Tor defensa que Andorra ha passat de la neutralitat tradicional a una “neutralitat activa”

La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha defensat aquest dissabte una evolució de la neutralitat històrica d’Andorra cap a una “neutralitat activa”, en què el Principat mantingui la seva vocació de diàleg però prengui posició quan considera que estan en joc el dret internacional, els drets humans o la integritat territorial dels estats.

Tor ha exposat aquesta visió durant la 39a Diada Andorrana de la Universitat Catalana d’Estiu, celebrada a Prada. La ministra ha fet un recorregut per la política de neutralitat del país, des dels pariatges i els equilibris històrics entre França i Espanya fins a l’actual política exterior andorrana.

Segons ha defensat, la neutralitat ha estat tradicionalment una de les eines que han permès preservar la sobirania i la supervivència d’Andorra, però mai no ha significat una indiferència absoluta davant els conflictes internacionals.

Tor ha recordat, en aquest sentit, el paper del Principat durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, quan Andorra va acollir refugiats i va ser territori de pas de xarxes d’evasió. Segons la ministra, els andorrans van situar-se aleshores “del bàndol de la llibertat contra l’opressió”.

La guerra d’Ucraïna marca un punt d’inflexió

L’entrada d’Andorra a les Nacions Unides el 1994 va iniciar, segons Tor, una transformació progressiva de la manera d’entendre la neutralitat. El Principat va passar a participar activament en organismes multilaterals i a posicionar-se davant qüestions internacionals.

La ministra ha situat, però, la invasió russa d’Ucraïna del 2022 com un dels principals punts d’inflexió. Andorra va votar el 2 de març d’aquell any a favor de la resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides que condemnava l’actuació de Rússia i posteriorment es va sumar a les sancions internacionals.

Tor ha justificat aquesta decisió argumentant que quedar-ne al marge hauria pogut ser interpretat com una mostra d’indiferència o falta de cooperació davant del conflicte.

És a partir d’aquest moment que la titular d’Exteriors situa el pas d’una neutralitat tradicional a una “neutralitat activa”, sustentada en la Carta de les Nacions Unides, el dret internacional humanitari i el Conveni Europeu dels Drets Humans.

Gaza i el reconeixement de Palestina

Tor també ha defensat aquesta doctrina davant del conflicte al Pròxim Orient. Andorra va condemnar els atacs contra Israel del 7 d’octubre del 2023 i posteriorment va reclamar un alto el foc i el respecte del dret internacional humanitari.

La política exterior andorrana va culminar aquesta evolució amb el reconeixement de Palestina el 2025 i la defensa d’una solució basada en dos estats.

Segons Tor, tant davant la guerra d’Ucraïna com davant el conflicte a l’Orient Mitjà, Andorra s’ha volgut situar al costat de la llibertat, els drets humans i el respecte de la integritat territorial.

La ministra fins i tot ha plantejat que, en un futur, Andorra pugui aprofitar la seva dimensió i tradició diplomàtica per acollir cimeres de pau o exercir funcions de mediació entre actors internacionals.

El debat sobre si Andorra és jurídicament neutral

La jornada també ha posat sobre la taula una qüestió de fons: Andorra no està definida jurídicament com un Estat neutral.

L’exconsellera general Meritxell Mateu ha remarcat que ni la Constitució del 1993 ni l’ordenament jurídic actual estableixen explícitament aquesta condició. Per tant, la neutralitat andorrana descansa principalment sobre una tradició històrica i política.

Mateu considera que l’aplicació de sancions contra Rússia va significar un posicionament clar del Principat i ha definit el model actual com una “neutralitat protegida”: Andorra no forma part d’un bloc militar, però depèn indirectament d’altres estats en matèria de seguretat.