La nova llei del català topa amb la realitat comercial d’Andorra: un cartell reobre la polèmica amb el català
D’acord amb la normativa andorrana, els noms comercials o els rètols dels establiments han d’estar redactats en català
La difusió d’un cartell publicitari redactat principalment en castellà i anglès ha reobert el debat sobre el compliment de les obligacions lingüístiques als establiments comercials d’Andorra. La imatge, que anuncia un esmorzar diari amb diferents productes i begudes, no mostra una presència visible del català.
La situació ha generat debat sobre el grau de control que exerceixen les administracions i sobre el compliment de la normativa lingüística per part dels negocis del Principat, especialment en un context marcat per l’entrada en vigor de la Llei de la llengua pròpia i oficial.
El català ha de ser present en la informació comercial
D’acord amb la normativa andorrana, els noms comercials, els rètols dels establiments i la informació destinada al públic han d’estar redactats en català, que és la llengua oficial del país.
La legislació permet que els comerços incorporin altres idiomes, com ara el castellà, l’anglès o el francès, una pràctica habitual en un país amb una elevada afluència turística. Tanmateix, aquestes llengües han de tenir un caràcter secundari respecte del català en els àmbits en què la normativa n’exigeix l’ús.
L’obligació no es limita als rètols permanents dels establiments. També afecta la publicitat, els cartells, els catàlegs, els prospectes i els anuncis comercials que es difonen al Principat, independentment del format o del suport utilitzat.
Un debat que es manté obert
La imatge del cartell ha tornat a posar sobre la taula la convivència entre el català i altres llengües en el comerç andorrà. La realitat turística del país fa que molts establiments utilitzin habitualment diverses llengües per adreçar-se als clients, però la normativa estableix que aquesta diversitat lingüística no pot comportar l’absència del català en la informació comercial obligatòria.
El cas també planteja qüestions sobre qui supervisa el compliment de les obligacions lingüístiques, quins mecanismes d’inspecció s’apliquen i quines conseqüències poden tenir els incompliments.
La polèmica arriba en un moment en què el Govern andorrà busca reforçar la presència del català en els diferents àmbits de la vida pública i social. La llengua pròpia del Principat té, així, un paper central també en l’activitat comercial.
Añadir nuevo comentario
Notícies relacionades
Las aglomeraciones en la Crepería de la Rotonda provocan críticas de vecinos y comerciantes
