Els independentistes d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord s’alien per defensar l’autodeterminació davant Londres

Els principals partits independentistes d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord han fet un pas conjunt per defensar el dret dels seus territoris a decidir el futur polític. Els dirigents de l’SNP, Plaid Cymru i el Sinn Féin van signar aquest dilluns, 14 de setembre, a Cardiff un memoràndum que reivindica l’autodeterminació i rebutja que el Govern britànic pugui bloquejar-la.

Segons informa RTVE, el document el van subscriure John Swinney, de l’SNP; Rhun ap Iorwerth, de Plaid Cymru, i Mary Lou McDonald i Michelle O’Neill, del Sinn Féin. Els participants van remarcar que acudien a la trobada com a representants de les seves formacions polítiques.

«Cap govern a Westminster té dret a bloquejar la democràcia», defensa el text. La declaració apropa les posicions dels tres moviments, que persegueixen la independència d’Escòcia i Gal·les i, en el cas del Sinn Féin, la reunificació d’Irlanda.

Un compromís compartit sense dates ni una via única

Malgrat la voluntat de cooperar, el memoràndum no estableix un calendari ni esmenta explícitament la paraula referèndum. Els signants reconeixen que els territoris parteixen de situacions constitucionals diferents i defensen que cadascun ha de seguir el seu propi camí.

«Cada nació determinarà el seu propi futur a la seva manera i al seu temps», recull el document. L’acord, per tant, no fixa una estratègia idèntica per assolir els objectius de les tres formacions.

En la roda de premsa posterior, els representants escocesos i nord-irlandesos sí que van reclamar consultes. El dirigent de Plaid Cymru, en canvi, va evitar concretar dates i va posar l’accent en el desenvolupament de competències i en la preservació dels vincles entre els pobles de les illes britàniques.

Rhun ap Iorwerth va rebutjar una visió aïllacionista del projecte gal·lès i va defensar que els canvis polítics han de permetre mantenir les relacions culturals i de cooperació existents.

Crítiques al Brexit i aposta per la Unió Europea

La relació amb la Unió Europea és un altre dels punts centrals del memoràndum. Els tres partits sostenen que el Brexit ha perjudicat les seves economies i ha reduït les oportunitats de la ciutadania.

«Creiem en el futur de les nostres nacions com a membres de la Unió Europea», afirma la declaració, que també expressa la voluntat de treballar conjuntament per reconstruir i enfortir les relacions europees.

La trobada es va celebrar pocs dies després de les declaracions de Donald Trump a favor d’una Irlanda reunificada, una possibilitat que va qualificar de «fantàstica» i que va considerar que acabaria arribant. Preguntada sobre aquestes paraules, Mary Lou McDonald va defensar que el debat disposa d’un suport compromès tant dins d’Irlanda com internacionalment.

Londres rebutja obrir el debat sobre nous referèndums

El Govern britànic va respondre a la cimera amb una defensa de la unitat. A través del seu portaveu, el primer ministre, Andy Burnham, va sostenir que el Regne Unit funciona millor quan els seus pobles s’uneixen al voltant de valors compartits i de la resolució de problemes.

Downing Street va reiterar que la seva prioritat és alleujar el cost de vida i va rebutjar entrar en debats constitucionals o sobre futurs referèndums. Segons la informació publicada, Burnham ja havia traslladat aquesta posició a Swinney en una conversa telefònica la setmana anterior.