El Govern italià apunta a una «guerra híbrida» darrere les protestes a Europa

El ministre de Defensa italià, Guido Crosetto, considera que les protestes violentes registrades a Milà i en altres ciutats del país formen part d’una «guerra híbrida» contra els països occidentals. Segons va afirmar aquest dimarts en una trobada sobre qüestions militars a Roma, les xarxes socials haurien contribuït a modificar els valors i els referents culturals de les noves generacions.

Crosetto no va assenyalar cap país concret com a responsable. Sí que ho va fer el primer ministre d’Albània, Edi Rama, que acusa Rússia i l’Iran d’estar darrere dels altercats al seu país. Les manifestacions van començar per la carestia de la vida i per un projecte turístic vinculat a Jared Kushner, gendre del president dels Estats Units, Donald Trump, però han derivat en demandes de dimissió contra Rama, que es nega a deixar el càrrec.

El debat s’ha intensificat després dels incidents del cap de setmana a Milà. Les protestes contra l’encariment de la vida i en defensa de l’educació van acabar amb episodis de violència urbana i saquejos de comerços. En les mobilitzacions, segons el diari El Correo, Telegram i TikTok van tenir un paper destacat.

Mariangela Zappia, presidenta de l’Institut Italià d’Estudis Polítics Internacionals (ISPI), també ha plantejat si hi podria haver interessos darrere d’algunes de les protestes que s’estenen per diversos països europeus. Zappia va advertir que no hi ha elements per confirmar que algú estigui intentant generar confusió i por, però va assenyalar que les coincidències entre les mobilitzacions mereixen ser analitzades.

Les sospites sobre una possible ingerència exterior conviuen amb les reivindicacions socials dels manifestants. A Milà, joves i estudiants reclamen millores a les escoles, que arrosseguen dècades de manca d’inversions i manteniment. El psiquiatre i especialista en educació Paolo Crepet ha qualificat de «bones i justes» les protestes de base, mentre que la sociòloga Cristina Pasqualini ha destacat les demandes de més estabilitat econòmica, feina d’acord amb els estudis i oportunitats per poder continuar vivint a Itàlia.

La inflació, el deteriorament dels serveis públics, l’augment del preu de l’habitatge i les pròximes cites electorals són alguns dels factors que ajuden a explicar el malestar social que es manifesta a Itàlia i altres països europeus. La possible influència exterior, de moment, és una hipòtesi que les autoritats i els analistes plantegen sense aportar proves concloents.