Militants de DA temen que una candidatura liderada per Ladislau Baró rebenti el partit
Baró podria tenir com a objectiu reforçar la presència a Sant Julià, un territori clau per a Concòrdia
A menys d’un any per al final de la legislatura, el panorama polític andorrà comença a agitar-se davant la sortida de Xavier Espot al capdavant de Demòcrates per Andorra. Diversos noms han començat a sonar com a possibles relleus, entre els quals destaca el del ministre Ladislau Baró.
Tot i això, una part de la militància expressa inquietud davant aquesta opció. Fonts internes apunten que el seu perfil, considerat més tècnic que carismàtic, podria dificultar la capacitat del partit per competir amb nous lideratges emergents i amb discursos més contundents.
En aquest sentit, figures com Carine Montaner, líder d’Andorra Endavant, o Cerni Escalé, de Concòrdia, representen alternatives polítiques en creixement que podrien erosionar el suport electoral de Demòcrates.
Atac als feus de Concòrdia
Alguns sectors del partit consideren que la candidatura de Baró podria tenir com a objectiu reforçar la presència a Sant Julià de Lòria, un territori clau, però alhora alerten que no seria el perfil idoni per liderar el Govern en un context polític complex.
A més, episodis recents, com les seves declaracions sobre l’avortament, han generat controvèrsia i tensions institucionals, fet que ha alimentat els dubtes sobre la seva capacitat per assumir una agenda de màxima responsabilitat.
Massa focus en Espot?
Paral·lelament, creixen les crítiques internes cap a l’etapa de lideratge fortament personalitzat d’Espot, que, segons aquestes veus, ha impedit consolidar un relleu generacional clar. Noms com Guillem Casal o la ministra Conxita Marsol han estat esmentats, però sense arribar a projectar-se com a successors sòlids.
Tot plegat arriba en un moment en què Demòcrates ha adoptat una línia més centrada i amb elements progressistes, amb apostes com l’acostament a Europa, el debat sobre els drets dels col·lectius minoritaris o una política migratòria menys restrictiva. Aquest gir busca respondre a la pressió social creixent, però també genera tensions internes sobre la identitat futura del partit.