Comprar seguidors, la trampa que distorsiona la competència entre els mitjans andorrans

Diverses fonts vinculades al sector periodístic andorrà s’han posat en contacte amb La Veu Lliure per alertar d’una possible distorsió del mercat publicitari provocada per l’augment aparent de seguidors d’alguns mitjans a les xarxes socials. 

Les fonts consultades consideren que presentar davant d’anunciants i agències una audiència presumptament superior a la real pot perjudicar directament la resta de capçaleres i condicionar injustament el repartiment de les inversions publicitàries.

Algunes d’aquestes fonts arriben a qualificar aquesta pràctica, si finalment queda acreditada, de «perversió absoluta del sector comercial periodístic andorrà». Argumenten que els seguidors d’Instagram s’utilitzen habitualment com a indicador d’abast, notorietat i capacitat d’influència, malgrat que la xifra visible al perfil no sempre reflecteix el nombre real de persones que consumeixen o interactuen amb els continguts.

La compra de seguidors i la proliferació de comptes automatitzats s’han convertit en un problema de transparència per als mitjans de comunicació.  En un mercat reduït com l’andorrà, una diferència de pocs milers de comptes pot alterar la percepció sobre el pes real de cada capçalera i perjudicar els projectes que han construït la seva comunitat de manera orgànica.

Per comprovar si existeixen diferències significatives entre els principals diaris del país, s'ha revisat l’evolució pública dels seguidors de La Veu Lliure, el Diari d’Andorra, Altaveu, BonDia, RTVA i el Periòdic.

La preocupació se centra especialment en el compte d’Altaveu, que durant els darrers mesos ha experimentat un augment molt superior al dels mitjans amb els quals comparteix mercat, territori i públic potencial. Aquest increment del comptador coincideix amb uns resultats especialment baixos en diverses eines dedicades a analitzar l’autenticitat de les audiències digitals.

Un augment aparent molt superior al de la competència

El febrer del 2026, els principals mitjans andorrans analitzats presentaven unes xifres relativament pròximes. La Veu Lliure disposava d’uns 22.000 seguidors, mentre que el Diari d’Andorra i Altaveu se situaven al voltant dels 21.900.

L’agost del mateix any, La Veu Lliure havia assolit aproximadament els 25.500 seguidors i el Diari d’Andorra els 25.400. En tots dos casos, l’increment visible era d’uns 3.500 comptes.

El marcador d’Altaveu, en canvi, va arribar als 30.000 seguidors. Això representa un augment aparent d’aproximadament 8.100 comptes en sis mesos, més del doble que els dos competidors directes.

Aquesta evolució, per si sola, no permet concloure que s’hagin comprat seguidors. Una campanya publicitària, un contingut viral o una nova estratègia digital també poden provocar increments significatius. En aquest cas, però, l’augment no apareix aïllat, sinó que coincideix amb uns nivells molt reduïts d’interacció i amb les alertes emeses per diversos verificadors independents.

Swavy situa Altaveu per sota de La Veu Lliure i Bondia

La primera comprovació s’ha efectuat mitjançant Swavy, una eina que estima l’autenticitat d’una audiència a partir de senyals públics. Les capçaleres examinades durant la mateixa jornada obtenen resultats clarament diferenciats.

La Veu Lliure rep una puntuació d’autenticitat de 95% sobre 100, queda classificada com a audiència probablement autèntica i presenta aproximadament un 3% de seguidors falsos o de baixa qualitat. La seva taxa d’interacció estimada és del 2,15%. 

El compte de Bondia obté 77% punts sobre 100, una qualificació d’audiència majoritàriament neta i una estimació del 14% de seguidors falsos o de baixa qualitat. La seva taxa d’interacció se situa en el 0,95%. 

Altaveu obté el resultat més baix dels mitjans: 60 punts sobre 100, una qualificació de «senyals mixtos» i aproximadament un 24% de seguidors falsos o de baixa qualitat. La taxa d’interacció calculada per Swavy és de només el 0,25%, davant del 3% que l’eina considera habitual per a un compte d’aquesta dimensió.

D’acord amb aquesta comparació homogènia, Altaveu presenta deu punts percentuals més de seguidors problemàtics que Bondia i 21 punts més que La Veu Lliure. La seva proporció és vuit vegades superior a la detectada en aquest últim mitjà.

