Una despenalització de l'avortament més simbòlica que efectiva

L’Associació de Dones d’Andorra (ADA) valora que el Govern hagi aprovat la modificació del Codi Penal per deixar de considerar delinqüents les dones que avorten. 

Tanmateix, l’entitat adverteix que la reforma no resol el problema de fons: a Andorra l’avortament continuarà sense poder-se practicar amb garanties sanitàries, els professionals que hi intervinguin mantindran responsabilitats penals i les dones hauran de continuar desplaçant-se a l’estranger.

“És un primer pas necessari i el valorem com a tal”, afirma l’ADA, que reconeix que el Govern compleix un compromís de legislatura i tira endavant una reforma històrica després d’anys de reivindicacions feministes i recomanacions internacionals. Alhora, però, l’associació és contundent: “Aquest pas no resol el problema d’accés”.

La distància entre deixar de castigar les dones i garantir que puguin avortar és el centre de les crítiques que ha generat la proposta. 

Entitats feministes, professionals sanitaris i ciutadans assenyalen que, si els metges continuen exposats a penes i no hi ha una cobertura pública de l’atenció a l’estranger, el canvi tindrà sobretot un efecte simbòlic. 

En part de les reaccions, la reforma es llegeix fins i tot com una operació propagandística: una manera de presentar un avenç polític sense modificar les condicions que obliguen les dones a sortir del país.

“Bàsicament no han fet res” 

Entre els comentaris dels ciutadans, també s’ha qüestionat la coherència jurídica de la reforma. Un d’ells assenyala una contradicció entre la protecció constitucional de la dignitat humana i de la integritat física i moral, i la interpretació d’aquest marc com un fre a la representació d’aquests mateixos drets. 

Un altre qualifica la mesura de “propagandística” i considera que “no resol el problema”: la dona podrà avortar com fins ara, però, si ho fa a Andorra, els professionals que l’atenguin encara s’exposaran a penes de presó i a una possible inhabilitació de fins a cinc anys. “Bàsicament no han fet res”, conclou.

L’anunci de Ladislau Baró sobre l’arribada de la proposta al Consell General el novembre del 2025 va trencar la discreció de les converses amb el Vaticà i va contribuir a frenar el plantejament més ampli de despenalització. 

Ara, en un moment especialment delicat per a Demòcrates, alguns veuen en la reforma una victòria política per al ministre, a qui situen com a possible candidat del partit.  

Les dones deixaran de ser penalment responsables, però l’accés no canvia

La modificació aprovada pel Govern afecta l’article 117 del Codi Penal i eximeix les dones de responsabilitat penal si decideixen interrompre voluntàriament l’embaràs. 

El projecte, però, manté el delicte per al personal sanitari que practiqui l’avortament a Andorra. Per això, la reforma no obre una via perquè les dones puguin accedir a aquesta atenció ni dins ni fora del país.

Tampoc no es preveu que la CASS cobreixi les interrupcions de l’embaràs practicades a l’estranger. Així, les dones que decideixin avortar hauran de continuar assumint el desplaçament i les despeses que comporta, amb diferències en funció dels recursos i de les circumstàncies de cadascuna. 

L’ADA alerta que aquesta situació perpetua “els costos i les desigualtats” i reclama que les dones puguin exercir els seus drets sexuals i reproductius amb garanties sanitàries dins del país.

Les dades ajuden a dimensionar una realitat que la reforma, tal com està plantejada, no altera: el 2025, 146 dones residents a Andorra van avortar a Catalunya. 

A més, tal com va reconèixer la batlle Mignorance davant de tribunals internacionals, mai no s’havia perseguit ni condemnat cap dona per avortar. Per això, les veus crítiques posen el focus en què canvia realment el text per a les dones, més enllà de retirar-les del Codi Penal.

Un acord inicial més ampli que no ha arribat al text final

Segons ha pogut saber La Veu Lliure, el Govern i el Vaticà negocien sobre la despenalització des del 2019. Durant el pontificat del papa Francesc, la Santa Seu hauria donat el vistiplau a una proposta més àmplia que la que ara s’ha aprovat: un model híbrid que també despenalitzava els professionals sanitaris i preveia que la CASS assumís el cost de l’avortament practicat fora d’Andorra.

La discreció que havia marcat les converses es va trencar quan es va anunciar que el projecte entraria a tràmit parlamentari el novembre del 2025. 

Aquell anunci de Ladislau Baró va provocar un fre en les negociacions i, amb la mort de Francesc i l’arribada de Lleó XIV, la proposta més àmplia va quedar encallada. 

Després de noves reunions durant aquest any entre el Govern i el secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, el resultat final ha estat més limitat: les dones deixaran de ser penalment responsables, però els metges continuaran dins del Codi Penal i la CASS no assumirà, de moment, el cost dels avortaments a l’estranger.

“Que aquesta reforma sigui el principi d’un camí”

L’ADA considera que el canvi és necessari, però demana que no es presenti com el punt final. L’associació reclama que aquesta reforma sigui “el principi d’un camí” cap a l’exercici efectiu dels drets sexuals i reproductius i cap a una atenció sanitària segura dins del país.

La crítica compartida per entitats feministes, professionals i ciutadans és que despenalitzar la dona no equival a garantir-li l’accés a l’avortament. 

Mentre els professionals sanitaris puguin ser penalitzats i les dones hagin de marxar fora, la reforma canviarà la seva situació penal, però no la resposta pràctica que troben quan necessiten avortar. D’aquí la lectura d’una despenalització més simbòlica que efectiva.