L’oposició d’Encamp qüestiona l’ús d’IA en la videovigilància
Mas ha insistit que les càmeres no permeten un control indiscriminat de les persones ni l’accés lliure a les imatges
El comú d’Encamp ha obert el debat sobre la implantació de sistemes d’intel·ligència artificial vinculats a la xarxa de videovigilància de la parròquia, una iniciativa que ha generat inquietud a l’oposició, que reclama més garanties legals i una regulació específica.
La consellera a la minoria, Marta Pujol, ha expressat la preocupació del seu grup davant la possibilitat que aquestes tecnologies s’apliquin sense un marc normatiu clar.
En aquest sentit, ha demanat l’elaboració d’una ordinació comunal que reguli l’ús de la intel·ligència artificial i garanteixi els drets i llibertats de la ciutadania.
Pujol ha remarcat que Encamp disposa d’un nombre elevat de càmeres de videovigilància, fet que ha motivat la necessitat d’incorporar sistemes d’IA per gestionar-les. Tot i això, ha advertit que, malgrat trobar-se en una fase inicial, cal assegurar que es compleixin totes les garanties.
La consellera ha explicat que han sol·licitat informes tant a l’Agència de Protecció de Dades com a la Comissió de Sistemes d’Informació, però considera que encara hi ha dubtes per resoldre.
Des de l’equip de govern comunal, però, han defensat que el projecte respectarà estrictament la legalitat vigent. El cònsol menor, Xavier Fernàndez, ha assegurat que la prioritat serà garantir la protecció de dades i ha recordat que totes les iniciatives han de passar pel control de la comissió digital de videovigilància del país.
Per la seva banda, la cònsol major, Laura Mas, ha insistit que les càmeres no permeten un control indiscriminat de les persones ni l’accés lliure a les imatges, que tampoc es poden descarregar. Segons ha explicat, l’objectiu és detectar conductes incíviques, com l’abandonament d’andròmines, i millorar la convivència a la via pública.
El comú també ha volgut deixar clar que la intel·ligència artificial no s’utilitzarà per fer reconeixement facial ni biomètric. En paraules de Fernàndez, aquests sistemes serviran únicament per agilitzar la gestió de les imatges i facilitar la detecció d’incidències, sense identificar persones.
Malgrat aquestes explicacions, Pujol s’ha mostrat decebuda i ha lamentat que, segons interpreta, no es preveu aprovar cap ordinació específica. La consellera considera que, més enllà del reconeixement biomètric, existeixen altres riscos que cal regular amb una normativa clara que protegeixi els drets humans.
Tot i les discrepàncies, l’oposició ha reconegut la necessitat de disposar d’eines per combatre l’incivisme, però insisteix que aquestes han de ser proporcionades, raonables i plenament garantistes. Mentrestant, des del comú es manté que el projecte s’emmarca dins la legislació actual i recorda que una denúncia prèvia relacionada amb aquesta iniciativa va ser desestimada.
