L’APDA adverteix els comuns que "fixar una data no és suficient" per activar les càmeres dels agents de circulació

L’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) ha advertit que la voluntat dels comuns de començar a utilitzar càmeres corporals a partir de l’1 de desembre no substitueix el compliment dels requisits legals. 

En un comunicat difós aquest 16 de setembre, l’organisme aclareix que l’autorització correspon al ministeri competent en matèria d’Interior i que obtenir-la tampoc eximeix de complir les obligacions de protecció de dades.

L’Agència respon així a les informacions publicades els darrers dies sobre el desplegament d’aquests dispositius i a les referències a un eventual vistiplau de l’APDA. 

L’organisme remarca que no és qui n’autoritza la posada en funcionament, tot i que participa en la Comissió Nacional de Videovigilància i exerceix les seves competències com a autoritat de control en protecció de dades.

L’autorització d’Interior  

Segons explica l’APDA, la Llei 9/2023, dels agents de circulació comunals, ja preveu que aquests professionals disposin de dispositius mòbils de videovigilància. L’ús, però, està subjecte a l’autorització prèvia d’Interior i a les condicions establertes per la normativa.

Per tant, l’Agència situa el debat en el compliment de les garanties exigides, i no pas en si els agents poden disposar de càmeres, una possibilitat que la legislació ja reconeix.

L’organisme també recorda que aprovar un reglament comunal no substitueix l’autorització ministerial ni la resta d’obligacions aplicables. Cada comú, com a responsable del tractament de les gravacions, ha de garantir que el sistema respecta la normativa des del moment en què entra en funcionament.

Entre els passos previs, l’APDA assenyala la necessitat de dur a terme una avaluació d’impacte en protecció de dades, destinada a identificar els riscos per als drets i les llibertats de les persones i a establir mesures per mitigar-los.

Qui hi pot accedir i quant de temps es conserven les imatges?

L’Agència reclama que es defineixin amb precisió les situacions en què es podran activar les càmeres, les persones autoritzades a consultar les gravacions i les circumstàncies en què hi podran accedir.

També caldrà establir garanties sobre la conservació, la supressió i la utilització posterior de les imatges i, si escau, del so. Les mesures de seguretat hauran d’impedir accessos, usos, comunicacions o alteracions no autoritzats.

L’APDA recorda, a més, que disposar d’una càmera no amplia les competències dels agents de circulació. Els enregistraments han d’estar vinculats a les funcions que tenen legalment atribuïdes.

No tots els comuns han presentat la sol·licitud

El comunicat precisa que els set comuns no es troben en la mateixa fase de tramitació i que no tots han presentat la sol·licitud corresponent. Per això, l’Agència considera inadequat tractar la qüestió com si hi hagués un únic expedient compartit per totes les corporacions.

Així mateix, rebutja la percepció que no s’estigui treballant en aquest àmbit. Segons assenyala, la Comissió Nacional de Videovigilància es reuneix regularment i ha abordat les càmeres corporals dels agents en diverses ocasions.

L’APDA explica que, per respecte al funcionament d’aquest òrgan col·legiat, no li correspon divulgar les deliberacions, les posicions dels membres ni els detalls dels expedients. Insisteix, però, que el fet que aquesta informació no sigui pública no significa que la Comissió no hi estigui treballant.

L’1 de desembre és un objectiu, no una excepció legal

Pel que fa a la data anunciada, l’Agència manifesta que no atribueix als cònsols una voluntat d’incomplir la normativa. Recorda que els responsables comunals han expressat la confiança que els tràmits es completin abans del desembre i han manifestat que volen respectar el marc jurídic.

Tanmateix, adverteix que el calendari no permet prescindir de cap requisit previ. Per activar les càmeres caldrà complir conjuntament les exigències de videovigilància, les autoritzacions administratives i les obligacions de protecció de dades.

L’organisme també reclama exemplaritat a les administracions públiques. Considera que seria difícil exigir al sector privat un compliment rigorós si es transmetés la impressió que les institucions poden tractar determinades garanties com a secundàries. En aquest context, anuncia que estarà especialment atent al desplegament dels sistemes i al tractament de les dades personals que se’n derivi. 

L’Agència deixa clar que la seva posició no constitueix una oposició a l’ús de càmeres corporals i reconeix la tasca dels agents de circulació i la legitimitat de reforçar-ne la seguretat.