La meitat de les renúncies al parc públic d’habitatge a Andorra provenen de joves

El 50% de les renúncies registrades en el parc públic d’habitatge corresponen a persones joves. Així ho ha explicat la directora de l’Institut Nacional de l’Habitatge, Marta Alberch, que ha alertat de la necessitat de reflexionar sobre els motius que hi ha darrere d’aquest comportament, tenint en compte que els joves constitueixen un dels col·lectius prioritaris del sistema.

Segons Alberch, l’administració no disposa actualment d’informació detallada sobre les causes concretes que porten els adjudicataris a rebutjar els habitatges assignats. 

“No sé ben bé el motiu, a nosaltres només ens diuen que no volen el pis”, ha afirmat, subratllant la importància d’escoltar directament els afectats per entendre millor la situació i poder ajustar possibles disfuncions del model.

La directora ha defensat que el sistema de preus del parc públic es basa en el principi que els llogaters destinin aproximadament el 30% dels seus ingressos al pagament de l’habitatge. Aquest criteri s’aplica de manera generalitzada, independentment del perfil dels sol·licitants, i inclou mecanismes de suport social per garantir l’accés en casos de vulnerabilitat, així com topalls per evitar situacions de sobreesforç econòmic.

En aquest sentit, Alberch ha descartat que el preu sigui el factor principal de les renúncies i ha fet una crida als joves perquè expliquin els motius de les seves decisions. 

“Que els joves em vinguin a explicar per què acaben renunciant, potser després podem veure si cal ajustar algun tema”, ha indicat, reiterant que es tracta d’un col·lectiu prioritari dins les polítiques d’habitatge.

Pel que fa a la ubicació dels immobles, la directora ha restat importància a aquest factor. Segons ha explicat, s’han registrat renúncies en diferents edificis i parròquies, fet que indicaria que no es tracta d’un element determinant. Tot i això, ha reconegut que en les primeres promocions, com la de Canillo, podia existir menys informació sobre el funcionament del parc públic, si bé ha conclòs que la localització “no era el principal motiu” de les renúncies.