Escalé critica que Andorra s’ha enriquit per a alguns, però s’ha empobrit humanament i ambientalment

El president de Concòrdia, Cerni Escalé, ha advertit que l’enriquiment d’una part de la població d’Andorra ha anat acompanyat d’un empobriment humà, de les tradicions i del medi ambient. En les valoracions posteriors al discurs del síndic general pel Dia de Meritxell, ha qüestionat el balanç de la legislatura i ha reclamat respostes efectives als problemes que continuen pendents.

«Andorra és un país que en els darrers quatre anys s’ha enriquit per a algunes persones, però també és un país que s’ha empobrit a nivell humà, de tradició i mediambientalment», ha afirmat.

Escalé ha assenyalat que els grans reptes que el país afrontava a l’inici de la legislatura continuen oberts i, en alguns casos, s’han agreujat. Davant la proximitat del final del mandat, ha demanat «un esforç de tots per presentar solucions efectives», especialment en qüestions com l’habitatge, el cost de la vida i el model de creixement.

Facilitar el retorn dels joves

El dirigent de Concòrdia ha situat entre les prioritats de la pròxima etapa facilitar el retorn de la població andorrana que ha hagut de marxar del país, amb una atenció especial als joves que no troben les condicions necessàries per tornar-hi.

La reflexió s’emmarca en la seva crítica a un model de creixement que, segons ha exposat, ha de tenir més en compte la cohesió social i les possibilitats de la població de desenvolupar el seu projecte de vida a Andorra.

Crítica als grans volums de construcció

Escalé també ha qüestionat els pics d’activitat de la construcció i els permisos especials que el Govern impulsa per donar-hi resposta. «Hem de donar solució a una construcció amb pics que fa que el Govern creï permisos especials de gran volum; no hauríem de tenir aquests grans volums», ha manifestat.

Com a resposta, ha defensat «un retorn a l’esperit andorrà», basat en la cohesió entre les persones, el creixement des de la tradició i el respecte a tots els residents, «ja faci 50 anys que hi viuen o cinc anys».