Trump no descarta una intervenció militar a Cuba abans d'acabar el seu mandat

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a elevar la pressió sobre Cuba després d'assegurar que vol resoldre la situació política de l'illa abans d'acabar el seu mandat, el gener del 2029. 

El president nord-americà ha anat més enllà i no ha descartat recórrer a una operació militar de curta durada per impulsar un canvi polític al país caribeny.

Les declaracions s'han produït aquest dijous 12 de novembre, durant una entrevista telefònica amb el periodista Hugh Hewitt, de la cadena conservadora Salem News Channel, en què Trump ha situat Cuba entre les prioritats de la seva política exterior durant els dos anys que li queden a la Casa Blanca.

«Vull resoldre el tema de Cuba abans de marxar», ha afirmat el president, que també ha destacat el paper del secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, en les decisions que Washington pugui adoptar sobre l'illa.

Les paraules de Trump arriben en un context de creixent pressió dels Estats Units sobre el Govern cubà i tornen a posar damunt la taula la possibilitat d'una intervenció directa, tot i que no s'ha anunciat cap operació militar concreta ni cap calendari per executar-la.

Trump assegura que consideraria utilitzar la força militar

Un dels moments més significatius de l'entrevista s'ha produït quan Hugh Hewitt ha preguntat al president si estaria disposat a emprar la força militar contra Cuba, fins i tot mitjançant una campanya breu.

«Sens dubte, ho consideraria», ha respost Trump, sense precisar en quines circumstàncies autoritzaria una intervenció ni quins objectius militars perseguiria.

La resposta representa un nou advertiment per al Govern de l'Havana, després de mesos de declaracions en què l'Administració nord-americana ha expressat la voluntat de promoure transformacions polítiques i econòmiques a Cuba.

Tanmateix, considerar una operació militar no equival a haver-ne ordenat la preparació o l'execució. Trump no ha presentat cap pla operatiu ni ha anunciat una decisió definitiva sobre l'ús de la força.

El president també ha descrit Cuba com un país fracassat i ha assegurat que la seva Administració segueix de prop l'evolució de la situació interna de l'illa.

Marco Rubio, l'home escollit per gestionar la qüestió cubana

Durant l'entrevista, Trump ha insistit en la importància de Marco Rubio, secretari d'Estat i fill d'immigrants cubans, en l'estratègia nord-americana.

«Tenim un home molt bo i amb molt de talent per a Cuba que es diu Marco», ha manifestat.

El president ha recordat els orígens familiars de Rubio i ha assegurat que el responsable de la diplomàcia nord-americana té un interès especial en el futur polític de l'illa.

Rubio ha defensat reiteradament una política de pressió sobre el Govern cubà i ha condicionat una eventual millora de les relacions bilaterals a l'adopció de reformes polítiques i econòmiques.

Per aquest motiu, el secretari d'Estat s'ha convertit en una figura central de la política de Washington cap a l'Havana.

Trump ja havia avançat en declaracions anteriors que pretenia encarregar a Rubio un paper destacat en possibles negociacions o acords relacionats amb Cuba.

Els Estats Units mantenen la pressió sobre el Govern cubà

Les noves declaracions es produeixen en un moment de tensió entre Washington i l'Havana.

Durant el seu segon mandat, Trump ha intensificat les mesures de pressió econòmica i diplomàtica sobre les autoritats cubanes, amb restriccions dirigides contra empreses i persones vinculades a les estructures estatals i militars del país.

La Casa Blanca considera que les sancions i les limitacions comercials poden contribuir a forçar canvis en el sistema polític cubà.

El Govern de Cuba, en canvi, denuncia que la política nord-americana agreuja les dificultats econòmiques de la població i constitueix una ingerència en els seus afers interns.

Les advertències militars de Trump afegeixen un nou element de tensió a una relació bilateral marcada durant dècades per l'embargament econòmic, les sancions i els desacords polítics.

El precedent de Veneçuela i el risc d'una escalada regional

Les paraules del president nord-americà també han reobert el debat sobre el possible ús de la força per impulsar canvis de govern a l'Amèrica Llatina.

En particular, les informacions sobre les intencions de Washington han establert paral·lelismes amb l'operació militar nord-americana desenvolupada a Veneçuela durant el 2026, que va acabar amb la captura de Nicolás Maduro.

Aquest precedent ha incrementat l'atenció sobre les declaracions de Trump, especialment després que el president hagi expressat la seva disposició a valorar una campanya militar limitada contra Cuba.

No obstant això, no hi ha cap confirmació que Washington hagi decidit repetir una operació d'aquestes característiques a l'illa.

Una eventual intervenció militar nord-americana també plantejaria qüestions de dret internacional, sobirania i possibles conseqüències humanitàries i diplomàtiques.

Trump vol deixar resolta la qüestió cubana abans del 2029

La intenció de Trump és obtenir resultats durant la segona meitat del seu mandat, que conclourà el 20 de gener del 2029.

El president ha reiterat que considera Cuba un dels assumptes pendents de la política exterior nord-americana i que vol impulsar canvis abans de deixar definitivament la presidència.

La seva estratègia combina, almenys en el discurs públic, la pressió econòmica, el protagonisme diplomàtic de Marco Rubio i la possibilitat d'utilitzar la força militar.

Tanmateix, les declaracions d'aquest dijous no permeten determinar quin camí acabarà escollint la Casa Blanca.

Per ara, Trump ha deixat oberta la porta a una intervenció militar, però no ha anunciat cap decisió d'atacar Cuba.