Espot defensa una candidatura àmplia de centredreta i vol pactar el projecte abans de triar el candidat

El cap de Govern, Xavier Espot, ha defensat que Demòcrates impulsi una candidatura àmplia de centredreta per a les pròximes eleccions generals i prioritzi l’acord sobre el projecte polític abans de decidir qui l’encapçalarà. En declaracions durant els actes de Meritxell, recollides per l’ANA, ha apostat per estendre la mà a formacions, plataformes i grups d’opinió que comparteixin una mateixa orientació i visió de país.

Espot, que ha deixat els càrrecs orgànics del partit per centrar-se en l’acció de Govern, ha explicat que li consta que la pròxima executiva de Demòcrates plantejarà començar a treballar en un programa comú amb altres actors polítics.

L’objectiu, segons ha exposat, és reunir les diferents sensibilitats del centre reformista al voltant d’un projecte «centrista, reformista, moderat i equilibrat». Considera aquesta suma especialment necessària davant de propostes polítiques que, al seu entendre, s’allunyen d’aquest espai.

Primer el programa, després el candidat

La fórmula electoral encara no està decidida. Espot ha assenyalat que correspondrà a la direcció de Demòcrates determinar si l’ampliació es concreta en una plataforma electoral, tot i admetre que aquesta és la línia que previsiblement es plantejarà.

El cap de Govern ha recordat que el partit ja ha buscat aliances amb altres formacions i persones en convocatòries anteriors. Ara, aquesta estratègia podria adquirir una dimensió més àmplia davant la fragmentació política i l’aparició de noves opcions.

Sobre el lideratge de la candidatura, ha insistit que primer cal consensuar el projecte de país. «Les persones som accessòries, som secundàries», ha afirmat.

Despenalitzar l’avortament sense legalitzar-ne la pràctica al país

Espot també ha reiterat la voluntat d’aprovar la despenalització de l’avortament abans d’acabar la legislatura, amb la vista posada en «el proper període de sessions». El Govern manté les converses amb la Secretaria d’Estat de la Santa Seu, però no n’espera un vistiplau explícit.

Segons ha explicat, el diàleg ha de permetre arribar a la convicció que la reforma no posarà en risc el sistema institucional. Ha defensat que Andorra és sobirana per prendre les seves decisions, però ha situat com a «línia vermella» permetre practicar avortaments al Principat.

La proposta que defensa l’executiu se centraria, per tant, a despenalitzar la dona, sense legalitzar la pràctica al territori andorrà.

La signatura de l’Acord, entre finals de setembre i mitjans d’octubre

Pel que fa a l’Acord d’associació amb la Unió Europea, encara no hi ha una data definitiva de signatura. El Govern treballa amb una finestra entre finals de setembre i mitjans d’octubre, pendent de trobar una data adequada per a la Comissió Europea, Andorra i San Marino.

El calendari del referèndum també continua obert. Espot ha explicat que, després de la signatura, el text haurà de passar pel Parlament Europeu i que el moment de la ratificació determinarà si hi ha temps de celebrar la consulta abans de les eleccions generals.

Paral·lelament, continuen les negociacions amb França i Espanya sobre la gestió de les fronteres. Entre els aspectes pendents, ha citat el filtratge dels antecedents penals, la col·laboració francesa i els terminis de tramitació dels permisos. Els ha descrit com a qüestions tècniques i adaptacions burocràtiques, sense discrepàncies de fons.

Espot ha descartat que el context migratori europeu i els esdeveniments recents a Ceuta afectin directament aquestes converses. Ha argumentat que Andorra no forma part de l’espai Schengen ni aspira a incorporar-s’hi.

Defensa del balanç de legislatura

En resposta al discurs del síndic general, Carles Ensenyat, Espot ha reconegut que queden reptes importants per resoldre, però ha reivindicat que el Govern ha fet «moltíssima feina» durant els darrers quatre anys.

Ha destacat les actuacions en habitatge, creixement sostenible, avortament i relació amb la Unió Europea, i ha defensat que alguns dels processos iniciats tindran continuïtat més enllà del mandat. Segons ha apuntat, són transformacions progressives que no es poden completar necessàriament en una sola legislatura.