L’Alt Urgell concentra 108 pobles abandonats o amb menys de 30 habitants
El projecte ha documentat prop de 1.500 nuclis de Catalunya, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent
L’Alt Urgell té almenys 108 nuclis abandonats o amb menys de trenta habitants, segons el projecte de recerca Pobles Abandonats, desenvolupat entre el 2019 i el 2026.
El treball, amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), radiografia la pèrdua de població rural i vol aportar informació per orientar les decisions sobre el futur del territori, segons informa RàdioSeu.
Les dades evidencien l’abast d’aquesta realitat al Pirineu. Al Pallars Jussà s’han identificat 130 nuclis d’aquestes característiques, mentre que al Pallars Sobirà se n’han comptabilitzat 92. Entre totes dues comarques sumen 222 pobles abandonats o amb una població molt reduïda.
A la demarcació de Lleida, l’inventari recull 589 nuclis, amb una presència destacada de les comarques de muntanya. Fora de l’àmbit pirinenc, sobresurten la Noguera, amb 79, i la Segarra, amb 53.
La majoria encara mantenen població
El projecte ha documentat prop de 1.500 nuclis de Catalunya, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent. Tot i que la recerca se centra en el despoblament i l’abandonament, la majoria dels indrets estudiats encara estan habitats.
Concretament, el 68% mantenen població, però no arriben als trenta habitants censats. Un altre 20% estan abandonats, mentre que el 12% restant es troben en procés de recuperació o tenen únicament usos estacionals.
Aquesta diversitat de situacions és una de les claus del treball: els investigadors volen entendre per què uns pobles han quedat buits, com han resistit altres nuclis i quines condicions poden afavorir-ne la continuïtat.
L’habitatge necessita un entorn amb oportunitats
Les conclusions de la recerca serveixen de base per a l’exposició «Pobles Abandonats: claus per a la planificació estratègica del territori», que ja es pot visitar a l’IEI, a Lleida.
La mostra proposa estudiar aquests espais per comprendre els canvis en els usos del sòl, les comunicacions, la gestió dels recursos i les relacions entre les zones rurals i les ciutats.
La finalitat no és recuperar indiscriminadament tots els pobles abandonats, sinó analitzar cada cas i extreure’n coneixement útil per afrontar el despoblament.
La coordinadora del projecte i directora de l’Institut Ramon Muntaner, M. Carme Jiménez, defensa que les polítiques públiques s’han d’adaptar a les particularitats de cada municipi.
En aquest sentit, remarca que facilitar habitatge ha d’anar acompanyat d’activitat econòmica i oportunitats que permetin viure i treballar al territori.
La vicepresidenta de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Maria Jesús Llavero, també situa les comunicacions, els serveis i l’ocupació entre les condicions necessàries per mantenir població als municipis.
Patrimoni i participació local
La recerca també destaca el paper del patrimoni com a recurs per dinamitzar els pobles, més enllà de preservar edificis o elements històrics. Els nuclis estudiats permeten conèixer formes de vida i d’organització territorial que han desaparegut o que es troben en risc de perdre’s.
Jiménez reclama, igualment, que la transició energètica es desenvolupi amb consens local, incorporant els municipis a les decisions sobre els projectes que afecten el seu entorn.
El projecte ha comptat amb la col·laboració de ciutadans, centres d’estudis locals i investigadors. La informació es recull al portal poblesabandonats.cat, que ofereix una base de dades i un mapa elaborats a partir de més de 23.000 recursos documentals.
