La UE vol mobilitzar els 10 bilions d’euros que els europeus mantenen als comptes bancaris
Brussel·les planteja incentius fiscals perquè una part dels estalvis familiars es destini a finançar empreses
La Unió Europea vol mobilitzar els 10 bilions d’euros que les famílies europees mantenen dipositats als comptes bancaris per transformar una part d’aquests estalvis en inversió productiva.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, considera que aquests recursos poden contribuir a finançar empreses, innovació, intel·ligència artificial, defensa, energia i indústria dins del continent.
"En Europa hay 10 billones de euros en cuentas de ahorro familiares de forma pasiva, Europa debe ahora poner estos ahorros a disposición de las empresas, ese es nuestro objetivo".
La desquiciada Führer de la Unión Europea, Ursula Von der Leyen, pidió poner el dinero de las… pic.twitter.com/yXiPfyIVVc— Daniel Mayakovski (@DaniMayakovski) September 1, 2026
La proposta forma part de la denominada Unió d’Estalvis i Inversions, una iniciativa amb la qual Brussel·les aspira a connectar més directament els diners dels particulars amb les necessitats de finançament de les empreses europees. La Comissió calcula que el projecte podria mobilitzar fins a 470.000 milions d’euros addicionals en inversions.
«Europa té estalvis, però, malauradament, aquests estalvis estan aturats», ha afirmat Von der Leyen durant una intervenció davant la patronal francesa MEDEF, a París. La dirigent comunitària ha defensat que Europa necessita posar aquests recursos al servei de les seves empreses per recuperar competitivitat davant dels Estats Units i la Xina.
Els europeus estalvien més que els nord-americans
Segons les últimes dades d’Eurostat recollides per elEconomista, la taxa d’estalvi de les llars europees arriba al 14,7%, mentre que la de les famílies nord-americanes se situa lleugerament per sobre del 2,5%.
Malgrat aquesta diferència, una part important del capital europeu acaba invertida en bons dels Estats Units, empreses de Wall Street o mercats emergents.
Brussel·les considera que aquesta sortida de capital contribueix a debilitar el teixit empresarial europeu. Moltes companyies aconsegueixen néixer i innovar dins de la UE, però troben dificultats quan necessiten grans quantitats de finançament per créixer. Davant d’aquesta situació, algunes empreses traslladen progressivament la seva activitat fora del continent o acaben sent adquirides per grups estrangers.
«Massa projectes s’estanquen perquè la inversió inicial és massa arriscada, perquè la demanda és massa incerta o perquè el capital és massa car», ha assenyalat Von der Leyen. L’objectiu comunitari és facilitar que els estalviadors puguin invertir en productes europeus transparents i diversificats, amb unes condicions prou atractives per compensar el risc superior respecte als dipòsits bancaris.
Incentius fiscals per canalitzar els estalvis
Entre les opcions estudiades figura la creació de comptes d’estalvi i inversió amb avantatges fiscals, inspirats parcialment en el model suec. Aquests instruments permetrien invertir en accions, fons i altres actius amb un tractament tributari favorable.
La Comissió Europea també estudia concedir incentius addicionals a les inversions destinades a sectors considerats estratègics, com la defensa, la transició energètica, la digitalització o la intel·ligència artificial. El plantejament ha generat reticències davant la possibilitat que els governs acabin condicionant les decisions dels estalviadors mitjançant beneficis i penalitzacions fiscals.
L’economista Juan Ramón Rallo coincideix amb Brussel·les en el diagnòstic sobre la falta d’inversió empresarial, però adverteix que la proposta podria convertir-se en una eina per dirigir políticament els diners de les famílies. Segons sosté, la fiscalitat hauria de mantenir-se neutral i permetre que sigui cada persona qui decideixi lliurement en quines empreses o sectors inverteix.
La participació dels estalviadors seria voluntària
La iniciativa no permetria a Brussel·les apropiar-se dels diners dipositats als comptes bancaris ni decidir directament com s’han d’utilitzar. L’estratègia consisteix a crear incentius, productes financers i un mercat europeu més integrat perquè els ciutadans traslladin voluntàriament una part dels seus estalvis cap a inversions productives.