haurien acabat en mans d'una filial de Shanghai Longteng Intelligent Computing, una empresa fundada per Alice Huang el 2015 a Xangai.
Els documents analitzats revelen que, el gener del 2025, aquesta societat va presentar un conjunt de 193 servidors informàtics com a garantia per obtenir finançament.
Entre els equips figuraven els 22 servidors de Dell i altres 52 sistemes fabricats per Super Micro Computer, equipats amb processadors Nvidia H100 o H200, també sotmesos a controls d'exportació nord-americans.
El valor total dels servidors utilitzats com a garantia se situava al voltant dels 73 milions de dòlars.
La documentació, però, no detalla com es van obtenir tots els processadors ni si les operacions es van efectuar amb les autoritzacions exigides pels Estats Units.
Alice Huang havia cedit les seves participacions el 2017
Un dels elements que complica la investigació és que Alice Huang ja no figurava com a accionista de Shanghai Longteng des del 2017, quan va traspassar les seves participacions a una persona identificada com la seva germana.
Per tant, el fet que la companyia hagués estat fundada per Huang no demostra que continués dirigint-ne les operacions quan es van adquirir els servidors investigats.
No obstant això, Bloomberg ha identificat altres connexions empresarials entre les societats implicades i Megaspeed International, una companyia fundada per Huang a Singapur.
Segons la investigació, Megaspeed va utilitzar imatges del centre de dades de Xangai en una presentació dirigida a inversors durant el 2024.
Paral·lelament, una altra empresa vinculada a aquest entramat, Shanghai Shuoyao, havia publicat ofertes de feina per contractar enginyers especialitzats en els processadors H100 i H200 en una ubicació pròxima a les instal·lacions.
Aquests indicis reforcen les sospites sobre l'existència d'una xarxa empresarial que hauria facilitat l'arribada de tecnologia nord-americana restringida al mercat xinès.
Dell va trencar les relacions comercials amb Aperia
La informació també assenyala que el fabricant nord-americà Dell va decidir interrompre les vendes i el suport comercial a Aperia el febrer del 2025 davant les preocupacions relacionades amb un possible desviament dels equips.
Per la seva banda, Aperia ha negat haver comès irregularitats, mentre que Nvidia ja havia retirat la companyia de la seva llista pública de socis.
Les sospites sobre aquestes operacions contrasten amb unes declaracions efectuades per Jensen Huang el maig del 2025, quan va assegurar que no existien proves que demostressin que els xips sotmesos a restriccions estiguessin sent desviats cap a la Xina.
La nova documentació planteja interrogants sobre els mecanismes de control de la distribució internacional de semiconductors i la capacitat de les autoritats nord-americanes per impedir que tecnologia estratègica arribi a destinacions restringides.
L'escàndol ha provocat la dimissió del fundador de Nvidia
Les revelacions arriben en un moment especialment delicat per a Nvidia, després que Jensen Huang presentés la seva dimissió com a president i conseller delegat arran de les informacions sobre les seves relacions personals i les sospites d'espionatge.
Alice Huang ha estat assenyalada en informacions periodístiques com una presumpta agent vinculada als serveis d'intel·ligència xinesos, una acusació que Pequín ha rebutjat.
La companyia nord-americana ha indicat que no disposa de motius per considerar que s'hagin compromès secrets empresarials o qüestions de seguretat nacional, tot i que ha impulsat una investigació interna.
Després de la sortida de Huang, Colette Kress, fins ara directora financera de Nvidia, ha assumit provisionalment la direcció executiva mentre el consell d'administració busca un substitut permanent.
Els Estats Units podrien reforçar els controls sobre els semiconductors
El cas torna a situar en primer pla les restriccions nord-americanes a l'exportació de tecnologia avançada cap a la Xina.
Washington considera que els processadors d'intel·ligència artificial més potents poden tenir aplicacions estratègiques i militars, motiu pel qual exigeix autoritzacions específiques per exportar determinats models.
Les informacions sobre els servidors localitzats a Xangai podrien intensificar el debat sobre la necessitat de reforçar la supervisió dels intermediaris i dels distribuïdors internacionals.
De moment, però, no s'ha acreditat públicament que Alice Huang dirigís personalment les operacions d'adquisició dels equips investigats.
La qüestió principal continua sent determinar com van arribar els xips restringits a la Xina, quines empreses van intervenir en les operacions i si es van vulnerar les normes d'exportació dels Estats Units.
Afegeix un comentari nou
Notícies relacionades
