El BCE apuja els tipus d’interès al 2,5% davant la pressió de la guerra sobre els preus
L’organisme incrementa el preu del diner per segona vegada aquest any i revisa a l’alça les previsions d’inflació per al 2027 i el 2028
El Banc Central Europeu (BCE) ha aprovat una pujada de 25 punts bàsics dels tres tipus d’interès oficials per frenar les pressions inflacionistes derivades de la guerra a l’Orient Mitjà i de l’encariment de l’energia. La decisió situa la taxa de dipòsit en el 2,5%, el tipus de les operacions principals de finançament en el 2,65% i la facilitat marginal de crèdit en el 2,90%.
Es tracta de la segona pujada de tipus del 2026, després de la del juny. El moviment arriba després que el BCE optés per mantenir-los sense canvis en la reunió del juliol.
La decisió respon a un repunt de la inflació de la zona euro, que se situa en el 3,3%, davant del 2,9% del juliol i per sobre de l’objectiu del 2% a mitjà termini. L’organisme adverteix que el conflicte continua pressionant els preus i que la inflació podria mantenir-se per sobre de l’objectiu durant un període prolongat.
La inflació continuaria per sobre del 2% fins al 2028
Les noves projeccions del BCE situen la inflació mitjana en el 3% el 2026, el 2,5% el 2027 i el 2,1% el 2028. La previsió d’aquest any es manté respecte de les estimacions del juny, però les dels dos exercicis següents es revisen a l’alça.
Pel que fa a la inflació subjacent, que exclou l’energia i els aliments, l’organisme preveu un 2,5% aquest any, un 2,6% el 2027 i un 2,3% el 2028.
En paral·lel, el BCE calcula que l’economia de la zona euro creixerà un 0,9% el 2026, un 1,4% el 2027 i un 1,5% el 2028. La millora de les previsions dels dos primers exercicis respon a una resistència de l’activitat econòmica superior a l’esperada, tot i que persisteix una elevada incertesa.
L’energia condiciona les pròximes decisions
Les dificultats del transport de petroli a través de l’estret d’Ormuz continuen pressionant els mercats energètics. El barril de Brent torna a superar els 100 dòlars, mentre que el gas natural de referència a Europa se situa per sobre dels 80 euros per megawatt hora.
L’encariment del diner pot traslladar-se al cost del finançament de famílies i empreses i limitar el consum i la inversió. Aquest és un dels riscos d’endurir la política monetària mentre l’economia ja suporta uns costos energètics elevats.
