Zelenski revela que els EUA han plantejat l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN a canvi de cedir el Donbàs

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha revelat que els negociadors dels Estats Units han plantejat per primera vegada la possibilitat que Ucraïna abandoni el Donbàs a canvi d'ingressar a l'OTAN. 

La proposta ha sorgit durant les converses diplomàtiques impulsades per Washington per intentar posar fi a la guerra amb Rússia.

El dirigent ucraïnès ha reiterat que Kíiv no està disposada a cedir el seu territori, però ha reconegut que un eventual acord que inclogués garanties de seguretat suficients, finançament militar i recursos per a la reconstrucció del país podria ser sotmès a referèndum.

Segons les declaracions difoses aquest dissabte 14 de novembre per la presidència ucraïnesa, els representants nord-americans van posar sobre la taula una qüestió fins ara inèdita en les negociacions.

«Els nord-americans van plantejar una pregunta: què passaria si Ucraïna entrés a l'OTAN? Es retiraria del Donbàs? Era la primera vegada que es plantejava aquesta qüestió», ha explicat Zelenski.

El president ucraïnès considera que aquest moviment significa que l'adhesió a l'Aliança Atlàntica torna a formar part de les discussions diplomàtiques, malgrat l'oposició frontal del Kremlin.

«Crec que l'OTAN torna a estar sobre la taula. Però també han escoltat els senyals del president rus, Vladímir Putin, i aquesta és una conversa extremament difícil», ha afegit.

La possibilitat plantejada pels Estats Units no constitueix una oferta formal d'adhesió a l'OTAN, sinó una hipòtesi explorada durant les negociacions.   

Rússia exigeix recuperar les posicions militars del 1997

Les declaracions de Zelenski coincideixen amb la divulgació d'un document rus que planteja exigències de gran abast sobre la futura seguretat europea.

Segons ha publicat The New York Times, els representants de Moscou van distribuir durant les negociacions d'Abu Dhabi un document datat el 10 de novembre del 2026, en què recuperen bona part de les condicions formulades abans de la invasió d'Ucraïna del febrer del 2022.

Entre les demandes més destacades figura que l'OTAN retiri les seves forces i instal·lacions militars a les posicions que ocupava el 1997, abans de les successives ampliacions cap a l'Europa central i oriental.

Aquesta exigència afectaria especialment països com Polònia, Estònia, Letònia i Lituània, que han reforçat la seva integració militar dins l'Aliança Atlàntica davant l'amenaça russa.

Moscou també reclama que l'organització renunciï a noves ampliacions i suspengui determinades activitats militars a Ucraïna, l'Europa oriental, el Caucas meridional i l'Àsia central.

El document, de caràcter informal i sense signatura oficial, representa una posició negociadora inicial de Rússia i no un acord acceptat per les parts.  

Putin també vol limitar la protecció nuclear de França i el Regne Unit

Les exigències russes no es limiten al desplegament convencional de les forces de l'OTAN.

El document també planteja restriccions sobre la dissuasió nuclear europea, en un moment en què diverses capitals estudien reforçar la seva autonomia militar davant els dubtes sobre el compromís nord-americà amb la defensa del continent.

Segons les informacions publicades, Rússia pretén que França i el Regne Unit renunciïn a utilitzar els seus arsenals nuclears per protegir altres països europeus.

La proposta busca limitar la capacitat dels estats europeus de construir mecanismes de defensa compartits al marge dels Estats Units.

A més, Moscou insisteix a posar fi als sistemes de cooperació nuclear de l'OTAN i a restringir la presència d'armament occidental en territoris que considera estratègics per a la seva seguretat.

Aquestes exigències recuperarien, en bona part, la concepció de les esferes d'influència que va caracteritzar la Guerra Freda.

Moscou vol prohibir el subministrament d'armes occidentals a Ucraïna

Un altre dels punts centrals del document rus és la prohibició de continuar enviant armes, equipament i material militar occidental a Ucraïna.

