Els temporers col·lapsen el servei d'immigració
La primera afluència de temporers a Immigració torna a posar en qüestió un model que busca personal cada vegada més lluny
Amb l’inici de la temporada d’hivern, Andorra torna a buscar a l’estranger els treballadors que necessiten els hotels, els restaurants i els comerços.
Segons ha recollit RTVA, el Servei d’Immigració ja ha rebut la primera afluència de temporers de la campanya. El reportatge no en concreta el nombre. El que sí que posa de manifest és la dificultat del Principat per competir per treballadors comunitaris i el pes que té la contractació al continent americà per cobrir les vacants.
La contradicció del model andorrà és que la feina és temporal, però la dependència es repeteix cada any. Els sectors que reforcen les plantilles saben amb mesos d’antelació que necessitaran cuiners, cambrers o personal de supermercat. Si la resposta és buscar candidats cada vegada més lluny, queda pendent una pregunta per a les empreses i per al Govern: què ofereix Andorra perquè les persones que ja viuen al país vulguin ocupar aquestes places?
Què fa atractiva una feina a Andorra?
Cintia Ricardo, treballadora del sector hoteler, identifica dos avantatges molt concrets: té horaris fixos i dos dies de descans. El seu testimoni apunta a una qüestió que sovint queda fora del debat sobre les quotes d’immigració. A l’hora de cobrir una vacant, saber quan s’acabarà la jornada o quins dies es podrà descansar també pesa.
Per a Romina i Lautaro, procedents de l’Argentina, el motiu principal és econòmic. Expliquen que al seu país costa trobar feina i situen els sous més habituals del seu entorn entre els 300 i els 400 euros mensuals. Romina assenyala que un lloguer pot arribar als 600 euros. Claudia relata una experiència semblant a Portugal, on va intentar tornar a viure després d’una etapa a Andorra. En veure que el lloguer li podia absorbir pràcticament tot el sou, va decidir tornar al Principat.
Cobrir una vacant tampoc resol on viurà qui l’ocupi
Aquests testimonis expliquen per què una persona accepta una oferta a Andorra. Per valorar si el model convé al país, però, falta una altra dada: quina part del sou andorrà li queda al temporer després de pagar l’allotjament? El diferencial salarial amb el país d’origen ajuda a atraure candidats. Per si sol, diu ben poc sobre si podran viure en condicions durant els mesos que treballin al Principat.
Aquí és on el Govern i les empreses han de donar explicacions. Abans de donar per fet que cada hivern caldrà recórrer de nou a la immigració temporal, convindria saber quantes places es podrien cobrir amb residents si milloressin els sous o els horaris, i quin allotjament hi ha disponible per als treballadors que calgui contractar a fora.
Comptar els permisos concedits permet saber quants temporers poden treballar a Andorra. El balanç de la temporada també hauria d’explicar en quines condicions hi han pogut viure.
Añadir nuevo comentario
Noticias relacionadas