El Govern va deixar sense resposta a David Castillo per les possibles vulneracions dels seus drets a Xipre

El Govern no va contestar dins del termini legal una petició d’accés a la informació pública presentada pel periodista andorrà David Castillo sobre una recepció institucional amb representants diplomàtics de Xipre. 

El Raonador del Ciutadà ha donat un toc d'atenció al Ministeri d’Afers Exteriors per la manca de resposta i li recomana que resolgui expressament les sol·licituds d’informació.

El cas arriba mesos després que Castillo fes públic el seu conflicte amb les autoritats xipriotes. El 12 de gener del 2026, el periodista va anunciar que presentaria una denúncia contra Xipre davant del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides per presumptes vulneracions de la llibertat d’expressió i de premsa. 

De fet, la cònsol va ser destituïda després de la meva denúncia en Nacions Unides i que d'ells encara espero una resposta.

Castillo, director del documental Xipre: l’illa dividida, atribuïa aquestes vulneracions a actuacions de l’ambaixada xipriota a Espanya i a la manca de resposta posterior del Ministeri d’Afers Exteriors de Xipre.

Dues setmanes després, el 28 de gener, Castillo va demanar al Govern d’Andorra informació relacionada amb una recepció institucional amb representants diplomàtics xipriotes.  

Castillo va haver de recórrer per obtenir part de la informació

Com que el Ministeri d’Afers Exteriors no va dictar ni notificar una resolució dins del termini legal, Castillo va presentar una reclamació davant la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació (CNAAD). 

La comissió va estimar parcialment el recurs i va requerir al ministeri que li facilités la informació corresponent a quatre punts de la sol·licitud. Malgrat la resolució de la pròpia CNAAD el Ministeri d'Afers Exteriors avui dia segueix sense contestar incomplint per tant la resolució de la comissió

El periodista també va presentar una nota al Raonador del Ciutadà. La institució considera acreditat que no va rebre una resposta expressa dins del termini i que va haver d’activar un recurs per obtenir el reconeixement parcial del seu dret d’accés.

El Raonador recorda que la llei atribueix efectes desestimatoris al silenci administratiu, però assenyala que aquest no hauria de substituir una resposta expressa. 

La manca de resolució deixa la persona sol·licitant sense conèixer els motius de la decisió i l’obliga a reclamar per fer valer el seu dret. Per això, la institució conclou que l’actuació del ministeri no compleix els estàndards de transparència i bona administració. 

La resolució també recomana a la CNAAD que reforci la revisió formal i jurídica de les seves decisions, especialment de les que posen fi a la via administrativa. 

Segons el Raonador, cal evitar omissions, contradiccions internes i referències normatives incorrectes, i valorar en cada cas si es pot facilitar una part de la informació sol·licitada.

Castillo havia plantejat dubtes sobre la independència i l’aparença d’imparcialitat de la comissió. El Raonador, però, afirma que no hi ha elements per acreditar que la CNAAD actués parcialment en aquest cas. 

La institució tampoc considera que les dades disponibles permetin concloure que el silenci administratiu sigui una pràctica generalitzada. 

Segons la informació facilitada pel Govern, durant el 2026 s’havien presentat vuit sol·licituds d’accés a la informació pública. Tres es van resoldre dins del termini legal, una va ser desestimada per silenci administratiu, una va ser inadmesa, una es va retirar i dues continuaven en tramitació. El temps mitjà de resolució comunicat era de dos mesos.

Pel que fa als recursos davant la CNAAD, el 2024 se’n va presentar un, que va ser estimat parcialment; el 2025 no se’n va registrar cap, i durant el 2026 se’n va presentar un altre, també estimat parcialment. La reclamació de Castillo va ser l’únic recurs registrat aquell any.

A més de recomanar que el Govern respongui dins del termini, el Raonador suggereix facilitar a la ciutadania informació clara sobre com exercir el dret d’accés i les garanties disponibles. També proposa fer més visibles les garanties d’independència de la CNAAD i les mesures per prevenir possibles conflictes d’interès.