L'oposició de San Marino critica un "fracàs" del Govern en l'acord amb la UE i el cas búlgar

Les principals forces de l'oposició de San Marino han unit veus per llançar una dura ofensiva política contra el Govern i la Democràcia Cristiana (DC), a qui acusen d'haver fracassat en qüestions clau com l'Acord d'Associació amb la Unió Europea, la gestió del conegut com a "cas búlgar" i la política sanitària.

Després dels últims enfrontaments parlamentaris, els representants de Rete, Repubblica Futura i Domani Motus Liberi (DML) han coincidit a assenyalar que l'executiu ha esgotat la seva credibilitat i que la majoria es manté únicament gràcies al suport dels seus socis de coalició.

Un dels principals focus de crítica és el nou retard en les negociacions de l'Acord d'Associació amb la Unió Europea. El dirigent de Rete, Emanuele Santi, considera que els continus ajornaments evidencien el fracàs de l'estratègia impulsada pel secretari d'Estat d'Afers Exteriors, Luca Beccari, i per la Democràcia Cristiana. Segons Santi, la situació obliga a preguntar-se si els responsables actuals continuen sent les persones adequades per culminar les negociacions amb Brussel·les.

L'oposició també ha situat al centre del debat el denominat "cas búlgar", una controvèrsia que continua generant tensions polítiques i judicials. Fabio Righi, de DML, va afirmar que existeix la percepció que un grup reduït de persones condiciona el futur del país i va reclamar que el Govern assumeixi responsabilitats polítiques. Tant Rete com la resta de grups opositors exigeixen que la comissió d'investigació parlamentària sobre aquest afer es constitueixi sense més demora.

Des de Repubblica Futura, Nicola Renzi va assegurar que l'actual legislatura representa el fracàs d'una determinada classe dirigent de la Democràcia Cristiana i va advertir als partits Libera i PSD que, si continuen sostenint l'executiu, acabaran compartint la responsabilitat de la seva gestió.

La sanitat ha estat un altre dels grans punts de confrontació. Les forces opositores han rebutjat frontalment la possibilitat que el cribratge mamogràfic passi de tenir una periodicitat anual a biennal. Consideren que una mesura d'aquest tipus seria inacceptable i adverteixen que no es pot estalviar en matèria de prevenció de la salut de les dones.