Trump flirteja amb un canvi de posició sobre les Malvines i obre una escletxa a favor de Milei

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha obert la porta a revisar la posició nord-americana respecte a les illes Malvines, territori administrat pel Regne Unit i reclamat històricament per l’Argentina, en unes declaracions que poden ser interpretades com un gest cap al govern de Javier Milei.

Preguntat aquest dilluns al Despatx Oval sobre la possibilitat que Washington modifiqui la seva posició respecte a l’arxipèlag, Trump no va descartar cap escenari.

«Sempre reviso totes les posicions. Aquesta és només una entre moltes», va respondre el president nord-americà davant la premsa.

Les declaracions arriben després que mitjans britànics hagin informat que l’Administració Trump estaria estudiant diferents mesures per pressionar Londres perquè incrementi la seva despesa militar.

Pressió sobre Londres per arribar al 5% en defensa

Segons ha publicat el diari britànic The Telegraph, una possible revisió de la posició nord-americana respecte a les Malvines figuraria entre les mesures que estaria analitzant el Pentàgon per aconseguir que el Regne Unit compleixi el compromís d'augmentar la despesa en defensa fins al 5% en el marc de l’OTAN.

La posició oficial dels Estats Units sobre la disputa territorial és, formalment, de neutralitat respecte a la qüestió de la sobirania. Washington, però, reconeix l’administració de facto que el Regne Unit exerceix sobre les illes.

Una eventual modificació de la política nord-americana tindria una especial transcendència diplomàtica per a l’Argentina, que manté la seva reclamació sobre les Malvines com una qüestió d’Estat.

També arribaria en un context de bona sintonia política entre Trump i el president argentí, Javier Milei, que ha reiterat la voluntat del seu govern de recuperar la sobirania sobre l’arxipèlag per vies diplomàtiques.

Una disputa que va provocar una guerra el 1982

La disputa entre l’Argentina i el Regne Unit per les Malvines va desembocar el 1982 en una guerra que es va desenvolupar entre el 2 d’abril i el 14 de juny.

El conflicte va acabar amb la rendició argentina i va deixar 649 militars argentins morts, 255 britànics i tres habitants de les illes.

Des d’aleshores, Londres ha mantingut el control sobre l’arxipèlag i ha rebutjat les reclamacions argentines de sobirania.

Les Nacions Unides continuen considerant les Malvines un territori pendent de descolonització i han instat reiteradament l’Argentina i el Regne Unit a reprendre les negociacions per trobar una solució pacífica a la disputa.

El Regne Unit, per la seva banda, defensa el principi d’autodeterminació dels habitants de les illes. En el referèndum celebrat el març del 2013, la població de les Malvines va votar de manera aclaparadora a favor de mantenir el seu estatus com a territori britànic d’ultramar.