Bartumeu espanta amb la pèrdua de l'acord duaner si guanya el «no», però és l'aplicació de l'associació la que el posa en perill
L'acord duaner continuaria vigent si Andorra rebutgés l'associació amb la UE, però, un cop aplicada i substituït el conveni actual, aquest ja no es recuperaria
L'excap de Govern Jaume Bartumeu ha tornat a agitar la por a perdre l'acord duaner amb la Unió Europea per defensar l'aprovació de l'acord d'associació.
En una entrevista aquest dimarts al programa Avui serà un bon dia, el dirigent progressista ha advertit que, si Andorra rebutja el nou tractat, Brussel·les podria denunciar el conveni comercial vigent des del 1990.
Tanmateix, aquesta advertència deixa fora una realitat jurídica fonamental: si Andorra no accepta l'acord d'associació, l'acord duaner actual es manté vigent. El simple rebuig del tractat europeu no comporta la desaparició del conveni comercial.
El risc que Bartumeu no ha explicat és precisament l'invers. Si Andorra accepta l'aplicació de l'acord d'associació i el règim duaner queda integrat en el nou tractat, un posterior rebuig de l'associació podria deixar el Principat sense el conveni duaner anterior.
Aquesta distinció és especialment important davant la possibilitat que l'acord d'associació s'apliqui provisionalment abans de la celebració del referèndum andorrà.
El vicepresident executiu de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič: «Ens comprometem a completar amb celeritat els nostres procediments interns per avançar cap a l’aplicació provisional» https://t.co/uuepKWHjr8
— La Veu Lliure (@laveulliure) October 19, 2026
Si Andorra rebutja l'associació, l'acord duaner continua vigent
L'acord duaner entre Andorra i la Comunitat Econòmica Europea, signat el 1990, disposa d'un règim jurídic propi que no desapareix automàticament perquè el Principat decideixi no incorporar-se al nou acord d'associació.
Per tant, votar «no» a l'associació no equival a perdre l'acord duaner.
El conveni actual només pot deixar de tenir efectes mitjançant els procediments jurídics corresponents. Concretament, l'article 21 estableix que qualsevol de les dues parts pot denunciar-lo amb un preavís de sis mesos.
Això significa que, si Andorra rebutja l'associació, l'acord duaner continua en vigor mentre cap de les parts no decideixi denunciar-lo formalment.
No existeix cap disposició que estableixi que un resultat negatiu en el referèndum comporti automàticament la desaparició del conveni comercial.
Malgrat això, Bartumeu ha situat aquest escenari al centre del seu advertiment polític, sense explicar amb la mateixa claredat que la continuïtat de l'acord duaner no depèn de l'aprovació de l'associació.
El risc real: aplicar l'associació abans del referèndum
La qüestió més delicada apareix en l'escenari contrari: que Andorra accepti l'aplicació del nou acord d'associació abans de consultar la ciutadania.
El nou tractat preveu integrar les relacions duaneres dins d'un marc jurídic molt més ampli, substituint el règim bilateral anterior quan les disposicions corresponents produeixin efectes.
Si aquesta substitució es produeix abans del referèndum i posteriorment els andorrans rebutgen l'associació, el conveni duaner del 1990 no quedaria automàticament restablert.
Aquest és el risc que hauria de centrar el debat polític: Andorra podria passar d'un acord duaner independent i vigent a un règim comercial vinculat a l'associació, sense tenir garantida la recuperació automàtica del conveni anterior en cas de rebutjar posteriorment el nou tractat.
La possibilitat d'una aplicació provisional, plantejada en el debat europeu, fa especialment rellevant aquesta qüestió.
Caldria determinar amb exactitud quines disposicions s'aplicarien provisionalment, quan quedaria substituït el conveni del 1990 i quines garanties existirien per preservar les relacions duaneres si el referèndum acabés amb una victòria del «no».
La diferència és decisiva: rebutjar l'associació abans que substitueixi l'acord duaner preserva el conveni actual; rebutjar-la després que aquesta substitució hagi tingut efectes pot obrir un escenari jurídic molt més complicat.
Bartumeu inverteix el debat i presenta el «no» com una amenaça
Durant l'entrevista, l'excap de Govern ha advertit que Brussel·les podria denunciar l'acord duaner si Andorra rebutja l'associació i ha assegurat que una eventual renegociació perjudicaria el Principat.
«Si es renegocia, ja li dic jo que hi deixarem plomes, segurament», ha afirmat.
Les seves paraules presenten el rebuig de l'associació com un risc per a les relacions comercials amb Europa.
