Emili Campos presenta una querella criminal contra el president del TC, el president de la Batllia i el fiscal general

El lletrat Emili Campos ha presentat una querella criminal pel presumpte delicte d’impediment de l’exercici dels drets fonamentals, tipificat a l’article 343 del Codi penal, contra el president del Tribunal Constitucional, Joan Manel Abril Campoy; el president de la Batllia, David Moynat Rossell, i el fiscal general, Xavier Sopena González.

L’escrit, datat el 30 de setembre del 2026, sosté que les actuacions d’aquests responsables públics haurien pogut interferir en el dret del lletrat a exercir la seva llibertat d’expressió en el marc de la defensa dels interessos d’un client. 

La querella demana que els fets siguin investigats per la jurisdicció penal.

L’origen del conflicte

Segons diverses fonts, el conflicte es remunta a diversos escrits presentats en el marc d’un procediment de revisió civil i d’un posterior recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. 

El lletrat afirma que en aquests documents va qüestionar determinades resolucions judicials i va plantejar possibles irregularitats en l’aplicació del dret, sempre —segons la seva versió— en defensa dels interessos del seu representat.

El Tribunal Superior de Justícia va inadmetre la demanda de revisió el 30 de juliol del 2025. Posteriorment, Campos va presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional i va demanar la recusació de dos magistrats per la seva intervenció anterior en el procediment judicial d’origen.

El Tribunal Constitucional va rebutjar les recusacions i va inadmetre el recurs d’empara mitjançant un aute del 17 de novembre del 2025. El recurs de súplica presentat posteriorment també va ser desestimat el 19 de gener del 2026.

Una comunicació del TC a la Batllia

La querella també fa referència a una carta del president del Tribunal Constitucional al president de la Batllia, datada el 2 de desembre del 2025 i tramesa amb còpia al Ministeri Fiscal.

En aquesta comunicació, el Tribunal Constitucional advertia que alguns dels escrits presentats per la representació lletrada contenien manifestacions de notable gravetat sobre diversos magistrats i autoritats judicials, amb referències a possibles delictes de corrupció i altres il·lícits funcionals. 

La carta indicava que aquestes afirmacions podrien afectar el desenvolupament normal de la funció jurisdiccional i la percepció externa de la independència del Tribunal Constitucional.

La comunicació invocava l’article 13 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, que permet al seu president sol·licitar l’auxili de la jurisdicció ordinària quan determinades actuacions puguin perjudicar la independència dels magistrats o alterar l’exercici de les seves funcions.

Les diligències prèvies

Després d’aquesta comunicació, la Presidència de la Batllia va donar trasllat de la documentació a la jurisdicció penal. Els fets van donar lloc a les diligències prèvies 4000857/2025, instruïdes per una batlle.

El 18 de desembre del 2025, el fiscal general va informar que les manifestacions del lletrat podrien ser constitutives, presumptament, dels delictes de calúmnies, contra el prestigi de les institucions i de difamació contra autoritat o funcionari, previstos al Codi penal.

El 3 de setembre del 2026, la batlle instructora va citar Emili Campos perquè comparegui el pròxim 8 d’octubre en qualitat d’iimputat en el marc d’aquestes diligències.

Campos al·lega una vulneració de la llibertat d’expressió

En la querella, el lletrat defensa que les seves manifestacions formaven part de l’estratègia processal utilitzada per defensar el seu client i que no constituïen desqualificacions gratuïtes, sinó crítiques jurídiques relacionades amb el contingut de diverses resolucions judicials.

Campos considera que l’obertura de les diligències penals pot tenir un efecte dissuasiu sobre l’exercici de l’advocacia i sosté que l’actuació dels responsables públics podria encaixar en el delicte d’impediment de l’exercici dels drets fonamentals.

La querella demana investigar els fets

Entre les diligències sol·licitades, l’escrit demana prendre declaració als querellats, requerir al Tribunal Constitucional l’acta en què es va acordar trametre la carta a la Batllia i incorporar al procediment les diligències prèvies.

Campos també sol·licita ser considerat acusador particular i actor civil, així com poder ampliar eventualment la querella a altres membres del Tribunal Constitucional si es determina que van participar en l’acord que va donar lloc a la comunicació del 2 de desembre del 2025.

La querella demana finalment que s’obri una investigació penal, que es practiquin les diligències sol·licitades i que, si escau, es depurin les responsabilitats que puguin correspondre.