França es planteja enderrocar 21 pisos socials a només 11 quilòmetres d'Andorra per manca de llogaters

El futur d'un conjunt de 21 habitatges socials ha obert un conflicte entre l'Ajuntament de l'Hospitalet-près-l'Andorre i l'Oficina Pública de l'Habitatge (OPH) de l'Arieja. 

L'organisme propietari dels immobles defensa que s'enderroquin després de dècades de pèrdua de llogaters, mentre que el consistori considera que la seva desaparició perjudicaria les possibilitats de creixement d'aquest petit municipi pirinenc. 
Segons ha informat el diari francès 

La Dépêche du Midi, la discrepància gira al voltant de dues prioritats diferents. L'OPH vol evitar una inversió milionària en uns edificis sense demanda de lloguer, mentre que l'alcalde, Arnaud Diaz, defensa la necessitat de conservar habitatges en una localitat que afronta el repte de mantenir la població.

El cas té una particularitat geogràfica: el municipi es troba a uns 11 quilòmetres de la frontera andorrana, en un entorn on conviuen realitats immobiliàries molt diferents. El Principat pateix una important escassetat d'habitatge assequible, però aquesta proximitat no ha estat suficient per mantenir ocupats els pisos socials de la localitat francesa.

Una pèrdua progressiva d'ocupants durant tres dècades

Els edificis es van construir a mitjan anys vuitanta i inicialment van aconseguir una ocupació elevada. Segons les dades facilitades per l'organisme públic, fa trenta anys hi havia una vintena d'habitatges llogats, però aquesta xifra ha anat disminuint fins a arribar a la desocupació total.

El director general de l'OPH de l'Arieja, Thierry Tourtoulou, ha explicat a La Dépêche du Midi que actualment no hi ha demanda d'habitatge social en aquesta zona de muntanya.

La ubicació del municipi, a uns 1.450 metres d'altitud, és un dels elements que caracteritzen el seu mercat residencial. Es tracta d'una població pirinenca exposada a hiverns rigorosos i amb una realitat demogràfica molt diferent de la de les zones urbanes.

Per a l'organisme propietari, el problema no és únicament l'estat dels edificis, sinó la manca de garanties que una rehabilitació permetés recuperar els llogaters.

Una inversió que l'organisme públic no considera viable

La recuperació dels 21 pisos requeriria, segons les estimacions de l'OPH, una despesa de 3,5 milions d'euros. Això representa aproximadament 167.000 euros per habitatge.

L'organisme considera difícil justificar aquesta inversió amb recursos públics quan no existeixen sol·licituds per ocupar els immobles.

La proposta d'enderroc respon, per tant, a una valoració econòmica sobre el cost de conservar el conjunt residencial i les possibilitats reals de tornar-lo a posar en ús.

Tanmateix, l'alcalde Arnaud Diaz s'oposa a perdre definitivament aquests habitatges. Des de la perspectiva municipal, disposar d'immobles que es puguin recuperar representa un recurs potencial per afavorir l'arribada de nous residents.

La discrepància posa sobre la taula una qüestió habitual en els municipis petits: fins a quin punt és convenient mantenir patrimoni residencial públic quan el cost de rehabilitar-lo és elevat, però la seva desaparició pot limitar les oportunitats de futur.

La proximitat amb Andorra no resol el problema

La situació també evidencia que les necessitats d'habitatge no es distribueixen de manera uniforme al territori pirinenc.

La crisi residencial andorrana ha incrementat l'interès per les alternatives habitacionals fora del Principat, especialment entre les persones que busquen preus més assequibles. No obstant això, els habitatges socials francesos estan subjectes a requisits d'adjudicació que impedeixen oferir-los lliurement a qualsevol persona interessada.

Aquesta limitació és rellevant perquè la demanda potencial de residents o treballadors vinculats a Andorra no es tradueix automàticament en sol·licituds que compleixin les condicions exigides per accedir a aquests pisos.

El conflicte de l'Hospitalet-près-l'Andorre continua, així, pendent d'una solució entre l'organisme públic i el consistori.