Baró confirma que el Govern no espera l'aval del Vaticà ni del copríncep episcopal per despenalitzar la dona per avortar

El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha confirmat l'escenari que La Veu Lliure ja havia avançat el passat 7 d'octubre sobre la reforma de l'avortament: el Govern no espera cap validació explícita del Vaticà ni del copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano i Pentinat, i la previsió és que la modificació legislativa pugui tirar endavant sense la signatura del bisbe d'Urgell.

Les declaracions de Baró, recollides per RTVA, deixen clar que l'absència d'un pronunciament favorable de Roma i de la Seu forma part de l'escenari amb què treballa l'executiu, després dels contactes mantinguts durant els darrers anys per trobar una fórmula compatible amb la continuïtat del Coprincipat.

"Ni tenim validació ni per part de Roma ni per part de la Seu, ni l'esperem, perquè l'escenari acordat ja és aquest, i perquè és la manera de poder treballar una qüestió tan delicada per a l'Església com és aquesta", ha afirmat el ministre.

Les paraules de Baró són especialment significatives perquè reconeixen que el Govern no necessita un aval públic de les autoritats eclesiàstiques per continuar la tramitació de la reforma. 

Això no significa que no hi hagi hagut converses o negociacions, sinó que el plantejament assumit per l'executiu passa precisament per evitar que l'Església hagi d'expressar públicament una conformitat amb la despenalització de l'avortament.

Macron es perfila com l'únic copríncep que signaria la reforma

Tal com havia explicat La Veu Lliure el 7 d'octubre, l'escenari previst és que el copríncep episcopal no signi la reforma i que sigui Emmanuel Macron qui n'assumeixi la sanció i promulgació, d'acord amb els mecanismes previstos constitucionalment.

Habitualment, les lleis andorranes són sancionades i promulgades pels dos coprínceps. No obstant això, la Constitució preveu supòsits en què una norma pot entrar en vigor amb la signatura d'un sol cap d'Estat. 

Aquesta possibilitat permetria que la reforma tirés endavant sense obligar Josep-Lluís Serrano a signar una modificació del Codi penal que afecta una qüestió especialment sensible per a l'Església catòlica. 

El Govern assegura que no pot anar més enllà sense comprometre el Coprincipat

Baró també ha respost a les crítiques dels grups de l'oposició, que han qüestionat l'abast limitat de la reforma presentada pel Govern.

Segons el ministre, el text proposat representa "el mínim per fer compatible la despenalització de la dona" amb el manteniment del Coprincipat.

La modificació afecta l'article 117 del Codi penal i elimina la responsabilitat penal de les dones que interrompin voluntàriament l'embaràs, però manté les conseqüències penals per als professionals sanitaris que practiquin avortaments en els supòsits que continuen prohibits.

Aquesta limitació és un dels principals punts de discrepància amb els sectors que reclamen una reforma més àmplia.

La qüestió que queda oberta és quin marge tindran els grups parlamentaris per introduir esmenes que ampliïn la despenalització i fins a quin punt el Govern estaria disposat a acceptar modificacions del text.

Les declaracions de Baró apunten que l'executiu considera que la fórmula presentada respon a l'equilibri institucional que ha buscat preservar durant les negociacions. Qualsevol ampliació substancial podria, segons aquest plantejament, alterar l'escenari sobre el qual s'ha treballat amb les autoritats eclesiàstiques.

Andorra Endavant manté els dubtes sobre la posició del bisbe

La manca d'una validació explícita del copríncep episcopal era una de les qüestions que més preocupaven Andorra Endavant.

La presidenta del grup parlamentari, Carine Montaner, ja havia advertit que una eventual negativa del bisbe a la reforma podria portar la formació a votar-hi en contra.

Les declaracions de Baró confirmen que el Govern no espera un pronunciament favorable de Josep-Lluís Serrano, però no permeten concloure que el copríncep episcopal hagi expressat formalment una oposició al text.

Tampoc es descarta que el bisbe pugui referir-se a aquesta qüestió durant el tradicional discurs de Nadal al Palau Episcopal, encara que l'any passat no va fer cap al·lusió a la reforma.

Una confirmació que reobre el debat sobre el paper institucional del copríncep

El reconeixement públic de Baró també té una lectura institucional. El Govern assumeix que una reforma legislativa de gran transcendència es pot tramitar sense un aval explícit del copríncep episcopal.

Aquesta situació posa de manifest la delicadesa de l'equilibri que l'executiu intenta mantenir: avançar en la despenalització de l'avortament sense exigir al representant de l'Església una signatura que pugui entrar en contradicció amb la seva doctrina.

Les paraules del ministre també poden interpretar-se com una manera de situar públicament el copríncep episcopal al marge de la decisió legislativa, tot i que, segons el mateix Govern, l'escenari ja havia estat abordat en les converses prèvies.

La Veu Lliure ja havia advertit el 7 d'octubre d'aquesta possibilitat, que ara pren força amb el reconeixement del mateix responsable ministerial de les relacions institucionals.