Pere Baró exigeix al Govern els informes jurídics sobre les pròrrogues dels lloguers per evitar nous conflictes judicials

El conseller general i president suplent del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Pere Baró, ha presentat una demanda d'informació al Govern d'Andorra per obtenir els informes jurídics que avalen l'aplicació de les pròrrogues legals dels contractes de lloguer previstes en la nova normativa d'arrendaments, que entrarà en vigor el gener del 2027.

La iniciativa parlamentària arriba després de la controvèrsia generada per la interpretació judicial de la Llei 24/2023, que ha posat en qüestió el caràcter automàtic de determinades pròrrogues dels contractes d'habitatge.

Els socialdemòcrates volen comprovar que la nova regulació disposa de les garanties jurídiques necessàries per evitar que es repeteixin situacions en què els llogaters puguin perdre la protecció legal per no haver manifestat expressament la voluntat d'acollir-se a una pròrroga.

El PS reclama els informes que avalen la nova llei de lloguers del 2027

La demanda registrada per Pere Baró sol·licita tots els informes, dictàmens i documents d'anàlisi jurídica elaborats en relació amb la Llei 11/2026, del 4 de juny, que regula el règim dels contractes d'arrendament d'habitatge destinats a residència habitual i permanent durant el període 2027-2030.

L'objectiu és determinar si el Govern ha analitzat adequadament l'aplicació de les noves pròrrogues i si existeixen garanties suficients perquè propietaris i llogaters coneguin els seus drets i obligacions.

La petició arriba després que Baró formulés una pregunta parlamentària sobre la interpretació judicial de les pròrrogues legals i rebés la resposta de la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol.

Volen saber si el Govern podia haver anticipat els problemes de la llei del 2023

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata també ha demanat la documentació jurídica que l'Executiu va elaborar durant la tramitació de la Llei 24/2023.

Concretament, el PS vol aclarir si el Govern havia estudiat com s'havien d'aplicar les pròrrogues i si havia previst la possibilitat que els tribunals exigissin als arrendataris invocar expressament aquest dret.

Aquesta qüestió ha adquirit una rellevància especial arran del cas d'una parella resident a Prada Ramon, a Andorra la Vella, que ha mantingut un llarg procediment judicial per defensar la continuïtat al seu habitatge.

El cas ha provocat les crítiques del Sindicat d'Habitatge, que considera que la interpretació judicial de la normativa no corresponia a la voluntat del legislador de garantir pròrrogues automàtiques.

El PS pretén conèixer els antecedents jurídics d'aquesta situació i determinar si les dificultats interpretatives es podien haver anticipat abans que afectessin els arrendataris.

Marsol va reconèixer possibles errors en la redacció de la normativa anterior

La petició socialista arriba un dia després que Conxita Marsol reconegués al Consell General que la redacció de la llei del 2023 podria no haver estat prou clara.

Durant la sessió de control del 29 d'octubre, la ministra va admetre que el redactat legal podria haver donat lloc a interpretacions diferents de les previstes inicialment.

«Potser no vam fer prou bé les coses i potser sí que ha donat lloc a aquestes interpretacions», va manifestar Marsol en resposta a Pere Baró.

La ministra també va defensar que la nova llei de desintervenció dels lloguers ha estat analitzada jurídicament i va assegurar que les pròrrogues previstes seran automàtiques.

Pel que fa a una possible modificació de la legislació anterior, Marsol va assenyalar que la norma deixarà de ser aplicable a finals d'any i que una reforma no tindria efectes retroactius.