Per què Suissa vota el seu sostre poblacional i Andorra no?

Suïssa decidirà aquest diumenge en referèndum si fixa un límit màxim de 10 milions d’habitants abans de l’any 2050. La iniciativa, impulsada per la dreta conservadora, ha obert un intens debat polític i social sobre la immigració, la capacitat del territori, l’habitatge i el model de creixement del país.

La proposta podria comportar canvis profunds en la política migratòria suïssa i tenir conseqüències tant a nivell intern com en les relacions amb Europa. Segons la periodista Mònica Subietas, una eventual aprovació de la iniciativa obligaria el país a replantejar la seva estratègia demogràfica.

“Limitar la immigració podria tenir conseqüències molt serioses. El mercat laboral suís necessita molta mà d’obra qualificada i no qualificada”, adverteix.

Un debat que va més enllà de les fronteres suïsses

La consulta popular ha tornat a posar sobre la taula una pregunta que també ressona en altres territoris europeus: existeix un límit sostenible per al creixement de la població?

A Andorra, aquesta qüestió fa anys que forma part del debat públic, sovint vinculada a una xifra recurrent: els 100.000 habitants. Tanmateix, el president de la comissió encarregada de reformar la llei del sòl, Jordi Casadevall, considera que aquesta referència no té una base tècnica clara.

“És una xifra molt rodona. Per què 100.000 habitants i no 110.000?”, planteja.

Segons Casadevall, el debat no hauria de centrar-se en un número concret, sinó en garantir que el model de desenvolupament sigui compatible amb les possibilitats reals del país.

“L’objectiu no és establir una xifra màxima d’habitants. El que hem de garantir és que la planificació urbanística sigui sostenible”, afirma.

La capacitat del territori, al centre del debat andorrà

Casadevall defensa que qualsevol increment de població ha d’anar acompanyat d’una adaptació progressiva de les infraestructures i dels serveis públics.

“No podem augmentar la població a un nivell en què no tinguem preparades les carreteres, els claveguerams o altres infraestructures essencials”, sosté.

Una reflexió especialment rellevant en un país de muntanya com Andorra, on les limitacions geogràfiques condicionen directament la capacitat de creixement.

La degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA), Laura Sànchez, recorda que la planificació territorial del Principat no es pot comparar amb la de grans àrees metropolitanes.

“La planificació en un país de muntanya no pot ser ni de lluny igual que en una ciutat com Barcelona”, explica.

Segons assenyala, l’orografia marca tant les possibilitats d’expansió urbana com les opcions de densificació.

Els estudis de càrrega marcaran el futur

Els experts coincideixen que bona part de les respostes arribaran a través dels estudis de càrrega que actualment s’estan desenvolupant al Principat.

Aquests treballs tenen com a objectiu determinar de manera tècnica quanta població pot assumir Andorra sense comprometre els recursos disponibles, la qualitat de vida o el funcionament de les infraestructures.

“Quan finalitzin aquests estudis sabrem exactament fins on pot créixer Andorra”, expliquen fonts vinculades al sector.

La qüestió trasllada així el debat del terreny polític o emocional cap a una anàlisi basada en dades i criteris tècnics.

Habitatge, infraestructures i model econòmic

El cas suís ofereix un contrast interessant. Tot i que el país també afronta tensions en el mercat de l’habitatge i problemes d’accés a determinades zones urbanes, encara disposa de marge per créixer mitjançant la densificació de les ciutats.

“El 70% del territori suís està pràcticament despoblat perquè és zona de muntanya. Encara hi ha marge per densificar les àrees urbanes”, explica Subietas.

Malgrat això, la pressió immobiliària és una realitat. El percentatge d’habitatges buits se situa al voltant de l’1%, mentre que la demanda continua augmentant en moltes ciutats.

Davant aquesta situació, nombrosos municipis han apostat per créixer en alçada més que no pas en extensió.

Però el principal argument dels detractors del referèndum és econòmic. Suïssa depèn en gran mesura de l’arribada de treballadors estrangers per mantenir la competitivitat de sectors estratègics.

“Una limitació de la immigració podria afectar directament la competitivitat econòmica i les relacions amb la Unió Europea”, alerta Subietas.

Democràcia directa i participació ciutadana

El referèndum també ha tornat a posar en relleu el model de democràcia directa suís, que permet als ciutadans pronunciar-se regularment sobre qüestions de gran transcendència política, econòmica i social.

Per a Jordi Casadevall, aquest sistema destaca per la seva capacitat de generar debat públic i consensos.

“És una democràcia molt madura pel que fa a la capacitat de debat i d’arribar a acords”, afirma.

Tanmateix, considera que exportar aquest model a altres països no és senzill. En el cas d’Andorra, reconeix que es podrien impulsar consultes similars, encara que probablement amb caràcter no vinculant.

“Possibilitat n’hi ha, però també és una arma de doble tall. De vegades la ciutadania no respon la pregunta, sinó que castiga qui la formula”, adverteix.

Quin és el límit del creixement?

Mentre Suïssa es prepara per decidir a les urnes si fixa un sostre poblacional per a les pròximes dècades, Andorra continua reflexionant sobre quin ha de ser el seu model de desenvolupament.

Infraestructures, habitatge, sostenibilitat, recursos naturals i creixement econòmic formen part d’una mateixa equació per a la qual encara no existeix una resposta definitiva.