Andorra passa de 36 a 91 milions d’euros d’IRPF en només cinc anys

Andorra ha passat de recaptar 36,1 milions d’euros d’IRPF en l’exercici 2020 a ingressar-ne 91 milions en el del 2025. La comparació de les xifres anunciades al tancament de les respectives campanyes situa l’augment en prop de 55 milions d’euros, un 152% més en cinc anys.

Les dades presentades aquest dijous pel director general de Tributs i Fronteres, Carles Ferreira, situen la recaptació de l’IRPF de l’exercici 2025 en 91 milions d’euros, amb més de 29.700 declaracions en una campanya que es va tancar ahir, 30 de setembre.

La xifra multiplica aproximadament per 2,5 els 36,1 milions anunciats al tancament de la campanya del 2020 i amplia el creixement dels darrers anys: el 2023, la recaptació ja s’apropava als 60 milions d’euros.

Segons les dades exposades pel director general de Tributs i Fronteres, Carles Ferreira, recollides per l’ANA, la recaptació supera en 18 milions d’euros els 73 milions de l’exercici 2024, un increment proper al 25%.

Gairebé 12.000 declaracions més que el 2020

L’augment dels ingressos ha anat acompanyat d’un creixement del nombre de declaracions. Al tancament del període voluntari de l’exercici 2020 se n’havien presentat 17.853, davant de les més de 29.700 de la darrera campanya. La diferència és d’aproximadament 11.850 declaracions, un 66% més.

Les dues magnituds mostren l’ampliació del volum del tribut durant aquests cinc anys, encara que l’increment de la recaptació no equival a un augment proporcional del que paga cada contribuent. El resultat depèn, entre altres factors, de les rendes declarades, del nombre de declarants i dels canvis en els ingressos que s’integren a l’impost.

Ferreira ha atribuït l’evolució del darrer exercici al creixement de l’activitat econòmica i a l’augment de les rendes del treball i de l’estalvi. Segons ha explicat, la pujada ha estat força generalitzada i també es reflecteix en l’impost de societats.

Les plusvàlues immobiliàries expliquen una part del salt

La comparació requereix tenir en compte un canvi: els 91 milions del 2025 inclouen uns sis milions procedents de les plusvàlues de transmissions immobiliàries, que anteriorment corresponien a un impost separat, ja derogat.

Per tant, una part de l’augment respon a la incorporació d’aquests ingressos a l’IRPF. No tot el salt es pot atribuir al creixement de les rendes que ja tributaven dins d’aquest impost.

Si es resten aquests sis milions, la recaptació del darrer exercici se situaria al voltant dels 85 milions d’euros, una xifra que continuaria superant àmpliament el doble dels 36,1 milions anunciats per al 2020. Aquest càlcul permet dimensionar l’efecte de les plusvàlues, tot i que no elimina altres diferències econòmiques i normatives entre els dos exercicis.

Més recaptació malgrat l’ampliació de les reduccions

El director general de Tributs i Fronteres ha destacat que els ingressos han crescut malgrat l’ampliació dels beneficis fiscals vinculats a la família i l’habitatge.

En aquesta campanya, la reducció per ascendent o descendent a càrrec ha passat de 750 a 1.000 euros, mentre que la reducció vinculada a la hipoteca s’ha ampliat de 1.000 a 5.000 euros.

Dels 91 milions totals de l’exercici, més de 38 milions s’han ingressat durant la campanya, entre l’abril i el setembre. La resta correspon als ingressos del tribut efectuats fora d’aquest període de presentació. 

La presentació telemàtica s’ha mantingut com la via majoritària, amb el 85% de les declaracions tramitades per internet. També s’ha reduït la concentració de gestions al tram final: el setembre ha acumulat el 55% de les presentacions, davant del 64% de l’any anterior.

Pel que fa a una eventual revisió del mínim exempt de 24.000 euros, Ferreira ha assenyalat que no correspon al departament valorar si s’ha de modificar i ha remarcat que gairebé la meitat de les rendes del treball queden fora de l’impost.

Una emissió de deute de 500 milions  

L’augment de la recaptació coincideix amb una nova operació de finançament del Govern. Aquest dimecres, el ministre de Finances, Ramon Lladós, va destacar la bona acollida d’una emissió de deute sostenible de 500 milions d’euros, a tres anys i amb un cupó del 3,87%.

La demanda va arribar als 1.292 milions, 2,58 vegades l’import ofert, amb 57 inversors de 16 països. L’operació, que s’anticipa al venciment de l’emissió anterior, ha situat el diferencial sobre els tipus de referència en 32 punts bàsics, davant dels 115 del 2021. Lladós va defensar que el resultat reflecteix la confiança dels inversors internacionals en l’economia i l’estabilitat institucional d’Andorra. De fet, la prima de risc s'acosta a la de França.