L’aritmètica de les parroquials decidirà l’AA
Consell Editorial
Davant de l’atenció y preguntes rebudes en relació a l’editorial de divendres passat, publiquem avui aquest text de continuació.
El futur de les propers generacions andorranes dependrà molt de com i de per quin ordre es celebrin tres esdeveniments estretament vinculats:
Les eleccions generals 2027
El referèndum sobre l’Acord d’Associació (AA)
La votació sobre la ratificació de l’AA per part del Consell General en compliment de l’article 65 de la Constitució
Govern, recolzat pel Pacte d’Estat, ha decidit que el referèndum de l’AA no es pot celebrar abans de la signatura del text final de l’AA ni abans de la ratificació del Parlament de la UE.
Val a dir que no existeix cap normativa de la UE ni de la nostra Constitució que doni suport a aquesta decisió.
Una decisió que s’hauria de qualificar d’arbitrària i, com veurem, és una decisió que contradiu els programes electorals dels membres del Pacte d’Estat.
Una decisió que té com únic objectiu posar el referèndum desprès de les eleccions generals de 2027.
De forma que per al Govern i al Pacte d’Estat, la seqüència d’esdeveniments serà:
Primer, les eleccions generals 2027
Segon, el referèndum sobre l’AA, a celebrar desprès de la signatura final del text de l’AA per part d’Andorra i la Comissió Europea i desprès de la ratificació de l’AA per part del Parlament de la Unió Europea
El tercer pas dependrà del resultat del referèndum:
En el cas que més del 50% dels vots vàlids del referèndum siguin NO, aleshores el Govern retirarà l’AA de l’agenda amb la UE i l’AA s’ha acabat.
En el cas que més del 50% dels vots vàlids del referèndum siguin SÍ, aleshores el Govern entrarà el text de l’AA al Consell General on es tramitarà per la via de l’article 65 de la Constitució, de forma que per ser ratificat, l’AA requerirà el vot positiu d’almenys 19 Consellers Generals. És a dir per una majoria de dos terceres parts dels Consellers Generals ( 19 vots positius o més).
Un full de ruta que és a l’inrevés del que els partits del Pacte d’Estat van prometre en els seus programes electorals de les generals 2023. Revisem què deien aquells programes electorals:
Punt 3.9, pàgina 79 del programa electoral conjunt de DA, CC, ACO i UP: “Durant el 2024, haurien de tenir lloc els procediments de ratificació per part d’Andorra i també per part de la UE, amb la celebració prèvia d’un referèndum vinculant a Andorra.”
Per tant, el compromís de DA, CC, ACO i UP va ser que un referèndum “vinculant” seria previ a la ratificació per part de UE. Ara diuen el contrari: que el referèndum ha de ser posterior a la ratificació per part del Parlament de la UE.
Punt 12.B, pàgina 36 del programa electoral conjunt de PS i SDP: “ ... convocatòria d’un referèndum sobre el text de l’AA, previ a la signatura final de l’acord i la ratificació pel Consell General”. Per tant, el “pacte” electoral de PS i també de SDP va ser que el referèndum seria previ a la signatura final del text . Ara diuen l’inrevés, que ha de ser posterior a la signatura del text i a la seva ratificació per part de la UE.
Analitzem perquè és important el fet que la majoria juntament amb PS i SDP s’hagin desdit dels seus programes electorals:
Si no s’haguessin desdit, avui estaríem en campanya electoral d’un referèndum a celebrar abans de la signatura del text (18 octubre 2026). O, al menys, abans de la ratificació del Parlament de la UE (gener-febrer 2027). Això implicaria les passes següents:
En el cas que el referèndum tingués més del 50% de NO, Govern retiraria l’AA de l’agenda amb la UE i totes les forces polítiques es prepararien per unes eleccions generals -al març del 2027- on haurien d’exposar un pla estratègic fora de l’AA.
En el cas que el referèndum tingués més del 50% de SÍ, Govern entraria a tràmit parlamentari l’AA i els actuals Consellers Generals haurien de votar SÍ o NO a l’AA. Per ratificar l’AA a Andorra caldria que al menys 19 Consellers Generals votessin SÍ. En el cas que AE votés NO, Concòrdia votés NO o s’abstingués i que dos consellers de CC o un Liberals s’abstinguessin, l’AA no es ratificaria. En cas contrari, es ratificaria. De manera que, amb la composició actual del Consell General, la ratificació al Consell General hauria de ser un passeig.
Sembla evident que s’haurien desdit per què tindrien el convenciment que avui el resultat del referèndum seria un NO massiu. No voldrien passar a l’historia com el Govern que hauria rebut el NO del poble i deixarien el problema al proper Govern. Altrament no es pot entendre que ara no estiguem en el procés de referèndum.
Com que s’han desdit de les promeses electorals, les passes son radicalment diferents:
Anirem a eleccions generals al març de 2027
El nou Govern, amb la majoria del Consell General demanarà als Coprínceps la convocatòria de referèndum consultiu. Amb la particularitat que serà el nou Govern qui liderarà la campanya informativa del referèndum, coordinarà pel vot judicial i organitzarà la jornada electoral i el recompte de vots.
Si més del 50% dels vots son NO, l’AA s’ha acabat. Si més del 50% dels vots son SÍ, el text de l’AA entraria al Consell General per ser votat d’acord amb l’article 65 de la Constitució. Una qüestió molt important: les enquestes d’intenció de vot assenyalen que Concordia, Andorra Endavant i altres candidatures que donen suport al text de l’AA treurien 10 escons o més. Si es confirmessin aquest 10 escons o més, la seva abstenció o el seu vot negatiu posarien fi a l’AA.
Per tant, la decisió de posar el referèndum desprès de les Generals obra la porta a què el proper Consell General tingui 10 o mes de 10 consellers que no votin SÍ.
I aquí és on entra en joc l’aritmètica de les llistes parroquials de les eleccions Generals del 2027. DA és qui millor entén l’aritmètica electoral i per això està teixint allò que anomena una plataforma transversal. Que no és més que un eufemisme per fer llistes a les parroquials que sumim vots i evitar la disgregació de vots en llistes separades.
Concòrdia, Andorra Endavant, Claror i moviments parroquials que no volen l’AA han de prendre nota. Si es volen garantir els 10 escons o més per evitar la ratificació de l’AA han de fer llistes parroquials compartides amb un candidat de Concòrdia i un altre d’AE i presentar-se com plataforma electoral del NO a l’AA.
Si entenen que primer va l’Estat i desprès les identitats de partit, si entenen l’aritmètica electoral i juguen bé les cartes com fa DA, aleshores Andorra es pot alliberar de l’AA i obrir un pla estratègic sobirà.
És matemàticament impossible que AE i Concòrdia treguin 10 o més consellers a les llistes nacionals, necessiten garantir-se al menys dues parròquies i per això cal fer llistes conjuntes. Aquí es jugarà l’AA.