Els Mossos validen l'actuació del Bisbat en el cas de la presumpta violació

Fonts properes al cas asseguren que l'actuació del Bisbat d'Urgell davant la denúncia per presumpta violació contra un sacerdot de la diòcesi és valorada positivament en l'entorn de la Policia autonòmica catalana. 

Especialment pel fet que la institució eclesiàstica va animar el denunciant a acudir als Mossos d'Esquadra i va activar una investigació canònica abans que es formalitzés la denúncia policial.

Segons aquestes fonts, la resposta del Bisbat després de tenir coneixement de les acusacions ha estat un dels elements que s'han examinat en la reconstrucció cronològica del cas.  

Un dels aspectes que més ha cridat l'atenció de fonts properes a la investigació és que el procediment canònic es va iniciar el 17 d'octubre del 2026, mentre que la denúncia davant els Mossos no es va presentar fins al 26 d'octubre, nou dies després.

La investigació afecta un sacerdot de 54 anys vinculat a una parròquia de la Noguera, denunciat per un exseminarista de 26 anys per una presumpta agressió sexual que s'hauria produït la matinada del 17 de juliol del 2025 en un habitatge de Barcelona.

El Bisbat hauria instat el denunciant a acudir a la policia

La cronologia del cas es remunta al 31 d'agost del 2026, quan, segons el relat del denunciant, aquest es va reunir amb el bisbe d'Urgell i copríncep episcopal d'Andorra, Josep-Lluís Serrano Pentinat, per exposar-li les acusacions contra el sacerdot.

Fonts properes al cas sostenen que Serrano Pentinat va instar l'exseminarista a denunciar els fets davant les autoritats policials, en considerar que unes acusacions d'aquesta gravetat havien de ser investigades pels organismes competents.  

El 5 d'octubre, l'exseminarista va enviar un burofax a l'oficina diocesana encarregada de rebre denúncies d'abusos sexuals.

Segons la versió oficial del Bisbat, el 17 d'octubre, una vegada identificat formalment el sacerdot assenyalat, es va contactar amb el denunciant i es va obrir la investigació canònica corresponent.

La diòcesi també assegura que en aquella comunicació va encoratjar l'home a exercir els seus drets i acudir davant les autoritats públiques, amb l'oferiment d'acompanyament durant el procés.

La investigació canònica es va avançar nou dies a la denúncia policial

Aquest és un dels elements que destaquen les fonts consultades: quan el denunciant va acudir finalment als Mossos d'Esquadra, el 26 d'octubre, el Bisbat ja havia iniciat formalment el seu procediment intern.

La diferència temporal ha suscitat interès entre persones coneixedores del cas, que consideren rellevant que la institució religiosa activés el seu mecanisme d'investigació sense esperar la formalització de la denúncia policial. 

El 9 de novembre, després d'una trobada amb el denunciant, el Bisbat va anunciar l'apartament cautelar del sacerdot de les seves responsabilitats pastorals i la prohibició d'exercir públicament el ministeri sacerdotal mentre continuï la investigació.

La mesura té caràcter preventiu i no implica cap declaració de culpabilitat.

Manca de proves mèdiques

Un altre dels aspectes que genera interrogants entre fonts properes al cas és el temps transcorregut entre la presumpta agressió sexual, situada el 17 de juliol del 2025, i la denúncia policial, presentada més de quinze mesos després.

En les investigacions per agressions sexuals, els informes mèdics i les exploracions forenses poden resultar rellevants per detectar possibles lesions o recollir indicis físics. Especialment quan l'exploració es practica poc després dels fets, aquestes proves poden contribuir a reconstruir el que ha passat.

Les informacions disponibles no permeten confirmar si s'ha incorporat a les diligències algun informe mèdic o forense relacionat amb la presumpta agressió.  

El pas del temps també pot dificultar l'obtenció de determinades proves materials, de manera que altres elements, com les declaracions, les comunicacions entre les persones implicades o els testimonis, poden adquirir especial rellevància.

La relació posterior entre els dos religiosos, un altre element que s'haurà d'aclarir

Les fonts properes al cas també assenyalen la necessitat de reconstruir la relació que van mantenir el sacerdot i l'exseminarista després de la nit en què s'haurien produït els fets.

Segons les informacions conegudes, tots dos van continuar mantenint contacte durant els mesos posteriors, en un context en què el denunciant assegura que depenia parcialment del capellà per qüestions relacionades amb l'allotjament, la formació religiosa i els tràmits de residència.

El gener del 2026, l'exseminarista va sol·licitar un canvi de parròquia i va exposar problemes de convivència i pressions atribuïdes al sacerdot, però en aquella comunicació no va formular una acusació d'agressió sexual. De fet, fonts properes al Cas relaten que la sortida del seminarista de Toledo hauria sigut per un conflicte semblant.

La continuïtat de la relació, les comunicacions posteriors i les circumstàncies que van precedir la denúncia són elements que poden ser examinats pels investigadors per establir una cronologia completa.

Factors com la por, la dependència personal o la resposta psicològica davant una experiència traumàtica poden influir en aquestes conductes.

El Bisbat defensa la seva actuació i es mostra disposat a col·laborar amb la justícia

La diòcesi d'Urgell ha reiterat la seva disposició a col·laborar amb les autoritats judicials per aclarir els fets i ha defensat que va activar els mecanismes previstos tan bon punt va disposar de la informació necessària per identificar el sacerdot denunciat.

Les fonts properes al cas consideren especialment significativa la iniciativa de la institució d'animar el denunciant a acudir a la policia i el fet que la investigació eclesiàstica s'iniciés abans que la denúncia arribés als Mossos d'Esquadra.

Malgrat aquesta valoració, continuen pendents d'aclariment tant les circumstàncies de la presumpta agressió com les actuacions posteriors.