Per què aplicar l'acord d'associació pot fer perdre l'acord duaner per sempre?

El debat sobre l'acord d'associació entre Andorra i la Unió Europea està deixant de banda una de les qüestions jurídiques més importants per al futur del Principat: l'acord duaner actual no desapareix perquè Andorra rebutgi l'associació. 

Tal com va avançar fa un temps La Veu Lliure, El risc de perdre el marc duaner vigent apareix precisament quan el nou tractat entra en aplicació i el substitueix.

Aquesta distinció és fonamental davant el calendari europeu que s'està plantejant, especialment després que el comissari europeu Maroš Šefčovič obrís la porta a l'aplicació provisional de l'acord d'associació mentre es completen els procediments de ratificació.

El vicepresident executiu de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič: «Ens comprometem a completar amb celeritat els nostres procediments interns per avançar cap a l’aplicació provisional» https://t.co/uuepKWHjr8

— La Veu Lliure (@laveulliure) October 19, 2026

El problema és que Andorra podria començar a aplicar una part del nou tractat abans que els ciutadans hagin tingut l'oportunitat de pronunciar-se en referèndum. 

Si aquesta aplicació comporta la substitució efectiva de l'acord duaner del 1990, un posterior rebuig de l'associació no permetria recuperar automàticament el conveni anterior.

Per tant, la qüestió no és només si Andorra ha de votar «sí» o «no» a l'acord europeu, sinó si el Govern permetrà modificar el marc jurídic comercial del país abans de consultar la voluntat dels andorrans.

L’article 112.2 de l’acord d’associació preveu la possibilitat d’una aplicació provisional mentre es completen els processos de ratificació europeus, una via defensada per l’expresident de la Comissió Europea José Manuel Durão Barroso i el copríncep francès Emmanuel Macron. 

La possibilitat va adquirir especial rellevància després que el Govern hagi reconegut que el referèndum no se celebrarà durant l’actual legislatura. 

Tanmateix, la llei de tractats andorrana impedeix aplicar provisionalment el tractat abans de la ratificació del Consell General, de manera que caldria modificar prèviament el marc legal per avançar en aquesta direcció.

Rebutjar l'associació no significa perdre l'acord duaner

L'acord duaner entre Andorra i la Comunitat Econòmica Europea, signat el 1990, continua sent un instrument jurídic independent de l'acord d'associació.

L'article 21 del conveni estableix que qualsevol de les dues parts pot denunciar-lo amb un preavís de sis mesos.

Això significa que el rebuig de l'associació no implica automàticament la desaparició de l'acord duaner. Perquè aquest deixés d'estar vigent sense ser substituït per un altre instrument, caldria que alguna de les parts activés el mecanisme de denúncia corresponent.

No hi ha cap disposició que obligui Brussel·les a denunciar l'acord del 1990 si Andorra decideix no aprovar l'associació.

És més, el conveni duaner ha permès mantenir les relacions comercials entre Andorra i Europa durant més de tres dècades sense necessitat d'un acord d'associació.

Per què, doncs, es presenta el «no» com una amenaça per a un conveni que ja existeix i que continuaria vigent?

Aquesta és la contradicció que hauria de centrar el debat públic.

El perill de l'aplicació provisional anunciada per Šefčovič

El comissari europeu Maroš Šefčovič ha plantejat la possibilitat que l'acord d'associació comenci a aplicar-se provisionalment mentre es completen els procediments necessaris per a la seva ratificació definitiva.

Aquest plantejament adquireix una importància especial perquè l'acord té naturalesa mixta, fet que comporta la intervenció del Parlament Europeu i dels estats membres de la Unió Europea en els processos de ratificació corresponents.

L'aplicació provisional permetria posar en funcionament determinades disposicions de l'acord sense esperar que tots els parlaments nacionals hagin completat els seus procediments.

Ara bé, la qüestió decisiva és determinar si entre aquestes disposicions hi ha les que comporten la substitució efectiva del conveni duaner del 1990.

Si és així, Andorra podria passar a estar vinculada a un nou règim comercial abans que s'hagi celebrat el referèndum promès a la ciutadania.  

Aquest és el punt que el Govern hauria d'aclarir públicament, amb garanties jurídiques concretes i no amb declaracions polítiques genèriques. 

El Govern ha situat la celebració del referèndum sobre l'acord d'associació després dels processos europeus corresponents, i la consulta ja no es planteja per a l'actual legislatura.

Aquest calendari introdueix una contradicció que pot tenir conseqüències importants.

D'una banda, Brussel·les contempla l'aplicació provisional de determinades parts de l'acord mentre continuen les ratificacions.

De l'altra, el Govern andorrà condiciona la consulta popular a l'evolució dels procediments europeus.

Si l'aplicació provisional avança abans de la celebració del referèndum, els ciutadans podrien acabar votant sobre un tractat que ja estaria produint efectes jurídics al Principat.

I encara hi ha un altre interrogant.

Com que l'acord és mixt, la ratificació definitiva pot allargar-se durant anys. Si es manté el criteri d'esperar que finalitzin tots els procediments europeus, el referèndum podria ajornar-se considerablement.

Es podria arribar així a una situació políticament contradictòria: que les institucions defensessin no consultar la ciutadania perquè el text encara està pendent de ratificacions, però que, al mateix temps, algunes de les seves disposicions ja s'estiguessin aplicant provisionalment.

El risc és que el referèndum deixi de servir per decidir si Andorra ha d'entrar en un nou règim jurídic i acabi convertint-se en una consulta sobre un sistema que ja fa anys que s'aplica.

No es pot afirmar que aquest escenari sigui inevitable ni que el referèndum no se celebrarà. Però el calendari anunciat obliga a exigir garanties concretes sobre quan es votarà i quines disposicions podran aplicar-se abans.

Bartumeu alerta del «no», però no explica què passaria amb un rebuig posterior

L'excap de Govern Jaume Bartumeu ha advertit aquest dimarts que la Unió Europea podria denunciar l'acord duaner si Andorra rebutja l'associació.

També ha assegurat que una eventual renegociació del conveni comercial podria comportar concessions perjudicials per al Principat.

«Si es renegocia, ja li dic jo que hi deixarem plomes, segurament», ha afirmat.

Tanmateix, aquest advertiment presenta com una amenaça del «no» una decisió hipotètica de Brussel·les, sense explicar què passaria si el nou acord ja s'hagués aplicat i hagués substituït el conveni del 1990.

La diferència és determinant.

Si Andorra rebutja l'associació abans que el nou tractat substitueixi l'acord duaner, el conveni actual continua vigent.

En canvi, si el nou règim ja ha substituït jurídicament l'anterior, un rebuig posterior no garanteix que Andorra pugui recuperar el mateix instrument comercial.

El «no» abans de la substitució permet conservar el conveni vigent. El «no» després de l'aplicació pot obligar a buscar una nova solució jurídica.

Bartumeu, que coneix àmpliament les relacions institucionals entre Andorra i la Unió Europea, no ha abordat aquesta diferència en les declaracions recollides de la seva entrevista.