Concòrdia considera insuficient la despenalització de l’avortament i Andorra Endavant condiciona el suport al vistiplau del copríncep episcopal

La reforma del Codi Penal per despenalitzar les dones que avortin a Andorra ha provocat les primeres discrepàncies entre les forces parlamentàries. 

Mentre Demòcrates per Andorra (DA) defensa que el Govern ha complert un dels compromisos electorals de la legislatura, Concòrdia considera que la proposta és insuficient i Andorra Endavant condiciona el seu suport al posicionament del copríncep episcopal.

Les reaccions arriben després que el Govern de Xavier Espot aprovés aquest dimecres, 28 d'octubre, el projecte de llei de modificació del Codi Penal, que pretén eliminar la responsabilitat penal de les dones que interrompen voluntàriament l'embaràs.

La iniciativa, anunciada pel ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, és el resultat de diversos anys de negociacions amb la Santa Seu i manté les limitacions penals aplicables als professionals sanitaris.

Andorra Endavant condiciona el suport a la posició del copríncep episcopal

La presidenta del grup parlamentari d'Andorra Endavant, Carine Montaner, ha expressat la seva preocupació per la possibilitat que el projecte de llei no s'hagi fet arribar al copríncep episcopal abans d'iniciar la tramitació parlamentària.

«Hi ha unes formes institucionals a respectar i, per tant, pensem que el ministre havia d'enviar el text a la mitra. La preocupació és que ja no sabem si la mitra té el text», ha manifestat.

Montaner considera imprescindible que el copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano i Pentinat, conegui el contingut exacte de la reforma i hi pugui donar el vistiplau abans que el Consell General comenci a tramitar-la.

«Això és fonamental perquè es tracta de mantenir el Coprincipat o no», ha advertit.

La dirigent ha insistit que el seu grup vol conèixer la posició del representant episcopal abans de prendre una decisió definitiva sobre el sentit del vot.

En aquest sentit, ha assegurat que Andorra Endavant no donarà suport a la modificació del Codi Penal si el copríncep episcopal no ha rebut el text o manifesta malestar pel seu contingut.

«Si no té el text la mitra és un problema», ha remarcat.

Concòrdia considera que s'ha perdut una oportunitat per anar més enllà

Des de Concòrdia, la consellera general Maria Àngels Aché ha criticat l'abast limitat de la reforma i ha defensat que la despenalització hauria d'incloure també els professionals sanitaris que practiquen avortaments.

«No és un avenç, és un petit pas», ha afirmat Aché, que considera insuficient una modificació legislativa centrada exclusivament en la situació penal de la dona.

«Despenalitzar només la dona no és un avenç per a nosaltres», ha afegit.

La parlamentària ha lamentat que el Govern no aprofités l'etapa del papa Francesc per negociar una reforma més àmplia, ja que considera que el pontífex havia mostrat una actitud més oberta a possibles canvis.

«S'ha desaprofitat l'oportunitat de tenir un Papa que era força progressista i que ens havia donat obertura a una possible despenalització fins i tot per al facultatiu», ha declarat.

Concòrdia defensa que els metges també haurien de deixar de tenir responsabilitat penal per practicar interrupcions voluntàries de l'embaràs i que aquest servei s'hauria d'incorporar a la cartera de prestacions del sistema sanitari andorrà.

Aché també ha deixat oberta la possibilitat de reprendre les negociacions amb el Vaticà si la seva formació arriba al Govern després de les eleccions generals del 2027.

Preguntada sobre aquesta qüestió, ha reconegut que «possiblement es reobriria» el diàleg amb la Santa Seu, ja que ampliar la despenalització constitueix una de les prioritats polítiques de Concòrdia.

Demòcrates defensa que el Govern ha complert el compromís electoral

La presidenta suplent del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra, Maria Martisella, ha defensat la modificació del Codi Penal i ha qualificat la decisió del Govern d'«un pas endavant».

Martisella ha recordat que el programa electoral de la formació ja establia el compromís d'eliminar la responsabilitat penal de les dones que decidissin interrompre voluntàriament l'embaràs.

«Portàvem al programa electoral eximir la responsabilitat de la dona», ha assenyalat, abans d'afegir que Ladislau Baró ha actuat d'acord amb els objectius polítics fixats per Demòcrates.

La parlamentària també ha valorat positivament la manera com s'han desenvolupat les converses amb la Santa Seu.

En aquest sentit, ha destacat que les negociacions s'han dut a terme «amb tranquil·litat, amb calma i amb discreció», una actitud que considera necessària davant la sensibilitat institucional de la qüestió.

Una reforma que manté la penalització dels professionals sanitaris

El projecte aprovat pel Govern suposa un canvi en el tractament penal de les dones que avorten, però no implica la legalització de la interrupció voluntària de l'embaràs dins del Principat.

La proposta elimina la responsabilitat penal de les dones, mentre que els professionals sanitaris continuaran exposats a les sancions previstes pel Codi Penal si practiquen avortaments en territori andorrà.

Tampoc no es preveu incorporar aquestes intervencions a la cartera pública de serveis sanitaris ni garantir-ne el finançament a través de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).

Aquestes limitacions són precisament les que Concòrdia considera insuficients, mentre que Demòcrates defensa la reforma com un compliment del programa electoral i Andorra Endavant posa l'accent en el respecte a l'estructura institucional del Coprincipat.

El Consell General haurà de debatre la modificació del Codi Penal

La reforma encara no ha entrat en vigor. Després de l'aprovació del projecte per part del Consell de Ministres, el text haurà de passar pel Consell General, on els grups parlamentaris podran presentar esmenes i posicionar-se sobre el seu contingut.

Les primeres declaracions evidencien que el debat polític no se centrarà únicament en la despenalització de la dona, sinó també en els límits de la reforma, la responsabilitat dels metges i el paper del Vaticà en el sistema institucional andorrà.