L'arribada massiva d'immigració sud-americana fa retrocedir l'ús del català a Andorra

El creixement demogràfic i l'arribada de nous residents castellanoparlants estan transformant l'equilibri lingüístic d'Andorra. El director del Departament de Política Lingüística, Joan Sans, ha reconegut aquest dimarts que la disminució de l'ús habitual del català és una conseqüència directa de l'augment de població que ha experimentat el Principat durant els darrers anys.

Les seves declaracions arriben després de la publicació de l'Enquesta de coneixements i usos lingüístics del 2026, que evidencia un canvi significatiu: el 46,9% de la població adulta té el castellà com a llengua inicial, mentre que només el 38,9% té el català.

El Govern mateix ha reconegut que aquesta evolució està relacionada amb l'increment de residents de nacionalitat estrangera procedents d'entorns castellanoparlants, en un context de creixement migratori que ha modificat la composició lingüística del país.  

Joan Sans vincula directament el retrocés del català amb la immigració

En una intervenció radiofònica a RTVA aquest dimarts, Sans ha atribuït la pèrdua de presència del català a l'arribada d'un volum molt elevat de nous residents en un període de temps reduït.

«El que estem veient és la conseqüència directa i lògica d'un creixement demogràfic sense precedents a casa nostra», ha afirmat el responsable de Política Lingüística.

Sans ha remarcat que el principal problema no és necessàriament el desconeixement de la llengua oficial, sinó la dificultat d'aconseguir que les persones nouvingudes l'incorporin a les seves relacions quotidianes.

En aquest sentit, considera que Andorra afronta un repte d'integració lingüística derivat de la velocitat amb què ha augmentat la població.

«El repte més gran no és determinar si la societat vol o no el català, sinó tenir la capacitat d'absorbir i acollir lingüísticament aquests nous ciutadans perquè s'incorporin ràpidament a la nostra llengua de cohesió», ha defensat.

El castellà guanya terreny a les llars i entre els amics

Les dades de l'enquesta del 2026 mostren que el canvi lingüístic no es limita a la llengua materna, sinó que també afecta les relacions personals.

El castellà ja és la llengua més utilitzada a les llars andorranes, amb un 38,8%, davant del 31,9% del català.

La mateixa tendència es reprodueix en les relacions d'amistat, on el castellà representa el 38,2% i el català el 34,7%.

En l'indicador més ampli d'ús habitual en les relacions socials, el català continua lleugerament per davant, amb un 55,9%, mentre que el castellà arriba al 55%. Les dues llengües pràcticament empaten, després d'una davallada de gairebé vuit punts del català respecte al 2022.

La immigració sud-americana i el repte d'integració lingüística

L'arribada de residents procedents de països hispanoparlants d'Amèrica del Sud forma part dels moviments migratoris que han incrementat la presència del castellà a Andorra.

Tanmateix, l'enquesta lingüística no permet quantificar quina part exacta del retrocés del català correspon específicament a la immigració sud-americana, ja que analitza principalment les llengües de la població i els seus hàbits d'ús.

El fenomen afecta el conjunt de l'entorn castellanoparlant i planteja una qüestió estructural: la capacitat d'Andorra per integrar lingüísticament una població resident que creix a un ritme elevat.

A diferència d'altres territoris amb diverses llengües oficials, Andorra té el català com a única llengua oficial, de manera que la seva presència en la vida quotidiana està directament relacionada amb la preservació del model lingüístic propi del Principat.

El Govern defensa la nova llei del català malgrat el retrocés

Malgrat les dades, Joan Sans ha defensat les mesures desplegades per l'Executiu, especialment la nova Llei de la llengua pròpia i oficial i el Pla d'acció nacional per la llengua.

El director de Política Lingüística considera que aquestes eines poden contribuir a reforçar l'aprenentatge i l'ús del català entre els nous residents, encara que ha advertit que modificar els hàbits lingüístics requereix temps, constància i processos educatius.

La ministra de Cultura, Mònica Bonell, també ha defensat que el Govern treballa per revertir la situació i ampliar els recursos gratuïts destinats a l'aprenentatge de la llengua oficial.  

No obstant això, les dades confirmen que el creixement demogràfic està avançant més ràpidament que la incorporació generalitzada del català als hàbits socials dels residents.

El gran interrogant és si les mesures lingüístiques actuals seran suficients per revertir la tendència mentre Andorra continuï rebent nous residents en un context d'expansió demogràfica.

El català manté una posició destacada com a llengua de cohesió i de transmissió entre generacions, però el castellà guanya pes en les relacions familiars i personals, un canvi que situa la política migratòria i la integració lingüística al centre del debat sobre el futur del Principat.