El Sindicat d’Habitatge reclama regular els lloguers i alerta que els ajuts deixaran fora part de la població
L’entitat adverteix que les subvencions no redueixen els preus del mercat
El Sindicat d’Habitatge d’Andorra valora positivament el nou programa d’ajuts al lloguer del Govern, però reclama que vagi acompanyat d’una regulació efectiva dels preus.
En un comunicat difós aquest dissabte, l’entitat defensa que cal donar una resposta immediata a les famílies que no poden assumir el cost de l’habitatge, però adverteix que les subvencions no resolen les causes de la crisi.
«Ajudar a pagar un lloguer excessiu no és el mateix que actuar perquè aquest lloguer deixi de ser excessiu», assenyala el Sindicat. L’organització considera significatiu que les institucions reconeguin la sobrecàrrega que pateixen moltes llars, una situació que els afectats denuncien des de fa anys.
La seva principal preocupació és que els ajuts acabin convertint-se en un mecanisme permanent per compensar amb diners públics uns preus privats inaccessibles, sense que aquests disminueixin.
El Sindicat qüestiona els quinze anys de residència
Un dels requisits que més recels genera a l’entitat és l’exigència d’acreditar quinze anys de residència legal, efectiva i permanent, que el comunicat descriu com a ininterrompuda.
El Sindicat alerta que aquesta condició deixarà fora persones que treballen a Andorra, contribueixen a l’economia i hi desenvolupen el seu projecte de vida, tot i patir la mateixa pressió econòmica per pagar l’habitatge.
«La crisi de l’habitatge no pregunta quants anys portes al país abans d’afectar-te», remarca. Per això, demana una reflexió sobre quines persones queden protegides per les polítiques públiques i quines en queden excloses.
L’esforç econòmic pot arribar al 40%
L’entitat també reclama precisió a l’hora d’explicar el funcionament del programa. Segons detalla, els ajuts s’adrecen a llars amb ingressos d’entre 1,2 i 3,5 vegades el salari mínim, amb percentatges d’esforç econòmic que oscil·len entre el 30% i el 40%.
Així, adverteix que el programa no garanteix que totes les famílies beneficiàries destinin com a màxim el 30% dels ingressos a l’habitatge. Per a les llars situades entre tres i tres salaris mínims i mig, el percentatge pot arribar al 40%.
A més, segons exposa el Sindicat, la renda que es tindrà en compte per calcular l’ajut està limitada al preu assequible de referència del parc públic incrementat en un 20%. Si el lloguer real supera aquest topall, la diferència continuarà a càrrec del llogater.
L’organització considera que aquesta limitació és especialment rellevant per a les persones que busquen pis en el mercat actual, on es troben amb preus molt allunyats dels contractes antics.
Transparència i mesures sobre els preus
El Sindicat demana que l’aplicació dels ajuts sigui transparent i avaluable, amb dades sobre el nombre de llars beneficiàries, els imports concedits, la despesa pública i l’efecte real sobre l’economia familiar.
Al seu entendre, l’èxit del programa s’ha de mesurar per quantes llars deixen de patir una sobrecàrrega residencial i per si la necessitat d’aquest suport disminueix amb el temps, més enllà dels recursos pressupostats.
Atès que el Govern presenta els ajuts com una mesura temporal vinculada al desplegament del parc públic, l’entitat reclama aprofitar aquest període per abordar les causes estructurals de la crisi.
Les seves prioritats són ampliar el parc públic assequible, garantir més estabilitat contractual i regular els lloguers d’acord amb la capacitat adquisitiva de les persones que viuen i treballen al país.
«La política d’habitatge no pot limitar-se a decidir qui paga la factura, també ha d’actuar sobre la factura», conclou el Sindicat.