Els llogaters han de demanar la pròrroga per continuar al pis: el sistema s’acaba l’1 de gener

El sistema de pròrrogues dels contractes de lloguer establert per la llei del 2023 arriba al final el l’1 de gener del 2027, enmig de la controvèrsia sobre si els inquilins havien de demanar expressament l’allargament. 

Fonts del Consell General asseguren que la intenció era que la pròrroga s’apliqués automàticament quan no hi hagués acord entre les parts.

La qüestió ha tornat al debat després que el Tribunal Constitucional hagi rebutjat el recurs d’empara d’una parella que viu des del 2017 en un pis de Prada Ramon i que ha estat desnonada. 

El Tribunal Superior havia considerat que, encara que el contracte pogués acollir-se al règim de pròrrogues, els inquilins n’havien de reclamar l’aplicació de manera expressa.

La resolució del Constitucional no entra a revisar de nou la interpretació de la llei, sinó que conclou que no s’ha vulnerat cap dret fonamental de la parella. En conseqüència, la decisió del Superior queda vigent.

Una pròrroga de fins a tres anys segons l’antiguitat del contracte

La Llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendaments d’habitatges es va aprovar el 28 de novembre del 2023. La norma regulava els contractes d’habitatge habitual formalitzats el 2021 o abans i fixava un sistema d’allargament fins a l’1 de gener del 2027.

En cas de desacord entre propietari i llogater, la llei establia pròrrogues de tres anys per als contractes del 2019 o anteriors, de dos anys per als del 2020 i d’un any per als del 2021. El text també preveia excepcions perquè els propietaris poguessin recuperar l’habitatge en determinades circumstàncies.

Les fonts parlamentàries consultades sostenen que la voluntat era que aquestes pròrrogues s’activessin automàticament si no hi havia acord entre les parts. Segons expliquen, la llei es va redactar expressament de manera diferent de normes anteriors, que sí que indicaven que el llogater podia exigir o reclamar l’allargament.

El cas de la parella desnonada

El cas va començar quan el propietari de l’habitatge va demanar judicialment que la parella en marxés. Al·legava que els llogaters no havien respost a una carta en què els comunicava que volia rescindir el contracte, formalitzat el 2017.

En primera instància, la Batllia va donar la raó al propietari i va considerar que el sistema de pròrrogues no era aplicable. El Tribunal Superior va entendre que el contracte sí que podia quedar inclòs en aquest règim, però va concloure que la parella havia d’haver demanat expressament l’allargament. Com que no ho va fer, va avalar el desnonament.

La parella va presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional, que no l’ha acceptat. D’aquesta manera, la resolució del Superior queda ferma en el cas.

Els parlamentaris admeten que la llei es pot modificar, però amb poc temps

La interpretació judicial ha causat sorpresa entre alguns dels parlamentaris que van treballar en el projecte legislatiu, aprovat per unanimitat. Les fonts consultades consideren que el criteri del Superior s’allunya de l’esperit que, segons sostenen, es va acordar durant la tramitació: que l’allargament fos automàtic i no depengués d’una petició expressa dels llogaters.

Alhora, aquestes fonts remarquen que cal respectar la separació de poders. Si el Consell General vol evitar que aquesta interpretació s’apliqui en el futur, l’alternativa seria modificar la llei. Tanmateix, amb el sistema vigent fins a l’1 de gener del 2027, el marge per tramitar un canvi i que tingui efectes pràctics és reduït.