Baró admet que no es pot anar més enllà en la reforma de l’avortament: «És el mínim per mantenir el Coprincipat»

La reforma de l'avortament impulsada pel Govern de Xavier Espot ha acabat obrint un doble front polític i institucional. La proposta no satisfà les organitzacions feministes, que consideren que l'avortament continua criminalitzat, ni tampoc els sectors provida, que qüestionen la necessitat de modificar el Codi Penal i alerten de les tensions que la iniciativa pot generar amb el Coprincipat episcopal.

Lluny d'aconseguir un consens, l'executiu ha situat la reforma en un terreny especialment delicat: intenta presentar-la com un avenç en els drets de les dones sense alterar els equilibris constitucionals, però acaba rebent crítiques de sectors que defensen posicions radicalment diferents.

El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha defensat que la proposta constitueix «el mínim» necessari per compatibilitzar la despenalització de la dona amb la continuïtat del Coprincipat.

Una justificació que, tanmateix, no resol la principal contradicció política de la reforma: el Govern defensa que avança cap a la despenalització, però manté conseqüències penals per als professionals sanitaris que practiquin avortaments.

Les feministes denuncien que l'avortament continuarà sent delicte

La modificació de l'article 117 del Codi Penal preveu eliminar la responsabilitat penal de la dona que interrompi voluntàriament l'embaràs. No obstant això, els professionals sanitaris continuaran exposats a penes de presó i inhabilitació de fins a cinc anys si practiquen una interrupció voluntària de l'embaràs en els supòsits castigats per la legislació.

Aquest plantejament ha provocat el rebuig d'Acció Feminista, que considera insuficient una reforma que no elimina la criminalització de la pràctica mèdica.

L'entitat ja ha plantejat la possibilitat d'impulsar un recurs d'inconstitucionalitat i reclama modificacions durant la tramitació parlamentària.

A més, el nou plantejament tampoc no garanteix que la CASS financi les interrupcions voluntàries de l'embaràs practicades a l'estranger, de manera que les dones continuaran havent d'assumir-ne el cost.

Per als sectors feministes, el resultat és una reforma que elimina el càstig directe sobre la dona, però que no reconeix plenament l'accés a l'avortament com una prestació sanitària.

Els sectors provida qüestionen el risc assumit amb el Coprincipat

A l'altre extrem del debat, la iniciativa també genera reticències entre els sectors contraris a l'avortament, que consideren que la reforma pot tensionar innecessàriament la relació amb la institució episcopal.

El copríncep Josep Lluís Serrano, com a bisbe d'Urgell, representa una institució vinculada a l'Església catòlica, que manté una oposició doctrinal a l'avortament.

La qüestió, per tant, no afecta únicament el contingut del Codi Penal, sinó també els equilibris institucionals sobre els quals descansa el sistema constitucional andorrà.

En aquest context, Andorra Endavant ha expressat preocupació per la resposta que pugui donar el copríncep episcopal. La seva presidenta, Carine Montaner, ja havia advertit que una eventual confrontació institucional podria portar la formació a votar en contra de la reforma.

La paradoxa és que el Govern assumeix el cost polític de modificar una qüestió especialment sensible per a l'Església sense aconseguir, al mateix temps, satisfer les demandes dels col·lectius que reclamaven la despenalització.

El Govern reconeix que no disposa de la validació de Roma ni del bisbe

Un dels elements més significatius de la controvèrsia és que l'executiu no disposa d'una validació explícita ni del Vaticà ni del copríncep episcopal.

Ladislau Baró ho ha reconegut obertament en assegurar que «ni tenim validació ni per part de Roma ni per part de la Seu, ni l'esperem».

El ministre ha defensat que aquest és precisament l'escenari previst per poder avançar en una reforma que afecta una qüestió especialment sensible per a l'Església.

Tanmateix, l'absència d'una oposició pública no equival necessàriament a una acceptació expressa del contingut de la reforma.

El Govern va presentar el text al copríncep episcopal poques hores abans de fer-lo públic, una circumstància que també ha alimentat el debat sobre el marge real de diàleg institucional abans de l'anunci.

Ara, una de les incògnites serà si Serrano farà alguna referència a la qüestió durant el tradicional discurs de Nadal al Palau Episcopal, tot i que no hi ha cap confirmació que tingui previst pronunciar-s'hi.