Dones residents a Andorra diuen que se senten "criminalitzades per avortar", malgrat que mai s’ha processat cap dona

La por que algú ho descobreixi acompanya algunes dones d’Andorra que marxen a l’estranger per interrompre un embaràs. 

Els testimonis recollits per l’Agència France-Presse (AFP) expliquen com el temor a ser assenyalades condiciona un procés que viuen amb discreció i, en alguns casos, en solitud.

Una de les dones entrevistades va demanar mantenir l’anonimat per les conseqüències que temia que pogués tenir explicar públicament la seva experiència. Segons el seu relat, el fet de viure en un país petit, on la informació pot circular ràpidament, accentuava la preocupació per ser identificada.

Una altra dona resumeix aquest sentiment amb una frase: «Continuarem sentint-nos com assassines, com criminals». Vincula aquesta percepció a la manca de legalització de l’avortament i a l’estigma que considera que encara envolta les dones que decideixen interrompre l’embaràs.

Marxar sola amb 19 anys

Patricia, un nom fictici utilitzat per protegir la seva identitat, explica que tenia 19 anys quan es va desplaçar a Barcelona per avortar. Recorda que va afrontar el viatge sola i que va procurar mantenir la decisió en secret.

Una de les seves preocupacions era que el seu entorn laboral se n’assabentés. «Tenia por de perdre la feina», relata. El seu testimoni expressa el temor que sentia aleshores, sense que la informació recollida indiqui que arribés a patir una represàlia laboral.

Les experiències descrites mostren que el desplaçament a l’estranger comporta més que l’organització del viatge i les despeses associades. Per a aquestes dones, també implica gestionar la confidencialitat i la por de com pugui reaccionar el seu entorn.

Acompanyament confidencial

La psicòloga i activista feminista Vanessa Mendoza Cortés, fundadora de Stop Violències, explica que al llarg dels anys ha atès confidencialment desenes de dones que buscaven informació o suport per interrompre l’embaràs.

Segons Mendoza, moltes contacten amb l’entitat amb una forta angoixa. L’activista atribueix aquesta situació al que denuncia com a violència institucional contra la capacitat de les dones de decidir sobre el seu propi cos.

Stop Violències facilita informació i acompanyament, amb materials en català, castellà i francès. L’entitat defensa la protecció de la identitat de les dones que hi recorren com una part essencial d’aquesta atenció, davant el temor que algunes expressen que el seu cas es pugui fer públic.