Riba revela per què Andorra no va entrar a Schengen: «No arribàvem a temps» i calia eliminar els controls fronterers

Andorra va descartar adherir-se a l'espai Schengen perquè això hauria comportat eliminar completament els controls fronterers amb Espanya i França, una situació que el Govern no desitjava. 

Així ho ha explicat aquest divendres el secretari d'Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, durant la compareixença pública al Consell General sobre l'acord de gestió de fronteres.

Riba ha detallat que, davant l'entrada en funcionament del sistema europeu Entry/Exit System (EES), Andorra tenia tres alternatives: incorporar-se a Schengen, acceptar l'aplicació íntegra del reglament europeu o negociar un acord específic amb Brussel·les.

Finalment, l'executiu va escollir la tercera opció, amb l'objectiu de mantenir un règim fronterer adaptat a les particularitats del Principat.

Entrar a Schengen hauria eliminat els controls fronterers

Segons Riba, la primera possibilitat estudiada va ser que Andorra es convertís en membre de l'espai Schengen.

Tanmateix, aquesta alternativa es va descartar per diversos motius.

El principal era que l'adhesió hauria implicat aixecar completament els controls fronterers, una conseqüència que el Govern no considerava desitjable.

A més, el secretari d'Estat ha explicat que la negociació necessària per incorporar-se a Schengen hauria estat llarga i no s'hauria pogut completar abans de l'entrada en funcionament del sistema EES.

L'adhesió també hauria comportat un cost econòmic important per a Andorra.

Per aquests motius, el Govern va renunciar a aquesta via.

L'aplicació íntegra del sistema europeu també es va rebutjar

La segona alternativa consistia a permetre que Espanya i França apliquessin íntegrament el reglament Entry/Exit System a les seves fronteres amb Andorra.

Aquesta situació hauria comportat controls sistemàtics dels nacionals de països tercers que travessessin els passos fronterers, en considerar-se fronteres exteriors de la Unió Europea.

Riba ha assegurat que aquest era precisament l'escenari que el Govern volia evitar.

Per això, es va optar per negociar un instrument jurídic específic que permetés substituir l'aplicació ordinària del reglament per un règim alternatiu.

El secretari d'Estat ha destacat que aconseguir una excepció d'aquestes característiques exigia que la Unió Europea acceptés tenir en compte les particularitats geogràfiques i territorials d'Andorra.

Les negociacions van començar el setembre del 2024

Riba també ha detallat el calendari de negociació de l'acord fronterer.

Entre gener i maig del 2024 es va treballar en la definició del marc general del futur pacte.

El maig del 2024, el Consell de la Unió Europea va autoritzar formalment l'inici de les negociacions, que van començar el setembre d'aquell mateix any.

Les converses es van prolongar fins al gener del 2026.

Posteriorment, entre febrer i març, es va dur a terme la revisió jurídica del text i la incorporació de les esmenes corresponents.

El 25 de març del 2026, Andorra i la Unió Europea van rubricar l'acord, fet que va marcar el tancament d'aquesta fase de negociació.

L'acord continua pendent del Consell de la UE

El secretari d'Estat ha explicat que el 7 de setembre del 2026 la Comissió Europea va proposar al Consell de la UE la signatura i l'aplicació provisional de l'acord.

Des d'aleshores, el text es troba en mans del Consell de la Unió Europea, que ha de tramitar les decisions corresponents.

Per tant, tot i que el document ja es va rubricar al març, l'acord fronterer encara no s'ha presentat com un instrument plenament en vigor.

Riba ha remarcat que la finalitat principal de la negociació ha estat, des del principi, evitar que el sistema Entry/Exit s'apliqui de manera ordinària als nacionals de països tercers a les fronteres andorranes.

L'objectiu és preservar un règim que no obligui a efectuar controls sistemàtics sobre aquests viatgers en els passos fronterers amb França i Espanya.

Andorra manté així la voluntat de conservar els controls fronterers, però sense assumir les exigències ordinàries del sistema europeu previst per a les fronteres exteriors de la Unió Europea.