La sanció a la Creperia de la Rotonda per fer vídeos en castellà reobre el debat a les xarxes

La multa de 1.201 euros imposada a la Creperia de la Rotonda per publicar vídeos en castellà a TikTok ha desencadenat una intensa discussió a les xarxes socials sobre els límits de la legislació lingüística andorrana i la seva aplicació als continguts digitals.

Després que La Veu Lliure avancés la sanció, nombrosos usuaris han reaccionat a la notícia amb comentaris que qüestionen que els vídeos humorístics d'un comerciant puguin ser considerats publicitat i, per tant, hagin de complir les obligacions lingüístiques establertes per la Llei 6/2024, de la llengua pròpia i oficial.

La publicació ha acumulat reaccions de tota mena, amb una presència destacada de comentaris crítics amb la decisió administrativa, però també amb intervencions que defensen la necessitat de respectar la normativa catalana a Andorra.

El debat va més enllà del cas particular del conegut Crepero de la Rotonda i planteja una qüestió de fons: fins a quin punt l'Administració pot exigir l'ús del català en vídeos publicats a les xarxes socials per un establiment comercial?

Intents esterils de desmentir la multa

Cal destacar que un blog andorrà proper a DA ha intentat desmentir la sanció de 1.201 euros, argumentant que encara no s'ha fet efectiu el cobrament. 

Tanmateix, la realitat és que Política Lingüística ja ha obert un expedient sancionador contra la Creperia de la Rotonda i ha notificat formalment al propietari una proposta de sanció de 1.201 euros, tal com consta en la comunicació administrativa rebuda per l'afectat. 

Actualment, el procediment es troba en fase d'al·legacions, fet que significa que la multa encara no és ferma ni s'ha executat, però no que l'expedient sigui inexistent. 

Cal recordar, a més, que Política Lingüística només va imposar dues sancions durant l'any passat, una dada que evidencia el caràcter poc habitual d'aquests procediments. 

Tot i que l'obertura d'un expedient no implica necessàriament que acabi en una multa definitiva, el comerciant ja ha rebut una notificació oficial amb l'import concret de la sanció proposada.

 Per tant, presentar el cas com una multa desmentida pel simple fet que encara es poden presentar al·legacions confon dues fases administratives diferents: l'inici del procediment sancionador i la imposició definitiva de la sanció.  

«Ara et diran en quin idioma has de parlar a les teves xarxes»

Entre els comentaris que més reaccions han generat destaca el d'un usuari que qüestiona directament la intervenció administrativa en els continguts digitals.

«Solo quedaba que ahora te digan en qué idioma tienes que hablar en tus redes», expressa un dels missatges, que acumula més de 1.200 m'agrada.

Un altre comentari, amb més de 600 reaccions positives, planteja una pregunta similar: «Per què? Ja la gent no pot parlar en la llengua que vulgui per xarxes socials? On hem arribat!».

Altres usuaris consideren que la sanció és desproporcionada perquè els vídeos del comerciant tenen una finalitat humorística i arriben a una audiència que supera les fronteres del Principat.

«Soc català, però lògicament tindrà més audiència en castellà. És absurd», afirma un altre internauta en un comentari que supera els 500 m'agrada.

També hi ha qui qüestiona el caràcter recaptatori de la mesura. «A Andorra es parla català, castellà i francès. No veig el problema. No més multes recaptatòries!», assenyala un usuari. 

Altres usuaris defensen que la llei s'ha de complir

Malgrat el predomini de les crítiques entre els comentaris facilitats, també han aparegut opinions favorables a l'aplicació de la normativa lingüística.

Alguns internautes consideren que les obligacions legals han de ser les mateixes per a tots els establiments, independentment de la seva popularitat a internet.

«Andorra està endurint molt les seves lleis, ja que la gent hi va pels avantatges fiscals. Doncs és el que hi ha», defensa un dels participants.

D'altres, en canvi, posen el focus en la coherència de l'aplicació de la normativa i qüestionen que es sancioni un creador de contingut mentre en nombrosos comerços del país el castellà continua sent una llengua habitual d'atenció al públic.

«I després vas a les botigues i tothom et parla en castellà», critica un dels comentaris.  

El Crepero defensa que interpreta un personatge i que no fa publicitat

L'origen de la polèmica és la sanció de 1.201 euros imposada al propietari de la Creperia de la Rotonda, conegut pels seus vídeos humorístics i per les interaccions amb turistes i clients.

Segons va explicar el mateix comerciant a La Veu Lliure, l'Administració considera que els vídeos publicats a TikTok constitueixen publicitat del negoci i que, per tant, han de respectar les exigències lingüístiques de la legislació andorrana.

El propietari, però, rebutja aquesta interpretació.

«M'han multat per parlar en espanyol en algun vídeo de TikTok. És molt fort», va denunciar en declaracions a aquest mitjà.

El comerciant argumenta que els seus continguts no són campanyes publicitàries, sinó actuacions humorístiques que formen part del personatge que interpreta davant dels clients.

A més, assegura que parla català i que no té cap inconvenient a utilitzar-lo en l'atenció comercial, però considera que això no hauria d'impedir-li expressar-se en castellà en un contingut humorístic.

El propietari ja ha presentat un recurs administratiu contra la sanció, que correspon a l'import mínim previst per a les infraccions greus de la normativa lingüística.

On acaba la promoció comercial i comença la llibertat creativa?

El cas ha obert un debat sobre la frontera entre la publicitat comercial i la creació de continguts d'entreteniment.

La Llei 6/2024 estableix obligacions d'ús del català en determinades comunicacions comercials i publicitàries. Tanmateix, el punt controvertit és si els vídeos humorístics publicats per un comerciant poden quedar subjectes a aquestes exigències pel fet de contribuir indirectament a la notorietat del seu establiment.

Des de la perspectiva administrativa exposada al comerciant, els vídeos constitueixen publicitat de la creperia. Des de la perspectiva del propietari, es tracta d'un personatge humorístic que atrau seguidors per la seva espontaneïtat i no d'una campanya promocional.

La diferència és rellevant perquè una cosa és regular la llengua de la publicitat comercial i una altra és determinar quins continguts personals, humorístics o creatius poden ser qualificats jurídicament com a publicitaris.

La resolució del recurs presentat pel comerciant serà important per conèixer si l'Administració manté aquesta interpretació en el cas concret.

Mentrestant, la sanció ha traslladat a les xarxes socials un debat que afecta la protecció del català, la llibertat d'expressió i els criteris d'aplicació de la normativa lingüística a Andorra.

La controvèrsia continua oberta, amb el recurs administratiu pendent de resolució i amb nombrosos usuaris reclamant explicacions sobre els límits de les obligacions lingüístiques en les plataformes digitals.