El Govern fa marxa enrere i permetrà que cada comú decideixi si aplica les mesures de lloguer assequible

El Govern d'Andorra ha acceptat modificar la seva proposta legislativa sobre l'habitatge de lloguer assequible perquè siguin els comuns els que decideixin si volen aplicar les noves mesures urbanístiques i fiscals als seus territoris. El canvi arriba després de diverses setmanes de negociacions i de les reticències expressades per les administracions comunals davant el que consideraven una possible invasió de les seves competències.

L'acord ha estat confirmat aquest dimarts pel cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, que ha explicat que les mesures previstes en la nova legislació tindran un caràcter voluntari durant els dos primers anys.

Això significa que cap comú estarà obligat a aplicar els incentius plantejats pel Govern i que cada parròquia podrà decidir si els incorpora a la seva política urbanística i d'habitatge.

La decisió representa una concessió de l'Executiu davant les exigències dels cònsols, que havien advertit que la proposta inicial podia limitar la seva autonomia financera i urbanística.

Els comuns aconsegueixen preservar les seves competències

La principal discrepància entre el Govern i els comuns girava al voltant de la capacitat de les administracions locals per decidir sobre els incentius destinats a fomentar la construcció d'habitatges de lloguer assequible.

Les primeres propostes governamentals havien generat preocupació entre els cònsols, que consideraven que determinades disposicions podien interferir en competències pròpies dels comuns.

Després d'aproximadament un mes de negociacions, les dues parts han acordat introduir un mecanisme que permetrà a cada administració comunal decidir lliurement si aplica les facilitats previstes.

D'aquesta manera, una parròquia podrà optar per impulsar aquests incentius per afavorir la construcció d'habitatge assequible, mentre que una altra podrà descartar-los si considera que no s'ajusten a les seves necessitats urbanístiques.

El nou plantejament també reconeix les diferències existents entre les set parròquies del Principat, tant pel que fa a la disponibilitat de sòl com a la pressió immobiliària i les necessitats residencials.

Cerni Cairat reclama evitar avantatges excessius als grans promotors

Tot i l'acord assolit, Cerni Cairat ha advertit de la necessitat d'establir límits a les facilitats que es puguin concedir als promotors immobiliaris.

El cònsol major de Sant Julià de Lòria ha expressat la seva preocupació perquè les mesures destinades a incentivar el lloguer assequible acabin beneficiant grans operacions immobiliàries mitjançant reduccions fiscals o avantatges urbanístics desproporcionats.

En aquest sentit, ha defensat que la legislació no es converteixi en «una porta d'entrada a bonificacions fiscals o de caràcter urbanístic excessives per a macroprojectes immobiliaris».

L'objectiu és garantir que els beneficis previstos per la nova normativa responguin realment a la necessitat d'incrementar l'oferta d'habitatges a preus assequibles i no serveixin simplement per millorar la rendibilitat de grans promocions privades.

Un altre dels punts acordats és que les bonificacions fiscals no tindran efectes retroactius.

Això implica que els promotors no podran beneficiar-se d'aquests avantatges per projectes aprovats abans de l'entrada en vigor de la nova legislació. Els incentius quedaran reservats a les noves iniciatives que compleixin els requisits establerts.

Rosa Gili adverteix que l'acord no significa donar suport a la llei

La cònsol major d'Escaldes-Engordany, Rosa Gili, també ha valorat positivament la predisposició del Govern a introduir modificacions en el text.

Tanmateix, ha deixat clar que l'entesa institucional no implica necessàriament que els comuns comparteixin el contingut de la futura legislació.

«No diem que ens agradi la llei», ha manifestat Gili, que ha volgut diferenciar l'acord sobre el respecte a les competències comunals del posicionament que cada administració pugui tenir sobre les mesures concretes.

La mandatària ha anunciat que els comuns continuaran treballant en el redactat i que aquesta mateixa setmana traslladaran noves observacions tècniques al Govern.

Aquestes aportacions busquen precisar determinats aspectes de la norma i garantir que la seva aplicació no generi conflictes jurídics o institucionals entre les diferents administracions.

Una mateixa llei amb aplicacions diferents segons la parròquia

El caràcter voluntari de les mesures obre la porta a una aplicació desigual de la futura normativa en funció de les decisions que adopti cada comú.

A la pràctica, els incentius per promoure habitatge de lloguer assequible podrien estar disponibles en unes parròquies i no en altres, en funció de les prioritats urbanístiques i financeres de cada administració.

Aquesta flexibilitat permet preservar l'autonomia comunal, però també planteja interrogants sobre l'abast real de les mesures i la seva capacitat per incrementar l'oferta d'habitatge assequible a escala nacional.

El Govern haurà de compatibilitzar, per tant, la seva estratègia d'habitatge amb les decisions de les administracions locals, que conservaran la capacitat d'acceptar o rebutjar els incentius proposats.

L'acord arriba en un context de forta pressió sobre el mercat immobiliari andorrà, amb dificultats creixents per accedir a un habitatge de lloguer i amb el debat sobre les competències urbanístiques situat al centre de les relacions entre l'Executiu i els comuns.

La nova legislació encara haurà de completar la seva tramitació, però el canvi introduït pel Govern representa un pas important per reduir les discrepàncies institucionals.

La decisió final sobre l'aplicació dels nous incentius quedarà en mans de cada comú, almenys durant els dos primers anys previstos en el mecanisme acordat.