Ruiz qüestiona les garanties del sí a l'Acord: «No pots argumentar que certes polítiques es podran continuar aplicant igual»
L'advocada ha explicat que disposar del text va permetre començar a analitzar jurídicament tant l’acord com la normativa europea
L’advocada Íngrid Ruiz ha qüestionat el contingut de l’acord d’associació amb la Unió Europea durant una intervenció al programa A Micro Obert, en què ha advertit que, al seu parer, el text comportarà una pèrdua de sobirania i canvis estructurals per a Andorra.
Ruiz ha remarcat que la seva crítica se centra en les condicions pactades, sense posar en dubte la necessitat de mantenir relacions i negociar amb Europa.
«Òbviament estem al mig d’Europa i hem de negociar amb Europa; això no ho nega ningú», ha afirmat. Per a l’advocada, la qüestió és quines obligacions assumirà el Principat i fins a quin punt aquestes condicionaran les polítiques que podrà aplicar en el futur.
Una crítica a les condicions negociades
Ruiz ha explicat que disposar del text va permetre començar a analitzar jurídicament tant l’acord com la normativa europea que incorpora. En aquest context, ha assenyalat especialment els àmbits de la immigració i la lliure circulació de persones com a qüestions que requereixen un examen detallat.
Segons ha expressat, una de les principals preocupacions és el marge de decisió que conservarà Andorra. «Perdem moltíssimes plomes a nivell de sobirania i en moltíssims aspectes», ha manifestat, tot atribuint aquesta valoració també a altres juristes crítics amb el text.
L’advocada considera que les obligacions previstes tindran conseqüències profundes: «És l’acord negociat, amb diferència, que canviarà completament el futur d’Andorra». Tot i reconèixer que pot aportar aspectes positius, sosté que diverses qüestions no s’han negociat adequadament per preservar la idiosincràsia del país.
Rebutja els escenaris alarmistes sobre la immigració
Durant la intervenció, Ruiz també ha volgut desmentir que els partidaris del no defensin un discurs apocalíptic sobre les conseqüències de l’acord.
L’advocada ha rebutjat que la seva crítica es basi en una arribada massiva sobtada de persones o en un augment immediat de la delinqüència, i ha centrat la preocupació en els canvis jurídics que, al seu parer, limitaran la capacitat de decisió del país. En aquest sentit, ha advertit que no es pot garantir que determinades polítiques es continuaran aplicant igual si el contingut de l’acord i la normativa europea que incorpora no ho permeten.
«Andorra en tres mesos no començarà a tenir delinqüents pels carrers», ha afirmat, insistint que aquest no és l’argument que planteja. Segons ha exposat, el país mantindrà elements de continuïtat vinculats a la seva realitat i al seu entorn.
La seva objecció se centra, en canvi, en les garanties sobre la continuïtat de determinades polítiques. Ruiz sosté que no es pot assegurar que tot es podrà continuar aplicant igual si les obligacions assumides ho impedeixen. Aquesta és la interpretació jurídica que ha defensat al programa sobre els efectes del text i de les directives vinculades a l’acord.
Demana informació precisa sobre les conseqüències de l’acord
Ruiz ha reclamat campanyes formatives i informatives amb informació acurada perquè la ciutadania pugui valorar el contingut del pacte i els canvis que pot comportar.
L’advocada ha qüestionat que les crítiques es despatxin amb referències al populisme i ha defensat que el debat abordi les obligacions concretes del text. La seva intervenció posa el focus en la necessitat d’explicar quines decisions continuaran depenent d’Andorra i quines quedaran condicionades pel marc de l’acord, d’acord amb les preocupacions que ha expressat.
