Com es garantirà la privacitat dels propietaris amb un Registre de la Propietat públic?

El grup parlamentari DA ha presentat a tràmit la nova Proposició de llei del Registre de la Propietat, un text que ha de permetre al país disposar per primera vegada d’un sistema únic per inscriure la titularitat dels béns immobles i les càrregues que hi puguin recaure. La iniciativa vol reforçar la seguretat jurídica en les operacions immobiliàries i aportar una major ordenació del parc residencial.

Els presidents del grup, Jordi Jordana i Maria Martisella, han explicat que el nou registre tindrà caràcter públic, però amb condicions específiques per evitar un accés indiscriminat a la informació patrimonial dels ciutadans. En aquest sentit, només es podrà consultar si es demostra un interès legítim de caràcter patrimonial que justifiqui la petició.

Accés limitat per preservar la privacitat

La proposta estableix que organismes com els tribunals, el ministeri fiscal o els notaris podran accedir-hi de manera directa, mentre que les administracions públiques també hi tindran entrada quan sigui necessari per al desenvolupament de les seves funcions. La voluntat és trobar un equilibri entre la transparència institucional i la protecció del dret a la intimitat reconegut per la legislació andorrana.

El registre es concep com una eina plenament digital, estructurada per finques i no per títols. Cada immoble disposarà d’un expedient propi amb informació sobre les seves característiques físiques i sobre els drets associats, incloent-hi hipoteques, servituds o altres càrregues reals. Segons els impulsors del text, aquest model permetrà reduir conflictes i facilitar la verificació de la situació jurídica de cada propietat.

La inscripció es desplegarà de manera progressiva. En una primera fase, afectarà principalment els immobles edificats que siguin objecte de noves escriptures públiques. L’objectiu és que, en un termini aproximat de deu anys, la totalitat del parc immobiliari del país quedi incorporada al nou sistema registral.

Abans de la seva entrada en funcionament, encara caldrà completar el desenvolupament del sistema informàtic, definir el règim dels registradors i aprovar la normativa complementària sobre drets reals. La previsió del grup demòcrata és que la llei pugui quedar aprovada durant aquesta legislatura i que el registre entri en funcionament en un termini d’entre un i dos anys.