Però l'argument omet que, sense l'entrada en vigor del nou marc, Andorra ja disposa d'un acord duaner vigent i que cap de les dues parts necessita denunciar-lo pel simple fet que el Principat rebutgi l'associació.
La possibilitat que la Unió Europea decideixi denunciar unilateralment el conveni és jurídicament existent, però no constitueix una conseqüència necessària del «no».
En canvi, l'entrada en vigor de les disposicions de substitució de l'acord d'associació sí que modificaria directament el marc comercial actual.
Aquesta diferència desmunta la presentació del rebuig del tractat com si fos, per si mateix, la causa de la pèrdua de l'acord duaner.
El «no» no anul·la el conveni del 1990. L'aplicació del nou tractat, en canvi, pot comportar-ne la substitució.
Una omissió especialment greu en un excap de Govern
Les declaracions de Bartumeu adquireixen una dimensió política especial per la seva trajectòria institucional i pel coneixement que té de les relacions entre Andorra i la Unió Europea.
No es tracta d'un dirigent aliè a les negociacions europees, sinó d'un excap de Govern que ha participat durant anys en el debat sobre l'aproximació del Principat a Brussel·les i que defensa activament l'acord d'associació.
Per això, resulta especialment qüestionable que presenti als ciutadans la possibilitat de perdre l'acord duaner com un argument contra el «no», però no expliqui el risc que comportaria aplicar l'associació abans de consultar el poble andorrà.
La informació completa exigeix explicar els dos escenaris, no només aquell que afavoreix una determinada opció política.
I, sobretot, exigeix aclarir una pregunta que Bartumeu no ha respost: per què Andorra hauria d'arriscar-se a substituir un acord duaner que ja té en vigor abans de saber si els ciutadans accepten el nou tractat?
Demana un acord nacional, però exclou els que discrepen de Brussel·les
Paral·lelament, Bartumeu ha reclamat la construcció d'un gran acord nacional per afrontar els problemes estructurals d'Andorra.
L'excap de Govern considera que el país necessita una plataforma transversal que superi les divisions entre dretes i esquerres i permeti afrontar la crisi de l'habitatge, la pèrdua de poder adquisitiu, el retrocés del català i les desigualtats socials.
Tanmateix, ha descartat participar en una coalició de centredreta si hi formen part partits que no mantenen una posició clarament favorable a l'acord d'associació.
Així, el mateix dirigent que reclama consens nacional converteix el suport al tractat europeu en una condició per establir aliances polítiques.
Bartumeu també ha qüestionat el posicionament de Concòrdia i del seu líder, Cerni Escalé, a qui ha acusat de prioritzar l'estratègia electoral sobre la visió de futur.
«La tàctica ha fet perdre la visió estratègica de futur», ha declarat.
La contradicció és evident: reclama superar les divisions partidistes, però condiciona la seva proposta transversal a l'acceptació d'un acord que continua generant un profund debat polític i social.
El referèndum no hauria de celebrar-se després de perdre les garanties del conveni actual
Bartumeu ha defensat que el referèndum sobre l'acord d'associació se celebri entre tres i sis mesos després de la investidura del pròxim cap de Govern.
Segons la seva proposta, si les eleccions generals se celebren al març i la investidura té lloc a l'abril, els andorrans podrien votar al setembre del 2027.
Aquest calendari, però, planteja una qüestió essencial si les institucions europees i andorranes opten per una aplicació provisional del nou tractat abans de la consulta.
Quines garanties tindria Andorra que el conveni duaner del 1990 continuaria disponible si els ciutadans rebutgessin posteriorment l'associació?
La resposta depèn dels efectes jurídics concrets de l'aplicació provisional i de les disposicions que regulin la substitució dels instruments anteriors. No n'hi ha prou amb afirmar que el nou acord és necessari per al futur del país.
El que resulta indiscutible és que Andorra ja disposa avui d'un acord duaner que continua vigent i que el rebuig de l'associació, per si sol, no anul·la.
Per això, preservar el conveni actual sense substituir-lo anticipadament ofereix una continuïtat jurídica que no s'hauria de posar en risc abans que la ciutadania s'hagi pronunciat.
Bartumeu adverteix que votar «no» podria fer perdre l'acord duaner, però deixa sense explicar que el perill més directe per a la continuïtat del conveni actual apareix precisament quan l'associació comença a substituir-lo.
I aquesta és la qüestió que els defensors del tractat haurien d'aclarir abans de demanar als andorrans que hi votin a favor.
Comentaris
Afegeix un comentari nou
Notícies relacionades
Fins ara només hem sentit les conseqüències de votar no i cap argument del que guanyarem