Marine Le Pen, la pròxima coprincesa d’Andorra?

La cursa cap a les presidencials franceses del 2027 comença a tenir una dimensió que va molt més enllà de París. Una eventual victòria de Marine Le Pen no només situaria el Rassemblement National a l’Elisi, sinó que convertiria automàticament la candidata —en cas d’arribar a la presidència— en la nova coprincesa d’Andorra. I és aquí on una elecció francesa pot adquirir una transcendència especialment sensible per al Principat.

Les darreres enquestes situen Le Pen en una posició molt favorable. Un agregat de sondejos actualitzat el 23 d’agost li atorga al voltant d’un 35,8% dels vots en la primera volta, per davant de Jordan Bardella, també del RN, i a una distància considerable dels principals candidats de la dreta i del centre.

L’enquesta d’Elabe publicada al juliol també situava Le Pen clarament al capdavant, amb un 35% en una de les configuracions estudiades. En aquella mateixa simulació, Jean-Luc Mélenchon quedava en el 14,5%.

Però el debat no és només electoral. Per a Andorra, el que importa és què pot significar un canvi per al funcionament del Coprincipat.

L’avortament, el precedent de Mélenchon

Jean-Luc Mélenchon ja va convertir Andorra en objecte de la seva ofensiva política l’any 2022, quan va intervenir en el debat sobre l’avortament al Principat. El líder de La France insoumise va reclamar aleshores a Emmanuel Macron que forcés la legalització de l’avortament a Andorra i va arribar a plantejar que, si no ho podia fer, havia d’abdicar com a copríncep.

La qüestió no era menor. La intervenció de Mélenchon posava directament sobre la taula la compatibilitat entre l’exercici de la Presidència de la República Francesa, d’una banda, i la funció de copríncep d’Andorra, de l’altra.

Quatre anys després, el debat continua sent especialment delicat. El Govern andorrà manté negociacions amb la Santa Seu sobre l’encaix de la despenalització de l’avortament amb el sistema institucional, mentre que el paper dels dos coprínceps continua sent un dels elements centrals de la qüestió.

I, en aquest context, les paraules de Mélenchon adquireixen una nova dimensió.

I si fos Mélenchon qui arribés a l’Elisi?

El polític francès també figura entre els candidats que intenten consolidar-se a l’esquerra. Les dades disponibles el situen, de moment, molt per darrere de Le Pen en intenció de vot, però amb capacitat per disputar el lideratge de l’esquerra radical. En una de les últimes configuracions d’Elabe, Mélenchon obtenia un 14,5%, mentre que Le Pen arribava al 35%.

El problema per a Andorra és que les seves declaracions de 2022 no permeten considerar irrellevant la qüestió institucional.

Si un president francès partidari d’una concepció molt més crítica del Coprincipat arribés a l’Elisi, podria tornar a obrir-se el debat sobre fins a quin punt la funció de copríncep és compatible amb les seves conviccions polítiques.

No significa que una victòria de Mélenchon impliqués automàticament la desaparició del Coprincipat. Tampoc que el president francès tingui potestat unilateral per modificar el sistema institucional andorrà. El Coprincipat forma part de l’arquitectura constitucional d’Andorra i el seu futur no depèn simplement de la voluntat d’un president francès.

Però sí que podria generar una situació de tensió institucional inèdita.

Le Pen, una altra manera d’entendre el paper francès

L’escenari Le Pen planteja una pregunta diferent.

Marine Le Pen mai ha criticat el Coprincipat d’Andorra. Per tant, no hi ha avui cap base per afirmar que una eventual presidenta Le Pen vulgui modificar, abandonar o qüestionar aquesta institució.

El mateix Emmanuel Macron ha reivindicat aquest 2026 el seu paper de copríncep i ha assegurat que França continuarà acompanyant Andorra, alhora que ha definit el Coprincipat com una institució vinculada a la continuïtat i la identitat del país.

El risc no és només qui guanya, sinó què defensa

El cas Mélenchon permet entendre fins a quin punt la política francesa pot acabar tenint conseqüències directes sobre Andorra.

L’avortament ja ha demostrat que les decisions i les posicions dels dos coprínceps poden entrar en contacte amb els grans debats polítics i socials del Principat. De fet, el debat intern andorrà ha arribat a plantejar explícitament si determinades reformes podrien acabar afectant el mateix model institucional.

Per això, el que està en joc a les presidencials franceses del 2027 no és només qui governarà França.

Per a Andorra, també serà rellevant saber qui ocuparà l’altre costat de la taula del Coprincipat.

I avui, amb Marine Le Pen rondant el 36% en alguns agregats de sondejos i amb el Rassemblement National clarament al capdavant de la cursa, la pregunta deixa de ser purament teòrica:

Marine Le Pen, serà la propera coprincesa d’Andorra?