La diferència també es manifesta en la interacció. El percentatge d’Altaveu és gairebé quatre vegades inferior al de Bondia i aproximadament 8,6 vegades inferior al de La Veu Lliure.

Diversos verificadors coincideixen en les anomalies

Els resultats de Swavy no són un cas aïllat. Altres verificadors consultats ofereixen conclusions semblants, encara que utilitzen metodologies i sistemes de classificació diferents.

El verificador de Collabstr atribueix al compte d’Altaveu un 37,6% de seguidors sospitosos i classifica el 62,4% restant com a audiència real. La mateixa plataforma calcula una taxa d’interacció del 0,22%, una mitjana de 68 «m’agrada» i cap comentari per publicació en el moment de la consulta.

Per la seva banda, HypeAuditor atorga al compte d’Altaveu una puntuació de qualitat de només 23 sobre 100, situada en la categoria baixa. La Veu Lliure obté 67 punts en aquesta mateixa plataforma.

Els percentatges d’aquestes plataformes no es poden sumar ni interpretar com una certificació oficial d’Instagram. Tampoc totes analitzen exactamente els mateixos elementos. La coincidència entre diferents sistemes sí que constitueix, però, un senyal rellevant: tots detecten una baixa qualitat de l’audiència, una proporció elevada de comptes sospitosos i una interacció molt inferior a l’esperada.

Una diferència de més de 6.000 comptes

L’estimació de Swavy permet dimensionar l’anomalia. Un 24% sobre els aproximadament 30.200 seguidors mostrats pel compte d’Altaveu equival a uns 7.250 perfils falsos o de baixa qualitat.

Si Altaveu presentés el mateix percentatge estimat que La Veu Lliure, al voltant del 3%, la quantitat seria d’uns 900 comptes. La diferència entre totes dues proporcions supera els 6.300 seguidors.

El resultat és especialment significatiu perquè se situa en un ordre de magnitud pròxim a l’increment extraordinari observat durant els darrers mesos. Es tracta d’una correspondència estadística que reforça les sospites, però que no permet atribuir automàticament tots aquests comptes a una única compra o operació.

Els perfils falsos o de baixa qualitat també poden arribar a una pàgina mitjançant campanyes poc segmentades, sortejos, xarxes automatitzades o accions de tercers. Per determinar-ne l’origen exacte caldria accedir a informació interna del compte, documentació comercial o comunicacions relacionades amb una eventual contractació.

El possible perjudici per als anunciants i els altres mitjans

Les fonts consultades destaquen que la qüestió va més enllà d’una competició per acumular seguidors. Les xifres de les xarxes socials poden influir en les decisions d’empreses, institucions i agències publicitàries quan han de seleccionar un mitjà, negociar una campanya o determinar el seu valor comercial.

Si una capçalera presenta desenes de milers de seguidors, però una part significativa són comptes inactius, automatitzats o de baixa qualitat, l’audiència potencial oferta als anunciants pot ser molt inferior a la que suggereix el marcador públic.

Aquesta situació pot minusvalorar la feina dels mitjans que han construït una comunitat orgànica, mantenen una interacció superior i poden acreditar que darrere de les xifres existeixen lectors reals. També pot provocar que els anunciants comparin projectes periodístics a partir d’un indicador aparentment objectiu que, en realitat, no ofereix les mateixes garanties en tots els casos.

Testimonis d’antics treballadors i professionals del sector

La Veu Lliure també ha recollit testimonis d’antics treballadors d’Altaveu i de persones vinculades al sector periodístic andorrà que sostenen que s’haurien utilitzat serveis destinats a incrementar artificialment el nombre de seguidors.

Aquests relats aporten context als resultats de les auditories, però el seu valor probatori depèn del coneixement directe que les fonts tinguin sobre les presumptes operacions. La confirmació definitiva d’una compra requeriria ordres, factures, comunicacions, identificació del proveïdor o testimonis directament relacionats amb la contractació.

Per aquest motiu, La Veu Lliure no presenta les estimacions dels verificadors com una prova definitiva d’adquisició de seguidors. Sí que constata l’existència d’un conjunt d’indicis coincidents: un augment aparent molt superior al dels competidors, una interacció extraordinàriament baixa, percentatges elevats de comptes sospitosos en diverses plataformes i testimonis procedents del mateix sector.