No és una sobirania de fireta

Tothom reconeix que l’Acord d’Associació comporta una cessió de sobirania legislativa i judicial.

Tothom accepta que , en el cas que el resultat del referèndum fos SÍ, el tràmit parlamentari que hauria de seguir la ratificació de l’AA seria per la via de l’Art 65 de la Constitució. 

Un article reservat als tractats internacionals que comporten una cessió de competències legislatives, executives o judicials a una organització internacional. Un article 65 que exigeix una majoria reforçada de dos terços dels Consellers Generals per a la seva aprovació.

Els defensors de l’AA no poden negar que l’AA implica una important cessió de competències constitucionals judicials i legislatives.

A manca d’arguments per negar la cessió de sobirania, molts defensors de l’AA opten per treure importància a la sobirania d’Andorra i menystenir-la.

Cada dia hem d’escoltar opinions als mitjans audiovisuals o hem de llegir a premsa o xarxes entrevistes, articles, twits... en el que es menysté la sobirania andorrana. Normalment es fa recurs a preguntes retòriques com : de quina sobirania parlem? Quina sobirania pot tenir un país de 468km2? Quina sobirania pot tenir un microestat entre dos grans països com España i França?

Les persones que consideren que la sobirania d’Andorra seria una sobirania de fireta queden ben retratats.

Des del 8 de setembre 1278 (Primer Pariatge) existeix jurídicament el Principat d’Andorra establint una sobirania compartida.

Des del 14 de març 1993 existeix una sobirania popular i s’origina el ple reconeixement internacional d’independència.

Son molts segles d’història, moltes vivències, molts exercicis clau de la sobirania com els que van viure els pares i els avis de molts andorrans als qui la sobirania andorrana els va salvar d’una mort segura al final de la guerra civil espanyola o durant la segona guerra mundial.

Davant de la robusta realitat històrica, davant del reconeixement obligat als sacrificis personals de tants andorrans sols hi ha dues explicacions per justificar als oradors que deixen anar que tenim una sobirania de fireta: o son tan poca cosa que sols els hi queda el menysteniment com argument o simplement son persones que no saben què fer amb una sobirania pròpia i no li donen importància.

Per dignitat històrica, per reconeixement a l’exercici d’alta democràcia que va ser la Constitució de 1993, creiem que en el debat sobre l’AA no es pot donar cabuda a la retòrica del menysteniment vers la sobirania andorrana.

Diguem-ho clar. Ni els Pariatges van ser una broma històrica, ni les actuacions dels Coprínceps durant segles van ser de fireta, ni la Constitució del 1993 és un divertiment ni la sobirania del poble andorrà és per ser menystinguda.

Defensors de l’AA, si no teniu arguments davant de la innegable cessió de sobirania que comporta l’AA, calleu.

No menystingueu la nostra sobirania.

I si no saben què fer quan es gaudeix de sobirania calleu.

Altres pobles acceptarien grans sacrificis per obtenir la sobirania que nosaltres gaudim.