Les esmenes a la totalitat del pressupost del 2027 es debatran i votaran el 22 d’octubre

La Junta de Presidents del Consell General ha confirmat que les esmenes a la totalitat del projecte de pressupost del 2027 es debatran i es votaran el pròxim 22 d’octubre a la Cambra.

En la mateixa sessió també està previst aprovar la previsió d’ingressos i el sostre de despesa per a l’exercici vinent. D’aquesta manera, el Consell General ja ha fixat la primera data clau en la tramitació parlamentària dels comptes públics del 2027.

El projecte de pressupost presentat pel Govern preveu unes despeses de 834 milions d’euros, un 11% més que les pressupostades per al 2026, i uns ingressos de 791 milions. La diferència entre totes dues magnituds situa el dèficit inicial previst en 43 milions d’euros.

Tot i aquesta previsió negativa, el ministre de Finances, Ramon Lladós, confia que la liquidació definitiva permeti tancar l’exercici en equilibri o fins i tot amb superàvit. El Govern argumenta que habitualment no s’executa tota la despesa autoritzada i que els ingressos poden acabar superant les estimacions inicials.

Lladós confia a millorar el resultat previst

Durant la presentació del projecte, Lladós va defensar que el dèficit previst per al 2027 respon a un càlcul prudent dels ingressos. El ministre també va apuntar que l’exercici del 2026 es podria tancar amb un superàvit d’uns deu milions d’euros, malgrat que inicialment s’hi havia previst un resultat negatiu.

El titular de Finances ha assegurat que els comptes es mantenen dins dels marges establerts per la regla d’or i ha remarcat que l’augment dels recursos disponibles no comportarà una pujada d’impostos.

El projecte de pressupost constitueix, a més, el darrer pressupost de la legislatura i fixa com a principals prioritats de l’executiu les polítiques d’habitatge i de poder adquisitiu, juntament amb la innovació i la diversificació econòmica.

Els impostos directes aportaran 300 milions

Pel que fa als ingressos, el Govern preveu que els impostos directes aportin 300 milions d’euros, un 17% més que en la previsió del 2026. Els impostos indirectes sumarien 387 milions, amb un increment del 6%, mentre que les taxes arribarien als 55,5 milions, un 33% més.

Entre les principals figures tributàries, el projecte preveu:

• 183 milions d’euros procedents de l’impost de societats, un 14% més.

• 99 milions corresponents a l’IRPF, amb un increment del 20%.

• 18 milions de l’impost sobre la renda dels no-residents, un 38% més.

• 206 milions d’euros de l’IGI, un 14% més.

Els ingressos patrimonials augmentarien un 5%, fins als 48,6 milions d’euros.

Lladós ha remarcat que els ingressos públics han crescut un 50% en quatre anys i ha relacionat aquesta evolució amb el comportament de l’economia i amb els efectes de la diversificació econòmica. Segons el Govern, el creixement dels impostos directes permet reduir la dependència de la recaptació procedent d’un nombre limitat de fonts.

La despesa de personal s’enfila fins als 199 milions

Les despeses de personal arribaran als 199 milions d’euros, un 8% més que en l’exercici anterior. L’increment inclou les millores aplicades a la funció pública i les noves contractacions previstes per al 2027.

El projecte contempla la incorporació de deu agents de policia, vuit bombers i dotze persones al Ministeri de Presidència, cinc de les quals faran tasques d’enquestadors. També es preveu reforçar els recursos del Ministeri d’Afers Socials.

Les inversions reals sumaran 88,6 milions d’euros, un 9% més, mentre que les transferències corrents arribaran als 368 milions, amb un increment del 13%.

El Govern ha destacat especialment l’augment dels recursos destinats a altres entitats públiques, entre les quals hi ha els comuns, el SAAS i la CASS. En conjunt, la despesa pública ha crescut un 50% durant els darrers quatre anys, amb un augment del 45% en les despeses de funcionament i del 75% en les de capital.

Més de 23 milions per a les polítiques d’habitatge

Un dels principals blocs del projecte de pressupost és el destinat a l’habitatge, amb més de 23 milions d’euros en diferents programes.

Entre les partides previstes hi ha cinc milions d’euros per al programa d’ajuts al lloguer i 4,4 milions per a les ajudes d’Afers Socials relacionades amb l’habitatge.

També es destinaran 6,7 milions a acabar els edificis de la Borda Nova II i el Cedre, cinc milions a la compra de nous habitatges, 1,5 milions a incentivar la construcció de pisos de lloguer assequible i 1,7 milions als avals per facilitar l’accés a la compra.

L’executiu situa en 150 milions d’euros la inversió acumulada en el parc públic d’habitatge durant aquesta legislatura.

Transferències als comuns i més recursos per a la sanitat

Les transferències als comuns arribaran als 88 milions d’euros, sis milions més que en la previsió anterior.

En l’àmbit sanitari, el projecte reserva 60 milions per a la CASS, un milió més, i 55,6 milions per al SAAS, que rebrà 6,5 milions addicionals. A banda, es preveuen 6,4 milions d’euros per a inversions del SAAS.

Afers Socials disposarà de 26,3 milions per a ajudes a les famílies, 7,1 milions per a les pensions de solidaritat i 2,2 milions per als joves tutelats.

En educació, el pressupost contempla 43,7 milions per a l’Escola Andorrana, 13,3 milions per a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell i 5,4 milions per a la Universitat d’Andorra. També s’hi inclou una partida d’1,5 milions per convertir l’hotel Pol en una residència universitària.

Carreteres, transport públic i digitalització

En matèria d’infraestructures, el projecte reserva 9,9 milions d’euros per a la desviació de Sant Julià de Lòria, 6,5 milions per a les obres a la Trava i 1,7 milions per a la desviació de la Massana.

El transport públic rebrà 12,3 milions, mentre que les línies aèries disposaran de cinc milions. Andorra Turisme comptarà amb una dotació de 23 milions d’euros.

Els comptes també incorporen 28 milions per a digitalització, vuit milions per a innovació i 2,3 milions per desplegar el centre nacional d’emergències. Ctrasa rebrà 7,4 milions per iniciar un pla d’inversions amb una durada prevista de deu anys.