Laura Navarro qüestiona la llei del català a Andorra: «La protecció de la llengua es pot convertir en una frontera»

La professora i escriptora Laura Navarro Marín ha obert un debat sobre la manera com les institucions aborden la protecció de les llengües, especialment en societats plurilingües com Andorra. 

L'autora considera que les polítiques lingüístiques poden generar contradiccions quan la voluntat de preservar una llengua acaba convertint-se en una imposició o en un element de confrontació.

Aquestes reflexions formen part del seu llibre 'Funàmbuls del plurilingüisme', publicat per l'editorial Llamps i Trons i reconegut amb el Premi Andorra d'assaig literari 2025.

L'obra parteix de les seves experiències personals i professionals, així com del pensament del filòsof Jacques Derrida, per qüestionar la relació entre llengua, identitat, poder i convivència.

En declaracions a l'Agència de Notícies Andorrana, Navarro ha reconegut que el llibre planteja més preguntes que respostes i que algunes de les seves reflexions poden generar controvèrsia, especialment les relacionades amb la llei del català i els discursos institucionals sobre la protecció lingüística.

«La protecció es pot convertir en una frontera?»

Una de les qüestions centrals del llibre és el paper de les lleis destinades a protegir les llengües.

Navarro es pregunta si determinades polítiques lingüístiques poden acabar creant divisions entre les persones que conviuen en una mateixa societat.

"Quan una llei es torna discurs institucional i hem de posar-nos a assenyalar qui són les víctimes i els culpables, no hi ha un risc, també, aquí, que la protecció es torni frontera, justament, o sigui, ja no és casa, sinó frontera?", planteja l'autora.

La reflexió se situa en el context de la llei del català d'Andorra, una normativa que busca reforçar l'ús de la llengua oficial en diferents àmbits de la vida quotidiana.

Navarro no qüestiona la importància de les llengües, sinó la manera com es construeixen els discursos sobre la seva protecció i els efectes que poden tenir sobre la convivència.

En aquest sentit, adverteix que convertir la llengua en un element patrimonial que cal preservar també pot comportar riscos, especialment si es deixa en segon terme la seva funció com a eina de comunicació i intercanvi cultural.

Crítiques als discursos polítics i als certificats oficials d'idiomes

L'autora també analitza les contradiccions dels discursos institucionals sobre el plurilingüisme.

Com a exemple, es refereix a les visites del copríncep francès, Emmanuel Macron, a Andorra, i al debat que pot generar el fet que no utilitzi el català en determinades intervencions.

Navarro considera que aquestes situacions permeten reflexionar sobre la relació entre les llengües, el poder polític i les expectatives que es projecten sobre els representants institucionals.

Una altra de les seves crítiques se centra en els títols i certificats oficials de llengües, que considera que han acabat configurant una mena de mercat lingüístic.

Segons l'escriptora, els sistemes d'acreditació, que en principi haurien de facilitar l'accés a les llengües, poden acabar generant noves barreres per a determinades persones.

En aquest sentit, defensa la necessitat de qüestionar fins a quin punt aquests mecanismes serveixen realment per millorar les competències lingüístiques o si, en alguns casos, es converteixen en requisits administratius que dificulten l'accés a oportunitats.

«Parlem de les llengües com si fossin camps de batalla»

Un dels conceptes que Navarro posa en qüestió és la manera habitual de parlar de l'aprenentatge dels idiomes.

L'autora considera significatiu que sovint s'utilitzin expressions com "dominar una llengua", perquè reflecteixen una concepció de les competències lingüístiques vinculada al control i al poder.

"Què vol dir dominar una llengua? És que clar, mira com parlem de les llengües, com si fossin camps de batalla, hem de dominar cada llengua i potser no les hem de dominar, sinó que les hem de travessar", afirma.

Per a Navarro, les llengües no són compartiments separats que s'hagin de controlar individualment, sinó sistemes vius que es transformen i s'enriqueixen gràcies al contacte entre cultures.

Aquesta visió connecta amb la realitat d'Andorra, on la convivència entre persones de diferents orígens genera un entorn plurilingüe en què el català comparteix espais de comunicació amb altres idiomes.

L'escriptora defensa que aquesta interacció pot entendre's com una oportunitat d'enriquiment lingüístic i cultural.

També qüestiona el model d'ensenyament de les llengües

La seva experiència com a docent és un altre dels punts de partida de l'obra.

Navarro es pregunta per què, després d'anys d'aprenentatge d'un idioma, alguns alumnes continuen tenint dificultats per expressar-se amb fluïdesa.

Aquesta realitat la porta a reflexionar sobre l'eficàcia dels mètodes educatius i la distància entre els objectius acadèmics i les competències comunicatives reals.

L'autora explica que la seva trajectòria universitària la va portar a qüestionar coneixements que havia assumit durant la seva formació.

En iniciar la recerca doctoral, va començar a entendre que la llengua no és únicament un codi de comunicació o una expressió cultural, sinó també un espai en què es manifesten relacions de poder.

"A la tesi no treballo sobre com s'ensenyen les llengües, sinó com el discurs institucional en parla, que crec que és aquí on està el camp de poder", explica.

Segons Navarro, les institucions utilitzen sovint un llenguatge progressista i humanista per presentar les polítiques lingüístiques, però considera necessari analitzar-ne també les implicacions pràctiques.

Una obra que convida a qüestionar les certeses sobre la llengua

'Funàmbuls del plurilingüisme' combina reflexions filosòfiques, experiències personals i situacions quotidianes per plantejar preguntes sobre la identitat lingüística.

L'autora incorpora al relat persones del seu entorn i reconeix que alguns lectors ja li han expressat desacords amb els arguments del llibre.

"Entenc que el que dic sobre la llei és polèmic", admet Navarro, que considera que el debat lingüístic necessita espais per qüestionar idees que sovint es donen per assumides.

En aquest sentit, sosté que "encapsular la llengua com a objecte patrimonial crec que també té riscos", una afirmació que resumeix bona part de les reflexions que planteja al llarg de l'obra.

Navarro defensa que les llengües formen part de realitats canviants i que les respostes que semblen evidents en un moment determinat poden deixar de ser-ho amb el pas del temps.

Pel que fa al seu futur literari, l'escriptora no descarta publicar noves obres, tot i que actualment està centrada en el llenguatge acadèmic i reconeix que li podria resultar difícil adaptar-se a altres registres.