Aquesta demanda suposaria una limitació de la capacitat defensiva de Kíiv, que continua depenent de l'ajuda dels seus aliats per sostenir l'esforç militar davant la invasió russa.

El Kremlin també introdueix condicions sobre la futura relació d'Ucraïna amb la Unió Europea.

Segons la informació publicada, Rússia només acceptaria l'adhesió ucraïnesa a la UE si el país quedés exclòs de la política comuna de seguretat i defensa europea.

D'aquesta manera, Moscou pretén condicionar no només la possible incorporació d'Ucraïna a l'OTAN, sinó també el seu encaix en les estructures de cooperació militar de la Unió Europea.

Les posicions russes contrasten amb la possibilitat plantejada pels negociadors nord-americans, que contemplaria precisament l'entrada d'Ucraïna a l'Aliança Atlàntica com a compensació per una retirada territorial.

Zelenski obre la porta a un referèndum, però exigeix garanties

Davant aquest escenari, Zelenski ha reiterat que Ucraïna no acceptarà abandonar unilateralment el territori que encara controla al Donbàs.

Rússia reclama el domini de tota aquesta regió oriental, incloses les zones fortificades que continuen sota control de l'exèrcit ucraïnès.

No obstant això, el president ucraïnès ha admès que estaria disposat a consultar la població sobre un eventual acord si aquest incorporés garanties de seguretat sòlides.

Entre les condicions que considera imprescindibles figuren el manteniment d'un exèrcit ucraïnès fort i ben finançat, compromisos internacionals de protecció i recursos econòmics per reconstruir el país.

El dirigent ha insistit que qualsevol decisió d'aquesta transcendència hauria de comptar amb el suport dels ciutadans ucraïnesos.

La possibilitat de celebrar un referèndum no implica, però, que Kíiv hagi acceptat la proposta nord-americana ni que existeixi un compromís dels membres de l'OTAN per permetre'n l'adhesió. 

Washington i Moscou mantenen posicions difícilment compatibles

Les últimes converses diplomàtiques s'han desenvolupat en un context d'intensa activitat negociadora, amb trobades a Abu Dhabi, Moscou i Dublín.

Els enviats nord-americans Steve Witkoff i Jared Kushner han mantingut contactes amb representants russos i ucraïnesos per explorar possibles fórmules que permetin avançar cap al final del conflicte.

Malgrat aquests esforços, les diferències continuen sent profundes.

Mentre Washington estudia possibles garanties de seguretat per a Ucraïna, Rússia exigeix limitar la capacitat militar ucraïnesa, frenar l'expansió de l'OTAN i reduir la presència occidental a l'Europa oriental.

Segons les informacions sobre les negociacions, Moscou també ha defensat la conveniència de recuperar un sistema de seguretat basat en esferes d'influència, semblant al que existia durant la Guerra Freda.

Els representants nord-americans han advertit, però, que les circumstàncies europees han canviat substancialment des del 1997.

Finlàndia rebutja qualsevol negociació sobre la seva pertinença a l'OTAN

Les exigències russes també han provocat inquietud en altres països europeus.

Segons ha informat el diari alemany Bild, fonts vinculades a les negociacions atribueixen a Moscou una petició perquè Finlàndia abandonés l'OTAN com a part d'un eventual acord de pau.

El Kremlin ha negat haver formulat aquesta exigència.

Finlàndia, que va ingressar a l'Aliança Atlàntica l'abril del 2023 després de la invasió russa d'Ucraïna, ha rebutjat que la seva pertinença a l'organització pugui ser objecte de negociació amb Moscou.

Les autoritats finlandeses han insistit que la decisió correspon exclusivament al país i als seus aliats.

El nou escenari diplomàtic evidencia que les negociacions per posar fi a la guerra d'Ucraïna han passat a abordar també el futur de l'arquitectura de seguretat europea.

De moment, no hi ha cap acord sobre el Donbàs ni sobre l'eventual entrada d'Ucraïna a l'OTAN. Les posicions de Kíiv i Moscou continuen allunyades, mentre els Estats Units intenten trobar una fórmula que permeti avançar en les negociacions.